Implicacions jurídiques dels contractes d’intermediació a les xarxes hoteleres

Al capítol “Les condicions contractuals imposades per les plataformes d’allotjaments als usuaris professionals integrats en una cadena hotelera”, Jordi Moguel examina si els serveis d’intermediació en línia proporcionats per plataformes com Booking.com o Expedia als propietaris de negocis allotjatius integrats a una cadena hotelera són dins l’àmbit del Reglament (UE) 2019/1150 (RE-P2B). S’argumenta que no, per les particularitats de les xarxes hoteleres, que creen relacions contractuals complexes on s’entrellacen interessos individuals i grupals.

Context i Justificació

Per optimitzar l’eficiència de cada establiment, és essencial implementar tant els estàndards de la cadena com els serveis centralitzats, com ara màrqueting corporatiu i sistemes de reserves propis de l’administrador del grup. La cadena hotelera, actuant com a gestora de la xarxa, pren decisions que afavoreixen l’interès grupal, incloent-hi la celebració d’acords amb tercers independents, coneguts com a chain contracts. Aquests acords permeten obtenir condicions contractuals favorables per als propietaris i compatibilitzar els interessos individuals amb l’interès grupal.

Àmbit d’Aplicació del RE-P2B i Relacions Contractuals a Xarxes Hoteleres

Moguel argumenta que la relació jurídica entre el titular d’un negoci allotjatiu en una cadena i una plataforma en línia no encaixa a l’àmbit del RE-P2B a causa de la naturalesa associativa d’aquestes relacions. Els chain contracts, més enllà de facilitar acords d‟intermediació, optimitzen el valor de l’interès grupal i asseguren la implementació dels estàndards de la cadena.

El RE-P2B s’enfoca a mitigar el desequilibri entre usuaris professionals i plataformes en línia on les plataformes poden abusar de la seva posició. Tot i això, en el cas de les xarxes hoteleres, el contracte d’intermediació no només implica un intercanvi de prestacions, sinó també un element cooperatiu que optimitza les relacions. Els chain contracts, en aquest context, no només faciliten múltiples acords d’intermediació en línia, sinó que també catalitzen la subsistència i la millora del sistema hoteler de les cadenes.

A l’argumentació, l’expert sosté que aplicar les proteccions del RE-P2B en aquest context podria portar a un efecte indesitjat, com l’oportunisme dels propietaris, que podrien posar en risc el funcionament del sistema de reserves i els beneficis col·lectius. Per exemple, el dret de resolució de l’article 3.2 RE-P2B podria permetre als propietaris extingir contractes d‟intermediació en línia, afectant la implementació uniforme dels termes del chain contract i perjudicant l‟interès col·lectiu.

Conclusions

Finalment, Jordi Moguel recomana que el legislador europeu reformi la definició de serveis d’intermediació en línia i detalli les característiques de les relacions contractuals per excloure clarament situacions relacionades amb la promoció d’un interès comú. L’investigador subratlla que, encara que cal establir mecanismes de transparència i d’equitat per als membres de la xarxa hotelera, les solucions del RE-P2B no són aplicables a relacions associatives que busquen l’optimització de l’interès grupal.

Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a: