Règim especial de l’IRPF espanyol per atraure talent des del prisma de la igualtat

A causa de l’escenari creixent de globalització i mobilitat internacional, els denominats “nòmades digitals” ja es xifren en milions de persones. De fet, aquest concepte s’ha començat a integrar en diferents textos normatius, com és el cas de la Llei espanyola 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents. En concret, el seu Preàmbul els defineix com a “persones les ocupacions de les quals els permeten treballar en remot i canviar de residència sovint, compatibilitzant el treball d’alta qualificació amb el turisme immersiu al país de residència”.

En particular, des del punt de vista del dret financer i tributari, aquest escenari implica un desafiament realment complex per als Estats, els quals veuen en aquests nòmades digitals la possibilitat d’incrementar la despesa i les inversions en la seva economia sense afectar el mercat de treball nacional. I és que, d’una banda, es troben amb la necessitat d’oferir una competitivitat fiscal atractiva per estimular l’establiment d’aquests subjectes, mentre que, d’una altra, no poden deixar d’assegurar els drets i principis de justícia que han de regir el seu sistema tributari (entre els quals destaquen, especialment, els relatius a la igualtat).

Tanmateix, és cert que els beneficis fiscals per atreure el talent estranger no constitueixen un tema nou en la major part dels països i jurisdiccions, ja que a Espanya, per exemple, estan previstos en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques des de l’any 2003. No obstant això, el canvi s’ha produït en els motius que donen lloc a la seva previsió, perquè en un principi únicament es basaven en raons de política econòmica susceptibles de justificar aquesta diferència de tracte.

Concretament, com resulta indispensable en el context actual, el seu objectiu era fomentar la competitivitat internacional de l’activitat econòmica, per això es requeria que els nous residents vinguessin a treballar per al país. Malgrat això, avui també s’ofereixen per estimular l’establiment de persones que treballin íntegrament per a l’estranger, de manera que la tradicional finalitat extrafiscal susceptible de legitimar aquesta diferència de tracte s’ha vist entelada per una finalitat fiscal clara (fonamentada en l’incentiu de la inversió i la despesa en l’àmbit intern i, en conseqüència, d’un augment de la recaptació tributària).

A més, l’interès d’estudiar aquests beneficis també rau en el fet que en molts països, com ara Espanya, atempten contra principis consagrats de la tributació clàssica (com és el principi de tributació per la renda mundial per part dels residents fiscals), i alguns fins i tot arriben a permetre que les rendes que obtinguin els nous residents quedin lliures de tota imposició (amb l’amenaça evident que això comporta per a la justícia tributària global).

Per aquest motiu, i en el context de les XXII Jornades Llatinoamericanes de Dret Tributari 2024 (ILADT-CHILE), que aborden com un dels seus eixos centrals “els principis fonamentals del Dret Tributari i la seva evolució en un món globalitzat”, la Dra. Irene Rovira, professora agregada de Dret Financer i Tributari a la UOC, participarà en aquestes jornades. La seva anàlisi se centrarà en la viabilitat del règim especial espanyol, avaluant-lo des de dues perspectives crucials: d’una banda, el dret fonamental a la igualtat davant de la llei; i de l’altra, el principi d’igualtat tributària, ambdós reconeguts pels articles 14 i 31.1 de la Constitució espanyola, respectivament.