Repensant les innovacions democràtiques: cap a una governança participativa? 

21/09/2023
Governança participativa Foto d’Adina Voicu a Pixabay.

Poden els moviments socials introduir elements de canvi en la manera de funcionar de les institucions polítiques i avançar cap a una governança participativa? El llibre editat recentment per Adrian BuaSonia Bussu, Reclaiming Participatory Governance: Social Movements and the Reinvention of Democratic Innovation, aporta una visió tant teòrica com empírica sobre les estratègies dels moviments socials per transformar les institucions polítiques mitjançant noves formes de governança democràtica a través de la participació ciutadana.

Portada de Reclaiming Participatory Governance (Routledge).

El llibre inclou el treball col·lectiu d’investigadors que aborden el tema des de diferents països, casos i experiències, que mostren tant el potencial de canvi com els reptes i problemes que sorgeixen d’aquest tipus d’innovacions. Un resum de totes aquestes aportacions es pot consultar a través d’una sèrie de posts publicats a l’Agora del Participatory and Deliberative Democracy Specialist Group. El llibre va ser presentat a la Universitat de Birmingham, i es preveu realitzar una altra presentació l’octubre a Barcelona coincidint amb el nomenament de la ciutat com a Capital Europea de la Democràcia.

Les plataformes digitals com a nous espais per la participació ciutadana

El nostre capítol (Expanding participatory governance through digital platforms?) tracta en particular del paper de les plataformes digitals com a nous espais per a la participació ciutadana i una governança participativa. L’anàlisi se centra en el cas de la plataforma Decidim, que ha anat guanyant pes en els darrers anys entre els municipis catalans, i posa l’accent en els reptes i problemes que comporta la digitalització de processos participatius. Aquest cas és un exemple interessant sobre la combinació de la lògica dels moviments socials (singularment aquells que han promogut tecnologies cíviques com a eina de radicalització democràtica) amb la lògica institucional de les administracions públiques (que són qui finalment duu a terme les polítiques de participació).   

A partir d’entrevistes en profunditat i qüestionaris dirigits als responsables municipals d’implementar Decidim, mostrem que els municipis que han assolit un volum més elevat de ciutadans registrats a la plataforma comparteixen alguns trets similars. Per una banda, es tracta de municipis que compten amb el suport polític, la voluntat i els recursos necessaris per apostar per la participació ciutadana; però, al mateix temps, també són municipis que han sofert algunes friccions amb les estructures prèvies de participació. Per exemple, han experimentat dificultats a l’hora d’adaptar els processos participatius ja existents a la manera de funcionar de la plataforma, o han detectat reticències d’entitats i associacions locals que temen veure’s desplaçades per la participació més individual.

Aquestes tensions mostren part del potencial trencador de les plataformes digitals a l’hora d’obrir noves escletxes per a la participació ciutadana. Cal no oblidar que una de les seves promeses és arribar a nous públics i eixamplar el volum de participants. Hi ha, però, un dilema de fons. Si la participació ciutadana aspira a ser transformadora, amb la consegüent transferència de capacitat decisòria a la ciutadania, és inevitable que sorgeixin tensions i problemes que caldrà saber gestionar adequadament. La simple digitalització, sense aprofundir en el seu potencial participatiu, és un camí segurament més plàcid i senzill; però també és la via més ràpida perquè les plataformes caiguin en la irrellevància o facilitin un cert “tecnopopulisme” tal com alguns autors detecten que s’ha experimentat a Madrid (Mota i Herranz 2023). 

(Visited 83 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari