L’Agència tributària i l’ús de la intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial (IA) avança de manera imparable i forma part de les nostres vides; però no sols és una realitat, sinó que constitueix al mateix temps una oportunitat i una necessitat en tots els àmbits, que cal saber aprofitar de manera eficient. Encara que cal no oblidar que el seu ús també presenta alguns riscos i pot vulnerar alguns drets.

Precisament, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), pionera en la implementació de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a escala mundial, no és aliena a aquest fenomen i ha implementat la IA en diverses actuacions i procediments, en el marc de l’art. 96 de la Llei General Tributària.

Per a una major transparència en les seves relacions amb la ciutadania i donant compliment al deure d’informació (article 85 de la Llei General Tributària) que li incumbeix, l’AEAT acaba de publicar una sèrie de preguntes i respostes sobre aquesta qüestió, basades en el document d’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de l’Agència Tributària, de 27 de maig de 2024. Per tant, es tracta d’una actuació d’informació el propòsit de la qual és difondre entre els obligats tributaris conceptes clau de la IA.

Dues qüestions poden destacar-se d’aquesta informació, al marge de què es considera i què no IA: alguns supòsits de la seva utilització per part de l’Administració tributària i les limitacions a tenir en compte.

En relació amb l’àmbit d’aplicació actual, té com a objectiu afavorir el compliment voluntari de les obligacions fiscals. Així, com destaca l’AEAT, alguns exemples que poden esmentar-se són els chatbox (assistents virtuals), alguns dels missatges avisos en IRPF per possibles errors en modificar la informació sobre rendiments del treball que ofereix Renda Web, o els avisos que s’ofereixen a potencials no declarants d’IRPF durant el període de presentació voluntària de la declaració.

I, pel que fa a les limitacions en el seu ús, tal com manifesta l’AEAT, les actuacions administratives automatitzades que puguin dictar-se no descansaran en cap cas de manera exclusiva en el resultat obtingut d’un sistema de IA. En efecte, sota el principi human in the loop, l’AEAT “garanteix sempre la intervenció humana, que supervisa i valguda o no les decisions que proposi el sistema”. D’altra banda, l’AEAT “verificarà que les fonts de les dades siguin fidedignes i continguin informació vigent, actualitzada i no esbiaixada”.

En definitiva, es tracta d’un tema que ajuda a incrementar l’eficàcia i eficiència de les actuacions tributàries i duaneres, però que, al mateix temps, exigeix salvaguardar alguns drets de la ciutadania, com la protecció de dades en relació amb la recopilació i processament d’informació. I, sens dubte, l’àmbit d’aplicació de la IA en matèria tributària continuarà augmentant en qüestions que avui encara no arribem a imaginar.