Conclusions del 18è congrés IDP dedicat a la ciència social computacional

El passat 15 de juny els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC vàrem celebrar el divuitè congrés Internet, Dret i Política (IDP). Un congrés que sempre ha intentat destacar l’actualitat de temes tan importants avui en dia en la confluència del dret i d’internet com la intel·ligència artificial (2022), la ciberdelinqüència (2020), l’espai digital europeu (2016) o les ciutats intel·ligents (2015), mostrant la transversalitat de la recerca feta des dels nostres estudis. 

Enguany, la divuitena edició l’hem volguda dedicar a la ciència social computacional. És un camp interdisciplinari que combina teories de la ciència i mètodes de recerca amb tècniques computacionals com ara la mineria de dades, l’aprenentatge automàtic, l’anàlisi de xarxes i el processament del llenguatge natural per analitzar conjunts de dades a gran escala i descobrir patrons i coneixements sobre el comportament social.

Amb la finalitat d’agermanar tant aspectes com conceptuals, així com aspectes teòrics i pràctics, la conferència va organitzar-se en tres panells, amb una ponència inaugural. En aquesta, que portava el títol “Manipular l’animal social: la lluita entre biologia i llibertat a l’era del big data”, Salvador Macip, metge i director dels Estudis de Ciències de la Salut a la UOC, ens va fer veure els canvis que aportarà la ciència social computacional a la medicina, aglutinant dades d’altres disciplines com la química o la biologia, en el que el ponent anomena ‘nova medicina’, més de caràcter biomèdic. El director dels estudis de ciències de la salut de la UOC preveu un canvi molt important en la medicina del futur a causa d’aquesta gran quantitat de dades de les quals disposarem.

Un primer bloc d’aspectes més teòrics va seguir la intervenció de Salvador Macip. Titulat “Noves perspectives sobre la ciència social computacional”, i moderat per la professora Ana Sofia Cardenal Izquierdo, els ponents eren Sandra González-Bailón (doctora en sociologia per la Universitat d’Oxford i catedràtica a l’Annenberg School for Communication a la Universitat de Pennsylvania),  Javier Borge-Holthoefer (investigador Ramón y Cajal i actualment liderant el grup de Sistemes Complexos de l’IN3 a la UOC) i Andreas Kaltenbrunner (cap del crup de recerca d’Intel·ligència Artificial i Dades per a la Societat de la UOC), qui, juntament amb la filòsofa i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC Marina Garcés, ha inaugurat el curs acadèmic d’enguany. En aquest bloc es varen debatre conceptes i reptes de la ciència social computacional. Sandra González-Bailón incidia de nou en la col·laboració amb matemàtics aplicats, físics o informàtics, entre d’altres, per la gestió de la gran quantitat de dades de les quals disposem en l’actualitat, i destacant els reptes ètics de protegir la privacitat dels titulars d’aquestes dades. 

Un segon bloc, a l’inici de la tarda, tocava aspectes pràctics de la ciència social computacional. Amb el títol “Ciències Socials Computacionals Aplicades”, el panell comptava amb la presència de Pompeu Casanovas (Research Professor on Artificial Intelligence, Law and Ethics del Research Institute on Artificial Intelligence i el Consell Superior d’Investigacions Científiques), Mercè Crosas (investigadora al Barcelona Supercomputing Center) i Pablo Aragón (investigador a la Wikimedia Foundation), moderat per Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Tots ells varen explicar com apliquen la ciència social computacional als seus respectius àmbits. Específicament, el professor Casanovas va parlar de l’aplicació de la ciència social computacional al dret i destacà la realització de nous instruments per a classificar i analitzar grans quantitats de dades en temps real, que vagin més enllà de lleis, sentències o actes administratius.  

Finalment, seguint en el vessant pràctic, es va fer una taula monogràfica especial sobre turisme i dades, moderada pel professor Miquel Peguera, que comptà amb els professors Alessandro Mantelero (Universitat Politècnica de Torí), Apol·lònia Martínez (Universitat de les Illes Balears) i Giovanna Galasso (Intellera Consulting). 

En resum, aquesta va ser una nova jornada del congrés IDP que va posar de manifest el compromís dels estudis de dret i ciència política no només amb aquesta metodologia, destacant el talent propi de la universitat que l’empra en la seva recerca diària, sinó amb una temàtica que, per més que implantada en l’actualitat en molts centres de recerca, encara produirà recerca de primer nivell per entendre la complexitat del comportament humà.