Quan el debat sobre el turisme va més enllà del propi turisme. Reflexions al voltant de la Jornada “Quin turisme volem? Narratives i alternatives als impactes del turisme a Barcelona”
24 gener, 2019
TURISME – Article publicat a 24 de gener de 2019 (ES).
En Pedro Bravo escrivia aquest Nadal a la seva secció “Desde mi bici” d’El Diario.es sobre el dret a la quietud i ho feia arran de la seva participació en la Jornada Quin turisme volem? Narratives i alternatives als impactes del turisme a Barcelona que havíem organitzat des del grup de recerca NOUTUR. Parlava sobre turisme, sí. Un títol així per a un escrit amb un clar contingut turístic és metafòric i és exemple de com el turisme ha deixat de ser una activitat sectorial per esdevenir un sistema arran el qual poder reflexionar sobre aspectes tan transcendents com el dret de l’accés a la ciutat, el dret a la mobilitat, o el dret a la quietud, l’equitat i el desequilibri en l’accés als recursos. Però també ho és d’exemple de com el debat sobre el turisme ha (i pot!) superar els marcs d’anàlisi que fins al moment l’han marcat, trencant binarisme alguns d’ells ja caducs, i entrar en nous marcs de reflexió que ens permetin copsar els espais líquids i porosos en els quals actualment experimentem i creem el turisme.
Les Jornades Quin turisme volem, pensades i organitzades per ser un àgora compartit per l’acadèmia i l’activisme social, va ser lloc de trobada de mirades posicionades provinents de la geografia, el periodisme i la filosofia, acadèmica i activista, unides sota l’objectiu de reflexionar no ja tan sols sobre els límits del turisme sinó sobre la seva pròpia naturalesa. I allà van sorgir preguntes de reflexió que poden ser exemple de noves perspectives per enfocar el debat sobre el turisme i extreure’l de pura lògica econòmica del cost-benefici per incloure’l en debats i anàlisis que fins al moment l’han deixat de banda per ser marginal (tant per la vida social com econòmica). Debats que tenen més sentit en la nostra societat hiperconnectada.
És interessant també veure com l’elevació del debat es va donar gràcies a crear un espai híbrid i interdisciplinari de reflexió a on s’agermanaven preguntes de la filosofia i la geografia, visions optimistes i crítiques a l’activitat turística (sense posicionaments turismofòbics o turismofílics) algunes de base anticapitalista, a on el coneixement es va compartir obertament des de perspectives expertes donant espai a veus joves que ens acompanyaven des de l’auditori. El goig de la paraula en acció, de la paraula cuidada i dels matisos respectuosos. Espais per cuidar per ser espais excepcionals. Amb aquest post us comparteixo els vídeos dels dos diàlegs que van articular la Jornada perquè la reflexió sigui oberta i col·lectiva, i serveixi per valorar preguntes amb sentit i utilitat social.
En un món hipercapitalista i d’hipermobilitat, a on el turisme és ja una diapositiva heurística de l’Empire del que ens parlen en Michael Hardt i l’Antonio Negri (és a dir, de la postmodernització de l’economia global, caracteritzada per processos d’hibridatge, de territorialització i desterritorialització vertiginosos), una de les darreres fases de la modernitat segons Franklin i reflex de la societat en la qual vivim, semblen estèrils els debats que el mantenen al marge. Sembla molt més útil posar el turisme al cor de la reflexió i preguntar-se, com ho fem en aquestes Jornades, si de veritat existeix un dret a la mobilitat (al turisme, en definitiva) i a qui pertany aquest dret? O obrim la porta a repensar les nostres formes de consum per poder generar intercanvis econòmics més justos fent que els beneficis reverteixin en l’àmbit local i social com proposa Pedro Bravo; o posem l’atenció en com podem crear processos de decreixement sense caure en l’elitització del turisme com puntualitza en J. Antonio Donaire. Reflexionem sobre l’autenticitat de l’experiència turística com ho fa l’Oriol Nel·lo o busquem les maneres de generar relacions significatives entre els llocs i les persones i no meres experiències consumistes basades en relacions depredatòries com proposa la Marina Garcés.
En definitiva, el turisme pot i ha d’ocupar un espai central de la discussió social i econòmica actual, ha de ser entès com un projecte, un objecte i un subjecte polític amb capacitat per explicar-nos la realitat i amb maduresa per formar part de les reflexions ètiques i morals de la nostra vida en relació i en l’anàlisi crític de l’actual model econòmic i social. La reflexió està oberta!
Primera part de la Jornada:
Segona part de la Jornada:
