Sostenibilitat i intel·ligència artificial: la doble transició de les organitzacions del segle XXI

En un context empresarial marcat per la urgència de la sostenibilitat i l’omnipresència de la intel·ligència artificial, les organitzacions s’enfronten a una doble transició que redefineix els seus models de negoci, estratègies i la pròpia naturalesa del treball. En la primera sessió del cicle Sostenibilitat & IA. organitzat per UOC Corporate i els Estudis d’Economia i Empresa, Joan Torrent, catedràtic d’Economia de la UOC, i Zora Kovacic, professora investigadora de Turba lab, van aprofundir en els desafiaments i oportunitats que aquesta doble transició planteja.

Lluny de ser una simple adaptació tecnològica, la integració de la sostenibilitat i la IA requereix un canvi profund en la mentalitat empresarial, la governança i la gestió del talent.

La doble transició implica dues lògiques enfrontades. Un dels principals desafiaments per a les empreses és equilibrar dues forces aparentment oposades: la sostenibilitat, que imposa límits en l’ús de recursos, i la digitalització, impulsada per la lògica del creixement i la innovació. Com va explicar Zora Kovacic, “parlar de doble transició ecològica i digital és com ajuntar dues escoles de pensament que tenen orígens diferents: una que diu que hem de frenar i respectar els límits planetaris, i una altra que promou superar qualsevol barrera mitjançant la tecnologia”. Aquesta tensió genera incertesa en les empreses, que han d’adaptar els seus models de negoci sense caure en el greenwashing, un risc real que ja ha portat diverses companyies a enfrontar litigis per pràctiques enganyoses en matèria ambiental.

El Pacte Verd Europeu i el finançament de la transició

La Unió Europea ha convertit la doble transició en un eix estratègic mitjançant el Pacte Verd Europeu. No obstant això, Kovacic adverteix que aquest marc “no és una regulació obligatòria, sinó una oportunitat per a les empreses”, ja que els fons europeus Next Generation estan dissenyats per finançar projectes alineats amb els objectius de sostenibilitat i digitalització. L’economista recorda que els països de la UE han de destinar un mínim del 20 % dels fons a la transició digital i un mínim del 40 % a la transició ecològica. “Per a les empreses, adoptar aquest discurs és una oportunitat per obtenir finançament”, agrega.

No obstant això, l’accés a aquests recursos no és homogeni, ja que moltes pimes no tenen la capacitat administrativa per gestionar la sol·licitud d’aquests fons, la qual cosa genera una bretxa entre grans i petites empreses.

És possible un creixement econòmic sostenible? La qüestió de si el creixement econòmic pot desacoblar-se del seu impacte ambiental és un dels grans debats actuals a Europa. “Alguns defensen que la innovació tecnològica permetrà reduir la petjada ambiental sense frenar el desenvolupament econòmic, mentre que uns altres sostenen que el creixement quantitatiu en un planeta amb recursos finits no és viable”, assenyala Kovacic. Aquesta controvèrsia es veu reflectida en les polítiques europees, on l’impuls de la transició verda s’enfronta a resistències polítiques i econòmiques. És un programa polític difícil de proposar, perquè molts estats del benestar depenen del creixement econòmic i les exigències ambientals imposen frenar aquest creixement.

Europa es troba en una cruïlla estratègica: competir amb gegants tecnològics com els EUA i la Xina apostant per una digitalització verda. “La tecnologia pot ajudar a optimitzar l’ús de recursos i millorar l’eficiència energètica, però també genera nous problemes, com l’alt consum energètic de la intel·ligència artificial o l’ús intensiu d’aigua per refrigerar centres de dades”, adverteix Kovacic. La regulació d’aquests impactes serà clau perquè la digitalització contribueixi realment a la sostenibilitat.

Transformació digital, competitivitat i ocupació

Lluny de ser un procés uniforme, la transformació digital implica desafiaments específics per a la competitivitat empresarial. Joan Torrent desmunta la idea que “la tecnologia per si sola millora la productivitat”: el seu impacte depèn de la interacció amb les persones i les capacitats organitzatives. “No n’hi ha prou amb invertir en tecnologia; les empreses han de desenvolupar habilitats en els seus treballadors i preparar la seva estructura per integrar-la de manera efectiva”, sosté l’expert.

El desenvolupament de la intel·ligència artificial ha canviat radicalment la relació entre tecnologia i ocupació. Torrent adverteix que “per primera vegada en la història, una tecnologia pot substituir habilitats no solament rutinàries, sinó també cognitives i no rutinàries”. Això planteja el risc d’un desacoblament entre el creixement del PIB i l’ocupació humana, amb la possibilitat que la IA es converteixi en un agent econòmic autònom. “Ens enfrontem a un escenari on la IA no solament automatitza tasques, sinó que pren decisions i executa accions per si mateixa, i no tenim clar com regular aquest fenomen”, assenyala.

Per fer front a aquesta transformació, les empreses han d’invertir en formació i desenvolupament de competències digitals. “En pocs anys, caldrà formar dues terceres parts dels treballadors en actiu”, alerta Torrent. No obstant això, moltes organitzacions encara no consideren el capital humà com un actiu estratègic. “Si el coneixement és estratègic, les persones també ho són. La funció de recursos humans ha de ser clau en l’estratègia empresarial si volem una transició reeixida”, conclou.

Un aspecte fonamental és de quina manera la digitalització no solament transforma l’eficiència empresarial, sinó que també influeix en l’equitat i la diversitat en l’entorn laboral. Joan Torrent incideix en què la digitalització pot ser un factor de desigualtat si no es garanteix l’accés equitatiu a la formació i a les oportunitats d’ocupació. La bretxa digital afecta especialment les pimes, que moltes vegades no disposen dels recursos per adoptar noves tecnologies, la qual cosa les deixa en desavantatge enfront de grans corporacions amb més múscul financer i accés a finançament públic.

Mentre les grans empreses poden adaptar-se amb més facilitat, les pimes enfronten obstacles significatius. “El model actual de provisió tecnològica no sempre s’adapta a les necessitats de les petites empreses. Moltes vegades, un gran proveïdor els ven solucions estandarditzades que no responen a la seva realitat”, critica Torrent. Per solucionar aquest problema, proposa fomentar xarxes de col·laboració entre petites empreses i proveïdors tecnològics, per tal de crear un ecosistema més dinàmic i adaptat a les seves necessitats.

Finalment, tant Torrent com Kovacic coincideixen que la digitalització i la sostenibilitat requereixen una transformació profunda en la governança empresarial. “No es tracta només d’adoptar noves tecnologies, sinó de redefinir què és una empresa i quin és el seu propòsit en la societat”, afirma Torrent. Kovacic afegeix que “la digitalització no solament fa que les empreses siguin més eficients, sinó que pot canviar fonamentalment la naturalesa del treball i el seu impacte en l’entorn”.

El debat entre Torrent i Kovacic evidencia que la doble transició digital i sostenible no és una opció, sinó una necessitat estratègica. No obstant això, la seva implementació efectiva requereix replantejar models de negoci, polítiques de formació i estratègies de governança. La clau estarà en com les empreses aconsegueixin integrar la tecnologia de manera responsable, a fi d’equilibrar la innovació i la sostenibilitat en un món que enfronta límits cada vegada més visibles.

Pots veure el vídeo complet “La doble transició sostenible i digital de les organitzacions” a continuació: