Prevencionistes en transició: cap a un rol estratègic, digital i sostenible

Del compliment normatiu al lideratge estratègic: la nova prevenció en l’era digital i sostenible

La prevenció de riscos laborals ja no pot entendre’s només com un conjunt de normes per evitar sancions. El món del treball canvia a gran velocitat i exigeix professionals capaços d’anar més enllà: anticipar, inspirar i liderar. Som en un moment de transició, passant d’un rol reactiu a un de més estratègic, digital i sostenible.

Fa només uns anys, moltes empreses encara gestionaven els accidents amb fulls de càlcul i arxius dispersos. Avui, en canvi, és habitual que utilitzin plataformes digitals que integren dades en temps real, quadres de comandament interactius i anàlisis predictives per anticipar riscos. El contrast és clar, hem passat de registrar incidents de manera reactiva a gestionar la seguretat com un procés estratègic i connectat amb el benestar i la retenció de talent.

Durant dècades, el prevencionista va ser vist sobretot com un tècnic, un administratiu o un legalista. Aquest paper va ser útil per consolidar sistemes bàsics de seguretat, però ja no n’hi ha prou. Les empreses necessiten professionals que aportin visió, que participin en la definició de l’estratègia i que connectin la seguretat amb la competitivitat. El canvi és profund, de ser “els que vigilen” a convertir-se en “els que creen futur”.

Aquesta transformació respon a tendències globals. La digitalització, amb sensors, internet de les coses i intel·ligència artificial, permet anticipar riscos i automatitzar processos, tot i que també planteja el repte de gestionar grans volums de dades. La globalització ens recorda que els riscos ja no són locals, un incident en qualsevol punt del planeta pot afectar les nostres cadenes de subministrament. La sostenibilitat, d’altra banda, vincula directament la prevenció amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els compromisos ESG. I la demografia, amb una població activa cada cop més envellida i diversa, obliga a repensar els llocs de treball i els canals de comunicació en seguretat.

El nou perfil professional combina competències tècniques amb capacitat analítica per interpretar dades i anticipar riscos. Necessita també habilitats transversals com la comunicació, el lideratge i la gestió del canvi, a més de competències digitals per aprofitar plataformes de gestió, sensors intel·ligents o simulacions en realitat virtual. Avui ja no n’hi ha prou amb conèixer la norma, cal convèncer, inspirar i demostrar amb evidències que la prevenció és una inversió estratègica.

La intel·ligència artificial multiplica les possibilitats de la prevenció. Permet identificar patrons invisibles, predir accidents i personalitzar la formació en seguretat. Les plataformes digitals centralitzen dades i acceleren la resposta davant incidents. Però també obren nous dilemes, la privacitat dels treballadors, la vigilància excessiva o l’impacte de la hiperconnectivitat en la salut mental. Aquí, el rol del prevencionista és clau per garantir que la tecnologia estigui sempre al servei de les persones.

En aquest escenari, el prevencionista s’ha de reinventar. Esdevé estratega quan aconsegueix que la seguretat s’integri en la planificació i contribueixi a la productivitat i la competitivitat. Actua com a facilitador de la cultura preventiva quan aconsegueix que la seguretat, la salut i el benestar siguin uns valors compartits per tota l’organització, i no només una obligació. I es consolida com a aliat de la sostenibilitat quan vincula la salut laboral amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i amb la responsabilitat social corporativa.

Els pròxims anys portaran nous reptes derivats de la rapidesa amb què avança la digitalització, els riscos emergents com la ciberseguretat, l’estrès i la hiperconnectivitat, la gestió d’equips cada vegada més diversos, l’envelliment de la població activa i els impactes del canvi climàtic sobre la seguretat laboral. Tot això requerirà professionals preparats per aprendre de manera contínua i aportar respostes innovadores.

El camí cap a aquest nou rol es pot resumir en tres paraules: confiança, seguretat i benestar.

• La confiança és la base perquè les persones informin d’incidents sense por.
• La seguretat, entesa de manera integral (física, mental i social), continua sent el nucli de la professió.
• I el benestar connecta la prevenció amb la qualitat de vida laboral, també la personal, i amb la sostenibilitat de les organitzacions.

El futur dels prevencionistes no demana fer més del mateix, sinó per reinventar-nos i liderar organitzacions més humanes, segures i resilients. Perquè la prevenció no és només evitar danys, és habilitar futurs sostenibles i marcadament humans.

Aquest és l’esperit que a la UOC ha inspirat el nou Màster en Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals, un programa renovat que respon als desafiaments estratègics, digitals i sostenibles que marcaran la professió en els pròxims anys. Amb una mirada integral i actualitzada, el màster prepara els futurs professionals per assumir aquest rol transformador i aportar valor real a les organitzacions i a la societat.