La UE i la protecció del Patrimoni Cultural: l’experiència dels carrabiners italians aplicada a la missió EUAM Iraq

Els conflictes armats, a més de vides humanes, destrueixen també els béns culturals que formen part del patrimoni dels pobles. I la seva destrucció, robatori o pillatge suposa alhora la destrucció de la identitat i la cultura d’aquests pobles. A més, el tràfic il·lícit dels béns culturals serveix per finançar sovint un altre tipus d’activitats que suposen una amenaça a la seguretat internacional, com ara la delinqüència organitzada, el terrorisme o el tràfic de drogues.

D’aquí la preocupació de la UE per protegir, també en la seva acció exterior, el patrimoni cultural en aquells territoris objecte d’un conflicte i on la UE intervé amb les seves missions de manteniment de la pau, que formen part de la Política comuna de seguretat i defensa (PCSD). L’objectiu d’aquestes missions és ajudar a reconstruir i consolidar la pau un cop cessat el conflicte. Un dels països rics en patrimoni cultural és l’Iraq, sotmès a conflictes de manera continuada des de fa dècades, i pels quals el seu patrimoni s’ha vist greument afectat, els darrers anys, per l’acció de grups gihadistes. En aquest sentit, l’experiència dels estats membres de la UE, i en concret dels carrabiners italians, ha servit de base per introduir, per primer cop en una missió civil de la PCSD, el mandat de protecció del patrimoni cultural (PPC) a Iraq, que està estretament vinculat a la lluita contra la delinqüència organitzada.

La unitat italiana de tutela del patrimoni cultural (Unitat TPC)

Des del 1969, Itàlia disposa de la seva pròpia Unitat de gendarmeria per a la protecció del patrimoni cultural, formada per components militars, policials i civils destinats a aquesta Unitat, que s’ocupen de tasques de protecció física, formació i persecució del tràfic il·legal de béns culturals. Però també han intervingut a l’exterior a través de la seva participació en operacions de manteniment de la pau de l’ONU, per donar-los suport especialitzat en protecció del patrimoni cultural, per exemple a Kosovo, Iraq i Líbia.

Igualment, aquesta Unitat dona suport a les sol·licituds d’altres països per formar els seus policies i serveis de duanes; i també presta consultoria al Ministeri per als Béns i Activitats Culturals italià en temes de recuperació de restes arqueològiques pertanyents al patrimoni cultural nacional, i exhibits a museus i col·leccions privades a l’exterior. Des del 1980, aquesta Unitat utilitza les TIC per a les seves investigacions, ja que ha creat una “Base de Dades de béns culturals sostrets il·lícitament”, amb informacions sobre els béns a la recerca, la procedència italiana o estrangera i els relatius a successos criminals. L’ús de les TIC ha convertit la seva base de dades en un instrument de referència per a la Unitat TPC i la resta de les forces de l’ordre, cosa que els ajuda a fer una detallada anàlisi dels delictes relatius al trànsit il·lícit dels béns culturals.

L’experiència i el caràcter pioner de la Unitat TPC  —forjada en la seva capacitat de reconstrucció en una situació postconflicte i la protecció física del patrimoni cultural davant del saqueig d’aquests béns— l’ha convertit en la força de policia militar més efectiva al món per la protecció de les obres d’art i la propietat arqueològica.

La Missió Assessora de la Unió Europea (EUAM) a l’Iraq

Aquesta experiència d’Itàlia amb la Unitat TPC s’ha aprofitat, per primera vegada, en el marc d’una missió civil de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) de la UE. El 17 d’octubre del 2017 el Consell de la Unió va aprovar la creació de la missió assessora EUAM Iraq a través de la Decisió (PESC) 2017/1869, de caràcter civil (art. 42.1 TUE), i que s’està desenvolupant en un context de consolidació de la pau i de reconstrucció, l’objectiu de la qual és assessorar i assistir les autoritats iraquianes a la Reforma del Sector de la Seguretat (RSS), per tal de consolidar l’estat de dret en aquest país (art. 43.1 TUE). La missió es va iniciar a petició de les autoritats de l’Iraq i ha estat prorrogada per la  Decisió (PESC) 2022/1294 fins al 30 d’abril del 2024.

Per complir amb el seu mandat la missió col·labora també amb la resta dels altres agents implicats i presents sobre el terreny, en particular amb la UNESCO, com a organisme especialitzat de les Nacions Unides en matèria de protecció del patrimoni cultural. En aquest sentit, la protecció del patrimoni cultural forma part d’un mandat global que inclou diverses accions de lluita contra “[…] la delinqüència organitzada, que inclou la lluita contra la migració il·legal, el tràfic de drogues i armes i els ciberdelictes, així com “el trànsit il·lícit i la destrucció de béns culturals”, establert a l’art. 3.5 de la Decisió (PESC) 2017/1869. Ara bé, en tractar-se d’una missió civil, la UE no està autoritzada a fer servir la força, si bé, paradoxalment, els seus integrants formen part dels cossos de seguretat dels Estats participants, i alguns són de naturalesa militar, com el cos de la guàrdia civil o els mateixos carrabiners. Això dificulta, evidentment, la protecció física dels béns culturals que formen part del patrimoni de l’Iraq. I, de fet, quan la missió encara no havia complert un any, la  Decisió (PESC) 2018/1545, va limitar el mandat de protecció del patrimoni cultural, a la lluita contra el tràfic de béns culturals, deixant fora dels seus objectius la protecció física del patrimoni en perill.

En qualsevol cas, la lluita contra el tràfic de béns culturals liderada per EUAM Iraq s’ha realitzat, fonamentalment, a través de tres tallers de formació sobre museus iraquians i la protecció del patrimoni cultural del país, juntament amb la participació de l’ICOM, —Consell Internacional de Museus, organització no governamental formada per museus i professionals de tot el món—. L’objectiu dels tallers era enfortir els esforços col·lectius dirigits a salvaguardar el patrimoni cultural iraquià, mostrant la situació dels museus iraquians, així com la manera d’abordar la protecció física d’aquestes estructures, tot i que aquest aspecte (la protecció física) queda fora del mandat dels EUAM Iraq. L’experiència i la participació dels carrabiners italians, així com d’Alemanya, van propiciar la signatura, l’11 de maig del 2021, d’un acord de cooperació entre Alemanya i la missió EUAM Iraq, destinat a finançar l’execució de dos projectes relacionats amb la PPC :

1. El primer projecte s’ha destinat a crear una base de dades nacional per a la PPC a l’Iraq, per tal de reforçar les capacitats iraquianes en la lluita contra la delinqüència organitzada i el terrorisme, així com millorar la cooperació entre les diferents organitzacions governamentals i no governamentals nacionals, atesa la vinculació existent entre la PPC i la RSS.
2. El segon projecte pretén reforçar el lideratge i les capacitats relacionades amb la seguretat al Ministeri d’Interior de l’Iraq. Per la qual cosa s’ha començat a crear un sistema informàtic destinat a analitzar la informació relacionada amb la PPC per ajudar les autoritats nacionals a rastrejar les xarxes criminals i emprendre les accions policials pertinents.

Èxits i reptes pendents de la missió EUAM Iraq respecte a la PPC

Durant tot aquest temps de desplegament dels EUAM a l’Iraq, la missió ha aconseguit alguns èxits destacables respecte a la PPC:

• El suport al desenvolupament duna base de dades iraquiana sobre PPC i linici del debat iraquià sobre la PPC.
• Els contactes polítics de la missió han ajudat a crear consciència sobre el tema al Ministeri de l’Interior iraquià que, alhora, ha contactat amb el Ministeri de Cultura, cosa que demostra també que els Ministeris de l’Interior tendeixen a tenir un estatus més alt que els Ministeris de Cultura, i la seva participació, pot ser decisiva per a una PPC sostenible i prioritzada en situacions de postconflicte.
• L’actuació dels carrabiners italians, l’experiència dels quals es demostra decisiva, tant per assessorar com per capacitar els seus homòlegs iraquians. Tot i que això també revela l’extrema dependència de les missions europees de les contribucions nacionals.
• Finalment, la missió ha evidenciat la necessitat abordar la PPC de manera integral, així com la possibilitat d’innovar en la combinació de les escasses i diverses capacitats de què disposa la Unió de moment.

Tot i així, la missió té encara feina per fer respecte a qüestions clau per garantir la PPC, com ara:

• Augmentar el nombre d experts destinats a la PPC.
• Establir el contingut i l’ordre de PPC, així com la seva possible extensió a totes les missions de la PCSD.
• Intensificar la cooperació i coordinació amb les organitzacions internacionals i altres actors implicats a la PPC sobre el terreny.

Tot i les mancances que té la missió en matèria de PPC, és destacable l’esforç i la voluntat de la UE per incorporar els nous reptes que planteja la seguretat, entre ells la PPC, en els mandats de les seves missions de pau i, a aquest sentit, ja està treballant a crear un marc adequat per a la formació del personal enviat a les missions de pau a països amb gran riquesa patrimonial. Però per aconseguir-ho serà fonamental la gestió del coneixement i la formació, així com integrar aquestes missions en un marc internacional.

En aquest sentit, la col·laboració amb la UNESCO es revela fonamental i podria tenir un paper decisiu en la formació del personal de la PCSD. Com hem vist, actualment aquesta funció l’assumeix Itàlia —amb la seva Unitat TPC— proporcionant la formació principal, juntament amb Alemanya que lidera el projecte per elaborar una base de dades nacional per a la PPC a l’Iraq. Així mateix, altres membres de la Unió ja han creat o estan creant unitats especialitzades a la PPC. Aquestes accions dels Estats membres de la UE ens indiquen la necessitat, en el marc de la cooperació internacional, que des de la UNESCO se centralitzi aquesta formació perquè així la puguin aprofitar altres organitzacions internacionals sobre el terreny, —i molt especialment la UE—, obtenint així la capacitació necessària per afrontar un dels nous reptes que planteja la seguretat internacional.