Tecnoestrès i nous riscos emergents

El passat mes de novembre vaig ser convidat, com a director del Màster de Prevencions Laborals de la UOC, a participar a les jornades internacionals “Els reptes laborals del segle XXI”, organitzades pel Real Centro Universitario Escorial – María Cristina. Amb la ponència “Tecnoestrès i nous riscos emergents”, vaig tenir ocasió d’abordar, juntament amb els assistents, una temàtica rellevant i contemporània: l’impacte del teletreball i el tecnoestrès en l’àmbit laboral, especialment després de la pandèmia provocada per la COVID-19. Aquest fenomen, que ja ens sembla tan llunyà, va transformar radicalment les dinàmiques de treball i va originar tant beneficis com riscos nous que van afectar i continuen afectant empreses i treballadors.

A través d’una anàlisi tan detallada com va ser possible, perquè sempre hem d’ajustar-nos al temps disponible, es van examinar conceptes clau com el teletreball, els riscos emergents associats a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i les maneres d’abordar el tecnoestrès per protegir la salut i el benestar dels empleats. Cal dir, que no és la primera vegada que abordem el tecnoestrès, tant en aquest blog com en altres mitjans de transferència.

La COVID-19 i l’impuls del teletreball

Es parteix del concepte de teletreball, definit com una manera d’organitzar el treball que depèn de l’ús de les TIC (art. 2 del Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància). Aquestes eines permeten que les tasques, que abans es feien al centre de treball, puguin executar-se en altres entorns, sota un marc contractual o laboral. Si bé el teletreball s’associa comunament amb el fet de treballar des de casa, aquesta modalitat abasta tres variants principals:

• el teletreball a casa,
• el teletreball en telecentres (o espais de coworking),
• i el teletreball mòbil, en el qual els empleats no tenen un lloc de treball fix i fan servir tecnologies per mantenir-se connectats.

La pandèmia decretada per la COVID-19 va marcar un punt d’inflexió per al teletreball, i molt particularment, per al teletreball des de casa. Abans d’aquesta crisi sanitària, aquesta modalitat era adoptada només per una fracció limitada d’empreses i treballadors. No obstant això, les mesures de confinament van obligar milions de persones a adaptar-se ràpidament al teletreball des del seu domicili com a única alternativa per mantenir les seves ocupacions i la continuïtat de les activitats econòmiques. Així, en la ponència es va analitzar l’evolució de les dades en l’àmbit nacional i comparativament amb altres països del nostre entorn, des de l’any 2018 fins a l’any 2023, que és l’últim any de què es tenen dades disponibles.

Comparativa dels valors percentuals de teletreball als països europeus durant els anys 2018, 2020 i 2023 (gràfics d’Eurostat).

Encara que aquesta transició accelerada va permetre sostenir les operacions de moltes empreses, també va revelar desafiaments importants, entre els quals, la manca de preparació tecnològica, les dificultats per separar els espais laborals i personals a les llars, i els problemes associats a la falta de regulació del teletreball, com el control d’horaris, la compensació de despeses i la prevenció de riscos laborals fora de les oficines.

En aquest context, destaquen els riscos emergents derivats de l’ús massiu de les TIC als entorns laborals. Encara que aquestes tecnologies han eliminat certs perills tradicionals, com els associats a processos manuals o mecànics, han propiciat desafiaments físics i psicosocials nous. Problemes com els trastorns musculoesquelètics, la fatiga visual, l’estrès organitzatiu i les dificultats per desconnectar de la feina són cada vegada més comuns. La ràpida incorporació de tecnologies innovadores ha facilitat un augment de l’eficiència i de l’accés a la informació, però també ha imposat demandes als treballadors que, a vegades, superen les seves capacitats físiques o emocionals.

Tecnoestrès i riscos associats a l’ús de les TIC

Entre aquests riscos nous, el tecnoestrès o estrès tecnològic destaca com un problema psicosocial emergent de primera magnitud. El tecnoestrès, en essència, es defineix com un estat psicològic negatiu associat a l’ús de les TIC o a l’amenaça del seu ús. Segons l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, el tecnoestrès es pot manifestar de diferents maneres.

1. La tecnoansietat es caracteritza per una por o incomoditat envers les tecnologies actuals o futures, la qual cosa pot derivar en tensions emocionals i rebuig a fer servir aquestes eines.
2. La tecnofatiga implica un esgotament físic i mental per l’ús prolongat de tecnologies, acompanyat d’actituds escèptiques pel que fa a la seva utilitat.
3. La tecnoaddicció representa una dependència compulsiva de les TIC, amb conseqüències negatives per a la salut i l’equilibri entre la vida laboral i personal.

A més de les tres anteriors, hi ha altres fenòmens que hi estan relacionats com la síndrome FOMO (de l’anglès fear of missing out: por de perdre’s alguna cosa) i la nomofòbia (por irracional a no disposar del telèfon mòbil), que reflecteixen com la tecnologia pot desembocar en trastorns emocionals en la vida quotidiana dels treballadors.

L’ús massiu o prolongat de les TIC pot provocar tecnofatiga, una variant del tecnoestrès que afecta de manera molt negativa qui la pateix (fotografia de l’autor)

Estratègies per afrontar el tecnoestrès

La ponència no es va limitar a assenyalar els riscos, sinó que també va proposar estratègies pràctiques per afrontar-los. Entre les recomanacions, destaquen l’organització adequada de la jornada laboral, la separació entre els espais laborals i personals, la priorització de tasques segons la seva urgència, i la formació tecnològica per desenvolupar competències que augmentin la confiança en l’ús de les TIC. També son importants els hàbits saludables, com la pràctica regular d’exercici físic, una dieta equilibrada, el descans adequat i la posada en pràctica de tècniques d’autocontrol i relaxació, com el ioga o el mindfulness. En casos més greus o incapacitat d’autogestió, cal buscar ajuda professional per gestionar l’impacte del tecnoestrès.

Malgrat aquests desafiaments, les TIC no s’han de considerar inherentment perjudicials. Al contrari, el seu ús responsable pot ser un gran aliat per augmentar la flexibilitat, millorar la productivitat i facilitar la conciliació laboral i personal. No obstant això, es requereix un enfocament equilibrat que combini l’ús d’aquestes eines amb mesures per protegir la salut mental i física dels treballadors. A més, se subratlla la importància del treball presencial com un element clau per al benestar emocional i social. Encara que el teletreball permet autonomia i comoditat, també pot originar aïllament i solitud. Recuperar el contacte humà en l’entorn laboral pot millorar la comunicació, enfortir els vincles entre equips i contribuir a l’equilibri entre les esferes personal i professional.

El tecnoestrès i els riscos emergents associats a l’ús de les TIC són problemes reals que requereixen atenció, però que també representen una oportunitat per innovar i trobar solucions que prioritzin tant la productivitat com el benestar de les persones. Amb un enfocament adequat, les empreses poden aprofitar els avantatges de les tecnologies alhora que protegeixen la salut i la qualitat de vida dels seus treballadors, a fi d’assegurar un entorn laboral més humà i sostenible en el futur.