Jordi Moguel: “Plataformes com Booking no només actuen com a intermediaris, sinó que imposen regles comunes“

Doctor en Dret i Administració d’Empreses per la Universitat de Lleida, Jordi Moguel es va incorporar al maig com a professor lector de Dret mercantil en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Moguel té un Màster en Dret Internacional dels Negocis per ESADE. A part de dedicar-se a l’advocacia, és a més expert en l’estratègia d’expansió de les cadenes hoteleres, i les seves línies de recerca tenen a veure amb la problemàtica de les xarxes empresarials i els grups de societats, la responsabilitat civil de les plataformes digitals i per la comissió d’actes antimonopolistes, la contractació turística i l’empresarial hotelera, així com els contractes de col·laboració internacionals.

Pots explicar la teva trajectòria acadèmica i professional abans d’unir-te a la UOC?

Vaig començar la meva carrera en el món del dret com a advocat el 2002, exercint en el bufet familiar en dret civil i mercantil. Amb el temps, vaig sentir la necessitat de canviar i em vaig orientar cap a la recerca i la docència. El 2006, vaig començar com a professor associat de dret civil a la Universitat de Girona, a la carrera de Turisme. Però ser professor associat no era el millor per al meu futur, per la qual cosa el 2014 vaig decidir canviar la meva carrera. Vaig deixar d’exercir com a advocat i em vaig dedicar a la tesi doctoral durant vuit anys i mig, un període dur, però molt enriquidor. Em vaig doctorar el juny del 2022. L’evolució de la meva tesi em va portar a canviar de civil a mercantil i a aprendre sobre el camp hoteler, especialment en l’àmbit de l’expansió. Això em va introduir en el món de les xarxes hoteleres, un aspecte complex i fascinant. Tinc també experiència en l’elaboració de dictàmens jurídics i com a director de molts treballs de fi de màster i de fi de grau.

Què significa per a la teva carrera unir-te a l’equip docent de la UOC?

Significa diverses coses, totes elles positives. D’una banda, unir-me a la UOC representa la fi d’una etapa de lluita molt dura i el començament d’un somni que he perseguit durant molts anys. I, d’altra banda, formar part de la UOC implica per a mi l’obertura d’un ampli ventall d’oportunitats per aprendre, col·laborar, créixer com a investigador i, sobretot, sentir-me part d’una família, una cosa que abans no havia experimentat. Realment em sento molt agraït.

Com va sorgir el teu interès pel dret mercantil i pel sector hoteler?

L’interès en tots dos camps es va produir al llarg de la preparació de la meva tesi. En aquest sentit, quan vaig començar a preparar el projecte de tesi tenia molt present dirigir la meva recerca cap a l’àmbit contractual del turisme. Això em va portar a investigar en diferents sectors del turisme i vaig poder adonar-me de la falta de regulació en el dret privat pel que fa a l’especialitat hotelera, la qual cosa em va conduir, al mateix temps, a adonar-me que el menys estudiat i, d’alguna manera, el més misteriós en aquest camp eren les relacions interempresarials. Curiosament, vaig passar de fixar-me en la protecció del turista en les normes sobre consumidors a examinar la potencial posició feble que podrien arribar a tenir els hotelers en el marc de les cadenes hoteleres.

El teu doctorat versa sobre “El vessant societari del contracte de gestió hotelera”. A quines conclusions arriba?

La meva tesi examina el govern darrere de les cadenes hoteleres mitjanes i grans, enfocant-se en els contractes de gestió hotelera i el seu paper en la formació de xarxes hoteleres. Vaig analitzar més de vint-i-cinc contractes i vaig realitzar entrevistes, i vaig arribar a la conclusió que el contracte de gestió no és només un acord bilateral, sinó que també implica l’acceptació de regles i serveis comuns, essencials per crear sinergies que maximitzen el benefici de cada hoteler. Aquests busquen millorar els seus beneficis mitjançant regles comunes que s’han de respectar. Això genera potencials conflictes entre la cadena i els propietaris, i entre els mateixos propietaris, un conjunt de circumstàncies que analitzo de manera detallada en la meva tesi doctoral.

Les plataformes digitals d’allotjament turístic són una de les teves principals línies de recerca. Quines problemàtiques plantegen?

Des de la perspectiva de la responsabilitat civil, un dels reptes més grans es troba en la mateixa naturalesa dels serveis que presten les grans plataformes. Referent a això, considero que ni les normes espanyoles ni les europees permeten respondre clarament aquest interrogant, i la possible responsabilitat civil de les plataformes per l’incompliment del servei subjacent implica valorar el paper real que tenen els intermediaris. Plataformes com Booking.com no només actuen com a intermediaris, sinó que creen un entorn on s’estableixen contractes i ells imposen regles comunes a tots els usuaris. En aquest context, per analitzar la responsabilitat de les plataformes hoteleres, és important considerar el poder que exerceixen com a líders de la xarxa.

Tens experiència en l’estratègia d’expansió de les cadenes hoteleres. Quines són les millors pràctiques?

A l’hora de fixar l’estratègia d’expansió d’una cadena, han de tenir-se en compte múltiples factors, tant interns com externs: el país de destinació, el tipus d’hotel, el grau de desenvolupament del model d’empresa de la cadena, el seu nombre d’anys en actiu, els diferents serveis de grup disponibles i el seu nivell de maduresa, la reputació i el target de la marca, entre d’altres.

Jo soc molt partidari dels models asset-light (actius lleugers), especialment de la gestió hotelera. No obstant això, per dur a terme una tasca gestora, i sobretot com a franquiciador, es requereix una experiència adquirida al llarg de bastants anys en el sector i conformar i validar adequadament els estàndards en diferents llocs i classes d’hotels. Per això, els començaments solen guiar-se per la idea de ser propietari, si més no, del negoci d’allotjament.

Ets membre d’un projecte de recerca de resolució i prevenció de conflictes societaris a la Universitat de Barcelona. En què consisteix la teva participació?

En aquest projecte m’he decantat, sobretot, per la prevenció i la resolució mitjançant una adequada formulació i aplicació dels pactes parasocials, en conjunció amb l’arbitratge societari.

Com és el teu dia a dia com a investigador?

Actualment, tinc la sort de disposar de flexibilitat organitzativa, característica molt valuosa que la UOC em permet implementar i que em facilita un adequat equilibri entre docència i recerca, la qual cosa no passa en altres universitats.

D’altra banda, ara mateix estic molt centrat en l’anàlisi de la responsabilitat civil de les plataformes digitals respecte a la prestació dels serveis subjacents. Responsabilitat civil des de la perspectiva contractual i de dret de la competència.

Com va ser la teva experiència com a docent a Mèxic?

He estat professor visitant durant tres mesos de la Universitat de les Amèriques Puebla (UDLAP) i la veritat és que va ser una experiència molt positiva, tant amb el professorat com amb l’alumnat. Vaig tenir l’oportunitat d’acostar-me al dret mexicà i a la proximitat entre aquest i el dret espanyol. A més, aquesta experiència m’ha permès estrènyer llaços amb diferents professionals d’aquesta i altres universitats mexicanes.

Quins reptes et planteges en la teva carrera?

Els meus objectius a mitjà termini passen per aconseguir acreditacions: un tram de recerca i l’acreditació de professor agregat. No vull posar-me límits i, per descomptat, m’encantaria poder arribar a ser catedràtic de dret mercantil i incrementar la meva xarxa de contactes amb altres universitats, especialment llatinoamericanes.