Plataformes turístiques i ciutat en disputa: el que revela el projecte EPTUR

Les plataformes digitals com Airbnb ja no poden considerar-se espais col·laboratius ni alternatius. En ciutats com Barcelona, s’han convertit en actors econòmics de primer ordre, capaços de transformar barris, tensar el mercat de l’habitatge i modificar la manera en què es viu i es consumeix el turisme.

Aquesta és una de les conclusions principals del projecte de recerca EPTUR (Economies de Plataforma i Turisme Urbà Responsable), liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha reunit un equip interdisciplinari format pels membres del grup NOUTUR, de la Unitat de Management i Governança de la UOC, i investigadors de prestigi de diferents universitats espanyoles per estudiar l’impacte de les plataformes turístiques des d’una perspectiva crítica, empírica i contextualitzada.

El projecte parteix dels resultats del projecte previ ECCOLTUR (2018-2020) i té com a objectiu analitzar l’evolució i la capacitat d’adaptació i resiliència de l’economia de plataforma turística (EPT) a Espanya. Els resultats es van presentar en un seminari el 15 de maig.

La recerca, en la qual han participat també experts d’universitats espanyoles i europees, ha permès observar com aquests processos transformen les manifestacions de l’EPT, amb implicacions importants per a la sostenibilitat de les destinacions turístiques i la viabilitat dels sectors i activitats associats.

“Ja no podem parlar d’aquestes plataformes com a espais col·laboratius o alternatius, sinó com a actors econòmics molt potents, amb una capacitat real de transformar barris, desplaçar residents o canviar la manera en què percebem i consumim les destinacions turístiques”, afirma Lluís Garay, catedràtic investigador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i director de NOUTUR.

Un projecte per entendre el canvi en temps real

L’objectiu d’EPTUR ha estat analitzar, durant els últims tres anys, com es reconfigura particularment el turisme urbà, però també el d’altres destinacions com les de sol i platja i les rurals, a partir de l’auge de les plataformes digitals, sobretot després de l’impacte de la pandèmia. Amb aquest propòsit, experts en turisme, geografia urbana, regulació, anàlisi de dades i transformació digital han participat en el projecte.

“EPTUR aporta evidència empírica i anàlisi crítica a un debat que sovint es mou entre els extrems: entre els qui veuen les plataformes com una solució universal i els qui les consideren un problema que s’ha d’erradicar”, afegeix Garay. El resultat és una mirada complexa que inclou tots els actors implicats: amfitrions, residents, institucions, moviments socials i les mateixes plataformes.

A més, Garay subratlla que el projecte ha posat especial atenció a analitzar com es perceben els efectes en diferents contextos urbans i rurals, i com certs models cooperatius poden oferir alternatives més justes i arrelades al territori. Aquesta diversitat territorial és clau per repensar polítiques que responguin amb equitat i eficàcia.

Amfitrions: ni víctimes ni executors

Una de les recerques presentades en el marc d’EPTUR, liderada per Mar Alsina (UOC) i Maartje Roelofsen (Universitat de Wageningen), revela un aspecte central que sovint passa inadvertit: el paper actiu dels amfitrions d’Airbnb com a agents amb capacitat d’adaptació, resistència i reconfiguració. “Els amfitrions tenen una consciència crítica del model de negoci i dels protocols d’Airbnb, i de com aquests s’alineen o entren en contradicció amb les seves pròpies pràctiques”, expliquen Alsina i Roelofsen.

En les seves recerques, Alsina i Roelofsen identifiquen diferents formes en les quals els amfitrions d’Airbnb despleguen estratègies individuals per mantenir el control sobre la seva activitat dins d’un sistema cada vegada més regulat algorítmicament. Entre aquestes, destaquen l’acceptació formal de les normes de la plataforma mentre reinterpreten i adapten criteris com l’hospitalitat, la neteja i la selecció d’hostes.

També recorren a l’ús de canals de comunicació externs com WhatsApp per evitar les eines internes d’Airbnb, i opten per diversificar la seva activitat treballant simultàniament amb altres plataformes a fi de reduir la seva dependència de l’entorn digital dominant.

En l’àmbit col·lectiu, molts amfitrions han començat a organitzar-se en grups de suport mutu per fer front a la falta d’atenció i respostes per part de la plataforma, al mateix temps que sorgeixen associacions autoorganitzades que reivindiquen un augment de la professionalització del sector.

Finalment, en el pla institucional, alguns promouen la creació de marcs reguladors clars que els reconeguin com a actors legítims en el mercat, i que, al seu torn, serveixin per limitar la competència deslleial, establint condicions equitatives tant per a petits propietaris com per a grans operadors.

Totes dues investigadores destaquen que moltes d’aquestes estratègies són formes de reapropiació crítica: els amfitrions no sols gestionen el seu negoci, sinó que també redefineixen conceptes com hospitalitat, confiança o autonomia, negociant constantment entre els seus valors i els algorismes de la plataforma.

Aquestes formes d’agència quotidiana mostren com els amfitrions, lluny de ser mers receptors de normes, són capaços de disputar el control algorítmic, crear normes comunitàries alternatives i construir xarxes de solidaritat digital més enllà de la lògica purament mercantil.

Intel·ligència artificial per analitzar cinc anys d’Airbnb a Barcelona

L’equip liderat per Soledad Morales i en el qual han participat Antoni Meseguer, Josep Lladós i el mateix Lluís Garay, professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, ha aplicat tècniques d’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals per analitzar el comportament d’Airbnb a Barcelona entre 2016 i 2021. El model, basat en sèries temporals representatives del cicle turístic anual (desembre, febrer i agost), ha permès identificar patrons adaptatius, supervivència i transformacions estructurals en la plataforma.

“Els resultats mostren una doble estratègia d’adaptació per part dels amfitrions: l’extensió de la durada mínima de l’estada i una gestió molt activa dels preus”, afirma Lladós. Aquesta doble estratègia es complementa amb el trasllat de part de l’oferta al mercat de lloguer residencial i amb un procés de professionalització del perfil de l’amfitrió. En alguns districtes, els grans tenidors ja concentren més del 40 % de l’oferta.

Segons Lladós, les tècniques de deep learning permeten explorar relacions no lineals entre variables i detectar la influència desigual segons temporada, ubicació o classe d’amfitrió. El model també revela com es consoliden noves centralitats turístiques fora del centre històric, al mateix temps que es reforça la segmentació del mercat de lloguer entre residents i visitants.

Entre les troballes més rellevants, figura una clara sensibilitat dels amfitrions individuals als canvis en la demanda, la qual cosa es tradueix en forts ajustos de preus per captar turisme domèstic. Per contra, els grans tenidors reorienten la seva estratègia postpandèmia cap a l’optimització d’atributs de l’allotjament (grandària, localització, serveis). Aquest comportament diferenciador ha accentuat la segmentació del mercat i l’evolució desigual del teixit urbà.

També s’han detectat noves zones de centralitat turística, com l’Eixample, i un impacte visible sobre el mercat del lloguer: descens de preus durant la pandèmia i pujada accelerada en el cicle post-COVID-19.

Propostes cap a un model més just

Més enllà del diagnòstic, EPTUR també planteja elements per repensar el futur de la governança turística. Una de les recomanacions principals és evitar regulacions homogènies. No és el mateix gestionar la presència d’Airbnb al barri antic de Barcelona que en un poble del Pirineu.

L’equip també ha analitzat propostes alternatives com plataformes cooperatives, que lluiten per retornar el valor generat al territori, aplicar criteris de transparència algorítmica i promoure models amb compromisos socials i laborals.

“Cal pensar el futur del turisme en clau de transició ecosocial i digital: no sols cal regular per limitar els impactes negatius, sinó també promoure nous models de governança i d’economia turística”, conclou Garay.

En aquest sentit, EPTUR no ofereix respostes tancades, però sí una base de coneixement empíric i teòric que pot servir de referència per a ciutats, regions i entitats que vulguin avançar cap a un turisme més just, sostenible i centrat en les persones.