Eleccions als Estats Units: Del frec a frec, a la victòria del neoliberalisme autoritari

Els dies i les setmanes prèvies a les eleccions dels Estats Units, les enquestes i els titulars dels diaris com per exemple el “The New York Times” pronosticaven que les eleccions a la presidència dels Estats Units serien les eleccions més ajustades de la història contemporània. En aquell moment, es parlava d’una possibilitat d’empat real, i es determinava, com les característiques del sistema electoral podien tenir un impacte en la resolució electoral. En altres paraules, s’apuntava al que des de la ciència política s’anomenen efectes mecànics del sistema electoral. És a dir, com el sistema electoral pot tenir un efecte en el resultat final de les eleccions. 

El primer que s’ha de tenir en compte per entendre aquesta situació és el caràcter majoritari del sistema electoral dels EUA. A diferència del que ens podem trobar en sistemes proporcionals —com per exemple el que trobem a Catalunya o Espanya— el partit que té més vots en cada circumscripció, encara que només sigui per un vot, guanya tota la representació. En el cas dels EUA, el guanyador s’emporta tots els compromissaris de l’estat. 

Per quin motiu parlem de compromissaris?  Doncs perquè, el sistema electoral nord-americà és un sistema de vot indirecte, en el que la ciutadania escull un compromissari —representant de la circumscripció i del partit guanyador d’aquella circumscripció, i aquests, escullen al seu candidat per a la Casa Blanca. D’aquesta manera, i amb la previsió dels resultats ajustats, es pronosticava que tots els estats, fins i tot els més petits, serien igual d’importants. Per tant, amb aquestes previsions, un vot podia determinar la victòria d’aquells estats que se’ls anomena swing states – estats amb una alta presència d’indecisos i que en conseqüència, fa difícil preveure el partit guanyador—. Fent que estats com Nevada (6 compromissaris) podien ser igual de rellevants que Pensilvània (20 compromissaris).  

Però més enllà dels efectes mecànics, quins eren els elements que podien fer decantar aquestes eleccions? És a dir, quins eren els temes de rellevància —issue salience— d’aquestes eleccions, i quins eren els sectors de la població que podien fer decidir el vot? 

Aquest 2024 les eleccions estaven marcades per la preocupació de l’economia del país. De fet, l’enquesta publicada per la pròpia administració Biden el maig del 2024, determinava com el principal problema de la ciutadania era la inflació. Concretament, l’enquesta mostra com el 91% dels adults enquestats determinava com la inflació era un problema greu o molt greu. Altres aspectes també preocupants en l’enquesta i també relacionats amb aspectes econòmics són la impossibilitat de costejar l’assistència sanitària (89% problema greu o molt greu) i el dèficit del pressupost federal (87% greu o molt greu). Un segon grup de problemàtiques relacionades amb el crim violent (84 % problema greu o molt greu), amb la migració il·legal (77% problema greu o molt greu), la violència per armes (76% problema greu o molt greu) i l’estat dels valors morals (77% problema greu o molt greu). 

Davant la percepció dels nord-americans que el país estava econòmicament pitjor que fa quatre anys, la sensació d’inseguretat, i el debat públic sobre la migració il·legal, una de les claus de la campanya electoral era convèncer els indecisos dels swing states. En aquests estats, Jim Messina, antic director de campanya de la reelecció d’Obama el 2012, explicava al New York Times que considerava que els votants indecisos amb què ambdues campanyes podien tenir marge de creixement eren els i les joves, les persones racialitzades, i les dones dels suburbis.

Finalment, arriba el dia de la veritat, dia 5 de novembre, i els resultats què ens diuen? Els resultats electorals mostren com el frec a frec esperat en els comicis ha estat inexistent. Trump aconsegueix guanyar en el vot popular (49,9% dels vots), és a dir el percentatge de vot de la gent, com també sortir victoriós un cop els vots s’han traduït en compromissaris (301 vots, la majoria s’assoleix als 270). 

Trump guanya a 30 dels 50 estats, i entre ells, aconsegueix guanyar a tots els swing states (Arizona, George, Michigan, Nevada, Carolina del nord, Pensilvània, Wisconsin). Donald Trump, aconsegueix que els canvis de comportament de vot experimentat a diversos estats acabin afavorint el candidat republicà. Paral·lelament, Donald Trump fonamenta la seva àmplia victòria amb la consolidació del vot rural, amb un 63% del vot al candidat republicà, però també gràcies a un augment de vots en els nuclis que tradicionalment donaven menys suport els republicans com són les grans ciutats passant del 33% al 35% del vot. 

Finalment, i fent referència aquella borsa d’indecisos que parlàvem al principi, les dades mostren com una de les claus de les eleccions ha estat els mals resultats de Kamala Harris amb relació al vot de llatins i afroamericans. Concretament, i en comparació a les eleccions del 2020, tot i que ambdós col·lectius han votat majoritàriament al partit demòcrata, Kamala Harris ha perdut 7 punts en el suport del col·lectiu llatinoamericà (56% dels vots). Pel que fa al suport de la comunitat afroamericana, Donald Trump ha guanyat 7 punts percentuals en comparació al 8% dels vots del 2020. És especialment significatiu veure l’augment en el suport dels homes racialitzats i llatins augmentant fins a 12 i 8 punts percentuals respectivament.  

Seguint aquesta tendència trobem l’augment del suport per part dels joves menors de quaranta anys a Donald Trump. En comparació el 2020, el suport entre els votants de 18-24 anys passa del 34%  al 44% dels vots, mentre que els de 25-29 anys passa del 39% al 49% dels vots. En aquest cas, tornem a trobar com l’increment més gran es produeix en els homes menors de trenta anys. Una tendència similar a la que es va experimentar a Espanya en les últimes eleccions. 

En definitiva, els resultats d’aquestes eleccions ens denoten com davant unes problemàtiques concretes —inflació, inseguretat i ocupació—, la ciutadania ha donat suport a aquelles narratives i polítiques proposades per la candidatura de Donald Trump, és a dir unes propostes vinculades a l’ideari del neoliberalisme autoritari. Una proposta política que combina polítiques econòmiques de lliure mercat amb mesures autoritàries per a mantenir un ordre social, minimitzant les oposicions, i així, poder garantir que el model neoliberal funcioni sense interferències. Un control, que a més, es veurà facilitat gràcies a les majories aconseguides pel partit republicà tant en el senat com en la Cambra de Representants.