La mentoria social ajuda a millorar les competències personales i professionals de les persones voluntàries

En el marc de la 3a Fira Virtual d’Ocupació de la UOC va tenir lloc la taula rodona “Millora la teva carrera professional mitjançant les competències soft del voluntariat”. Professionals de diferents entitats de mentoria social que col·laboren amb la UOC i estudiants voluntaris, moderats per Aina Villalonga, responsable tècnica i gestora del Programa de Voluntariat social de l’Àrea de Globalització i Cooperació, van parlar sobre quin tipus d’habilitats i competències desenvolupen durant aquesta experiència o els principals desafiaments a què s’enfronten, entre altres temes.

Descobrint la Mentoria

Marina Claverías, directora de Quilòmetre zero, professora associada de la URV i vicepresidenta de la Coordinadora de Mentoría Social, va explicar que, des de l’entitat, “gestionem diferents programes de mentoria d’acompanyament a nens i nenes, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat, amb persones voluntàries que exerceixen de referents positius, per un període concret. Nosaltres ens ocupem de la selecció, formació, seguiment i avaluació final. A Ambtu, en què col·laborem amb la UOC, treballem amb joves que són o van ser tutelats, la majoria migrants no acompanyats, als quals els mentors ajuden en la seva emancipació”. Segons aquesta treballadora social tenen comprovat que aquest voluntariat “genera aprenentatges transversals amb un alt impacte a la vida personal i professional. Tot allò que entra en joc en la relació de mentoria, impacta i permet treballar competències transversals”. Jaume Sampol, graduat en Psicologia i estudiant del Màster Universitari en Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC, hi coincideix, ja que, com a mentor d’AmbTu, “he entrat en contacte amb un món nou per a mi. M’ha aportat una sensació de gratitud amb el noi que porto en mentoria i s’han complert amb escreix les expectatives que tenia”. Per a Sampol, “la mentoria no és una carrera de curta distància, és un projecte vital com ho són els meus estudis. L’enllaç que he generat és de per vida, el porto amb mi”.

Isabel Gutiérrez, coordinadora tècnica del Programa Català de Refugi (PCR) i amb llarga experiència professional en programes de foment intercultural i mentoria, va compartir que el PCR va néixer el 2017, en el moment de l’arribada de la gent de Síria i de la voluntat ciutadana d’acollir aquestes persones sol·licitants d’asil. L’objectiu era complementar programes d’atenció més directa d’acollida des del voluntariat, recollint relacions de confiança horitzontal entre la persona o la família de persones refugiades amb un grup de persones mentores que les acompanyen vuit mesos o fins a un màxim de dotze. Es fomenta l’autonomia de les persones nouvingudes i es vetlla pel benestar emocional des d’espais compartits d’escolta, de suport, d’acompanyament… I es fa a través de l’aprenentatge de l’idioma, treballant la vinculació a la xarxa de l’entorn, donant suport en el procés d’inclusió social laboral…”. Gutiérrez coincideix que aquest és un espai d’intercanvi i aprenentatge compartit. Per això, creiem que també acompanyem per transformar la ciutadania i la societat per ser més conscients de la realitat i anar fomentant la interculturalitat”.

Alba Verdaguer, estudiant del Grau de Disseny i Creació Digital i treballadora en una agència de notaria de certificacions, és voluntària d’aquest programa des del 2021. Em vaig decidir per aquesta mentoria perquè si jo em trobés en un país amb una cultura diferent m’agradaria tenir ajuda, un referent del país que m’ajudés a entendre com funciona tot, tenir algú amb qui parlar… Estic recorrent aquest procés, en vaig aprenent, i ells de mi, però ho tornaria a repetir. Allò que aprens, les habilitats que adquireixes, són diferents amb cada persona que acompanyes. T’ofereix un aprenentatge constant”.

Patrícia Riego, directora del Programa Ayo Impulso, i responsable de selecció i desenvolupament de talents de l’empresa NK5, va comentar que el seu programa de mentoria era diferent: “És intergeneracional, adreçat a nens i joves en situació de vulnerabilitat que cursen ESO/Batxillerat/FP. S’estableix una relació basada en la confiança i el respecte entre l’estudiant i el voluntari de més de cinquanta anys. A través d’aquesta relació, el mentor comparteix la seva motxilla carregada d’experiències i de saviesa, acompanya i recolza el jove per un curs escolar. Ho fa de forma presencial a centres educatius o residencials, un cop per setmana. Això ens permet oferir un model adult de referència, de bons tractes, que els ajuda a treballar l’autoestima, l’autoconfiança, a posar ordre a la seva vida…”. Per a la seva entitat, “és un mètode complementari educatiu a la feina dels centres, i per això és molt important el treball de coordinació amb tutors, equip pedagògic…

Laura Terradas, coordinadora de mentoria de Punt de Referència —entitat amb 25 anys d’experiència en aquesta metodologia— va explicar que “acompanyen joves tutelats, extutelats o sense referents al territori en la seva transició a la vida adulta, a través de la mentoria. Tenim en marxa els programes Referents i l’Atenea, per a joves entre 16 i 23 anys. El primer afavoreix una relació d’un a un, entre mentor i jove, durant 10 mesos i en espais comunitaris, amb acompanyament tècnic i formació per part de l’entitat. Atenea es focalitza en temes formatius d’aquests joves que fan estudis postobligatoris, a través d’una trobada setmanal. Però també d’altres activitats que reforcen les competències transversals a partir d’activitats grupals i competències tècniques a partir dels estudis.”

Formació prèvia i seguiment

Totes les entitats van posar en relleu la importància de la formació dels mentors i l’acompanyament dels tècnics. Terradas va assegurar que per a ells és vital: “Algunes vegades parlem de la mentoria com un triangle per potenciar aquesta pota que acompanya la relació tant en la preparació prèvia —a partir d’una formació inicial per clarificar expectatives i aprendre des de la part vivencial totes les competències per fer un acompanyament realment emancipador, on hi hagi aprenentatge mutu i la persona mentada guiï el seu propi procés— i també aprendre’l des de l’experiència amb el seguiment —un cop a la setmana, individual i virtual i un cop al mes, presencial i grupal–”.

“Els nostres mentors aporten amplis coneixements, però els donem formació en aspectes concrets de mentoria social i com l’apliquem al nostre projecte. Treballem amb ells sobre temes i eines importants per treballar amb adolescents com a possibles conductes de risc, autoestima, escolta activa… al llarg de l’any. Pel que fa a l’avaluació, fem seguiment en trobades setmanals, reunions grupals mensuals i reunions de coordinació amb els centres educatius” va compartir Riego.

Aina Vandellós va explicar que, des de la UOC, amb l’equip de Biblioteca, i juntament amb el PCR, “s’ha treballat una biblioguia, un recurs en obert que és interessant per a qualsevol persona que es vulgui formar com a mentor o mentora. La UOC també té un programa d’acompanyament per a persones refugiades que es formen a la nostra universitat i ens ha estat útil”. Gutiérrez, que va afirmar que en la formació utilitzen aquesta eina, va comentar “oferim una formació inicial de 12 hores, des de la pandèmia adaptada al context virtual: es treballen temes com què és la mentoria, quin és el rol de les persones mentores a partir de casos per facilitar eines i recursos, quin és el context internacional d’acollida… Oferim també seguiment tècnic setmanal amb els mentors i trobades mensuals en què, trimestralment, hi participa la persona mentida. Al llarg de la relació, es donen quatre espais complementaris de trobades entre mentors que porten períodes de mentoria semblants per treballar les competències i els elements que es donen en funció dels diferents moments de relació”.

Competències adquirides

Vandellós va aprofitar per preguntar a en Jaume i l’Alba, els mentors participants a la sessió, com s’havien enfrontat a moments delicats com el de l’inici d’aquesta relació i quines competències havien desenvolupat en aquesta experiència, i com podien traslladar-les a l’escala personal i professional.

“En l’àmbit genèric, he treballat competències com l’empatia o l’escolta activa” afirma en Jaume i l’Alba hi coincideix. “Quan inicies, ho fas amb una mica de por perquè fins a cert punt és una relació artificial, perquè és provocada. Però al minut u ja és natural i dóna els seus fruits”, i va afegir que “m’ha permès sortir de la meva zona de confort, veure que hi ha una altra realitat… La Patrícia ha dit que la mentoria és una eina i això significa que som útils per a algú i per a la societat en el moment en què vivim. No podem oblidar que ajudem el procés emancipador d’un jove, que som un referent perquè pugui avançar per si mateix. En aquesta relació sorgeixen dubtes o problemes amb l’idioma o qüestions culturals, però hi ha càpsules formatives o sempre he comptat amb el suport de Marina. L’important és conèixer el meu tàndem, com funciona, com reacciona.” L’Alba comenta que per a ella és “molt important aprendre a preguntar. Al principi vas amb unes expectatives creades sobre què  necessiten aquestes persones o què volen i tu vols ajudar en allò que creus que els pot anar bé. Cal fer un pas enrere i preguntar què volen elles. Sempre comptes amb la tècnica de referència per consultar si els passos que vas fent són els que toquen”. Aquesta estudiant de disseny va assegurar que, gràcies a l’experiència que està vivint acompanyant una família de Síria, he treballat l’escolta activa i he viscut més a prop d’algú diferent. En el moment de dissenyar, puc allunyar-me de tòpics si treballo per a altres persones”.

“En Jaume i l’Alba, des de la concreció i l’exemple, han explicat molt bé què significa aquest aprenentatge per competències” va assenyalar Terradas, que va parlar sobre “el primer estudi que hem pogut fer sobre aquest tema al programa Referents. Hem vist competències claus i que s’aprenen com són la millora de la competència intercultural o la millora del compromís cívic amb la sensibilització en l’àmbit comunitari, per exemple. Personalment, es dóna la millora de la comunicació, basada en l’acompanyament amb objectius que marca la persona mentida des de l’empatia i sabent escollir el moment per comunicar-ho. Una altra competència personal que s’adquireix és la millora de la tolerància a la frustració amb relativització dels problemes propis”.

Avaluació i certificació de les competències

Claverías va explicar que, des de l’inici, els i les professionals que coordinen les accions dels seus projectes tenen molt en compte aquest aprenentatge, fent seguiment i avaluant quin tipus de competències es poden estar treballant durant aquesta relació. “Just ara”, va afegir, “estem treballant amb la DGAC com es pot avaluar les persones voluntàries. Aquesta acreditació de competències ens ajudarà a les entitats a poder tenir una metodologia d’avaluació d’aquestes competències que fins ara nosaltres, per exemple, no hem treballat de manera formal específicament. Aquesta és una bona oportunitat per fer l’acreditació competencial. Des de la Coordinadora de Mentoria Social, amb altres entitats veteranes, ens hem sumat al Sello de la Mentoría de Calidad. Ho impulsem amb la voluntat de poder auditar els nostres projectes i certificar que compleixen amb els 10 estàndards de qualitat que mesuren des de si es fa formació inicial al programa i té utilitat, a si es fa seguiment i de quina manera, per exemple ”. A Quilòmetre zero han obtingut el segell en un dels seus projectes i treballen per obtenir-lo a l’altre. L’Aina Vandellós va apuntar que “tant de bo es pugui establir en l’àmbit estatal o europeu fins i tot, per arribar a una homogeneïtzació perquè totes les entitats segueixin un mateix sistema”.

Pel que fa a la Coordinadora de Mentoria Social, Gutiérrez va voler apuntar que s’havien sumat a aquest procés amb la Generalitat, treballant de manera conjunta. Així mateix, va completar que “el segell de qualitat és en l’àmbit estatal. La Coordinadora ho ha establert amb la voluntat d’acreditar la qualitat metodològica, però també perquè serveixi com a guia, marc de referència, per a les entitats que vulguin desenvolupar projectes de mentoria, recollint l’experiència d’entitats veteranes aquí com a Punt de Referència però també internacionals”. 

A la Fundació Ayo compten amb un equip de mesura d’impacte que va fer un estudi sobre el projecte Impulso per veure si tenia sentit —abans de posar-lo en marxa—, avaluar-lo i veure com es podia millorar. Com va explicar Riego a la sessió, “són els nostres mentors i mentores els que ens ensenyen les competències. Tenim dos grans beneficiaris del programa: per una banda, els nois i noies en situació familiar complexa i econòmica fràgil, que necessiten ser vistos i escoltats, però no ho aconsegueixen al seu entorn. I, per l’altra, els mentors que troben un espai on es poden continuar desenvolupant i participant en la societat. És important arribar a l’equilibri emocional que dóna posar en pràctica un compromís social que no ho pots fer fins que arriba un moment vital determinat. Així que són importants habilitats de comunicació, organització, planificació, tolerància a la frustració…”.

“Com a universitat, ens agradaria tenir un diploma complementari en què es relacionessin aquestes competències com a complementàries del currículum dels estudiants. Aquest debat ja es dóna, a escala estatal i europea. És clar que aquestes competències i habilitats que adquireixen els voluntaris s’apliquen directament a la seva carrera professional” va afegir Aina Villalonga.

Principals desafiaments

“Els desafiaments són presents en la relació de mentoria”, va explicar Gutiérrez, qui va cedir la paraula a l’Alba, mentora al seu programa PCR, perquè compartís els seus. L’estudiant va reafirmar l’idioma i “un altre de més personal, que és trobar temps per a la quedada setmanal. Hi ha vegades que et va malament en l’àmbit personal o laboral, però ho fas perquè tens un compromís. I llavors, en fer-ho t’adones que val la pena”. En Jaume va estar d’acord amb la seva companya: “Hi ha un compromís, però no sempre estàs al 100%: de vegades costa trobar l’equilibri. Personalment, per mi és un desafiament estar a l’altura del projecte d’acompanyament. No som educadors, ni psicòlegs, ni pares… som mentors. Cal recordar-ho: som enllaç per projectar aquesta persona cap endavant, connectant-la amb la societat, perquè s’ho mereixen. No és just per a aquests joves passar d’una manera anònima com de vegades passen”.

Un missatge encoratjador

Com a tancament de la sessió, Villalonga va demanar una frase d’ànim per a aquella persona que estigui pensant si fer un voluntariat, si participar en una mentoria. Riego va dir que “ser mentor o mentora és una gran responsabilitat i un acte de generositat, però també un privilegi i una satisfacció ser-hi empenyent o transformant la vida d’algun jove”. Va voler recordar que “tots i totes som aquí perquè hi va haver algú, un altre, que va estar al nostre costat, que va creure incondicionalment en nosaltres. Quina meravella ser en aquest moment per a algú!”. Terradas va animar els estudiants dient-los que “si tens ganes de connectar, contribuir a generar aquests vincles comunitaris de reconeixement i que generen millor salut emocional, anima’t. La mentoria és sens dubte una manera d’aprendre fent”.