Logística a l’aire: com els drons ens poden fer replantejar la distribució logística

Els últims anys, la implementació dels vehicles aeris no tripulats —coneguts com a drons— ha provocat una revolució en el sector del transport i la logística, i s’han creat noves oportunitats per al lliurament de paquets, la inspecció d’infraestructures i altres tasques fonamentals. La seva capacitat per reduir costos, arribar a llocs de difícil accés i operar amb eficiència ha accelerat la implementació d’aquests aparells en operacions complexes.

No obstant això, a Espanya, tot i tenir una àmplia xarxa d’operadors i una base tecnològica sòlida, l’ús de drons en la logística de distribució s’enfronta a importants desafiaments reguladors, de seguretat i operatius. Complir els requisits estrictes i obtenir les autoritzacions imposades per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) constitueix una barrera significativa, fet que posa en dubte la viabilitat i la rendibilitat d’aquests serveis. Resulta paradoxal que, tot i que els drons ja operen amb èxit en sectors com l’agricultura, la topografia, la inspecció d’infraestructures o la producció audiovisual, continuïn tenint un accés tan limitat en un dels àmbits més prometedors: el transport de mercaderies. Aquest fet planteja interrogants sobre el paper real que se’ls permet exercir en la transformació del transport.

Classificació dels diferents tipus de drons

Per començar, els drons es classifiquen en diferents categories segons la configuració física, l’ús o l’aplicació, l’autonomia, el pes i l’entorn operatiu. Generalment, els drons es classifiquen en dos grans tipus: els d’ala fixa, que es caracteritzen pel fet de tenir més abast, eficiència aerodinàmica i capacitat de càrrega útil, i els d’ala giratòria o multirotor, que s’enlairen i aterren verticalment (VTOL) i tenen la capacitat de sostenir-se en vol estacionari, fet que els proporciona una gran precisió per operar en espais confinats i en entorns urbans i complexos. A aquesta classificació s’hi afegeix una categoria intermèdia de sistemes VTOL híbrids, que busca combinar autonomia, estabilitat i capacitat de càrrega, i que representa una gran oportunitat per a tasques com el lliurament d’últim quilòmetre, l’aprovisionament en zones rurals o el transport urgent de béns.

Com es pot observar en la figura 1, aquesta taxonomia multidimensional permet entendre millor el ventall de capacitats que ofereixen els drons.

Aplicacions pioneres de drons per a usos logístics

La implementació d’aquesta tecnologia està transformant el sector del transport i de la logística, perquè augmenta l’eficiència, redueix els costos i minimitza les emissions de diòxid de carboni. Empreses com Amazon ¹ a Lockeford (Califòrnia, Estats Units) i a College Station (Texas, Estats Units), UPS ² a Carolina del Nord (Estats Units) i DHL ³ a l’illa de Juist (Alemanya) i als països que envolten el llac Victòria (Àfrica) fa anys que proven serveis de repartiment autònom de paqueteria en entorns suburbans i rurals.

En l’àmbit sanitari, Zipline ⁴ ttransporta béns mèdics crítics —com ara sang, vacunes o fàrmacs— a zones remotes de Ruanda i Ghana. Un altre exemple és l’ús d’aquesta tecnologia al centre logístic de Danone a Parets del Vallès (Barcelona, Espanya), amb l’associació de l’empresa Airvant ⁵. Aquí, els drons fan inspeccions d’inventari i auditories d’estoc més àgilment que els mètodes tradicionals. Així mateix, la companyia DHL també fa servir aquesta tecnologia al centre logístic que té a Quer (Guadalajara, Espanya).

D’altra banda, empresses com Flytrex ⁶, que opera a Granbury, Little Elm y Holly Springs (Estats Units), i Reikiavik (Islandia); i Manna Aero ⁷, a Dublín (Irlanda), Helsinki (Finlandia) i Texas (Estats Units), fan servir drons per a la distribució d’aliments i productes peribles. D’aquesta manera, en poden garantir la frescor i la qualitat, mentre ofereixen solucions en la logística d’últim quilòmetre per al lliurament directe al consumidor des de magatzems pròxims. A Espanya, no obstant això, encara no hi ha exemples d’aquesta mena d’aplicacions amb impacte directe sobre el consumidor final.

De quina manera els drons generen noves oportunitats de mercat?

L’ús de drons s’expandeix ràpidament i transforma sectors clau, com ara la logística, l’agricultura o la gestió d’infraestructures. A més, creix el model de drons com a servei (DaaS), que facilita l’accés a aquesta tecnologia sense haver d’invertir en flotes pròpies ni en pilots especialitzats. Aquest enfocament accelera la implementació de solucions logístiques i tècniques, especialment en zones de difícil accés. En alguns casos, els drons s’integren de manera coordinada amb altres models de transport, com ara el terrestre o l’aeri tripulat, per cobrir els trams més complexos o urgents. Un dels referents d’aquest model de negoci és Matternet ⁸, una empresa pionera en el lliurament de productes mèdics. Les seves operacions es duen a terme a Suïssa i als Estats Units, i demostren la viabilitat del transport sanitari mitjançant drons en entorns urbans. Matternet fa vols regulars transportant mostres biològiques, medicaments o instrumental quirúrgic, i aconsegueix reduir els temps de lliurament crítics i descongestionar el trànsit urbà.

D’altra banda, els drons també generen noves oportunitats en altres sectors. En agricultura, permeten el monitoratge aeri de cultius, la detecció primerenca de plagues, etc. En infraestructures, s’utilitzen per inspeccionar línies elèctriques, ponts, torres eòliques o xarxes ferroviàries, entre altres. I, en el medi ambient, els drons contribueixen a tasques de vigilància, detecció d’incendis, etc. Aquests usos demostren que la tecnologia impulsa nous models de negoci en múltiples indústries.

La viabilitat dels drons per reduir costos en la logística

La viabilitat econòmica de l’ús de drons depèn de diversos factors, com ara el sector d’aplicació, les normatives vigents i el grau de desenvolupament tecnològic. Tot i que l’ús d’aquests aparells ja s’ha consolidat en sectors com l’agricultura, la topografia o la inspecció d’infraestructures, encara ha de fer front a reptes importants, com ara el cost inicial, l’autonomia de vol limitada i les restriccions legals.

Quant a la rendibilitat, els drons demostren ser molt eficaços per reduir costos operatius. En l’àmbit logístic, per exemple, permeten escurçar els temps de lliurament i abaratir el transport en zones rurals o de difícil accés. També ajuden a descongestionar les ciutats, perquè redueixen la necessitat d’infraestructures viàries, i tenen menys impacte ambiental en comparació amb el transport terrestre, ja que poden disminuir fins a un 40 % les emissions de carboni (Fu, 2021). Aquestes característiques els converteixen en una eina prometedora per avançar cap a una logística més eficient i sostenible.

Obstacles i reptes legals que alenteixen la revolució dels drons

L’ús comercial de drons a Espanya està molt condicionat a les limitacions reguladores i als reptes operatius per a una implementació generalitzada. La limitació principal és la prohibició d’operar més enllà de la línia visual (BVLOS) en entorns urbans sense autorització expressa. L’obtenció d’aquest permís és extremadament difícil, fet que bloqueja el desplegament de serveis automatitzats de repartiment. A això s’hi suma la falta de corredors aeris segurs, la integració incipient de l’U-Space ⁹ i l’escassetat de zones habilitades per a proves reals. A més, hi ha restriccions pel que fa al pes, la càrrega útil, l’altitud i les zones de vol, especialment a prop d’aeroports o nuclis urbans (AESA, 2024).

Tot i que la normativa espanyola s’ha alineat amb l’europea, la seva aplicació continua essent molt estricta. Els elevats costos de certificació, formació i garanties de seguretat limiten les operacions complexes a poques empreses i generen un bloqueig estructural. Els drons poden volar, però no repartir. Mentrestant, altres països ja experimenten amb serveis logístics en zones rurals, suburbanes i fins i tot urbanes.

Conclusió

Els drons tenen un gran potencial en el món del transport i la logística, però la seva implementació encara depèn de diversos factors: des de la mena d’ús que se’ls vulgui donar fins a les normes que en regulen el vol o el desenvolupament de la tecnologia actual. Tot i que ja s’ha demostrat la seva eficàcia per reduir costos i millorar l’eficiència en sectors com l’agricultura, el lliurament d’últim quilòmetre o la inspecció d’infraestructures, encara hi ha barreres importants per al seu ús generalitzat (Du et al., 2024). Per exemple, si es necessiten infraestructures noves o personal molt qualificat, és possible que la inversió no sigui rendible a curt termini.

Això sí, el seu potencial és indiscutible. Són eficients, versàtils i tenen un impacte ambiental baix, fet que els converteix en una tecnologia prometedora per transformar el transport. Però no n’hi ha prou amb el fet que la tecnologia funcioni: es necessiten normes clares, visió a llarg termini i suport institucional. A Espanya, tot i que els drons ja estan preparats per operar en logística de distribució, la regulació actual en frena l’expansió. Mentrestant, altres països ja creen corredors aeris específics i proven lliuraments en ciutats (el Regne Unit, Itàlia, Grècia, Finlàndia, etc.). La veritable pregunta no és si els drons poden transformar la logística, sinó si Espanya està disposada a permetre-ho.

Amb el temps, i a mesura que millorin les lleis i les capacitats tècniques (autonomia de vol, càrrega útil, etc.), els drons permetran estalvis importants i es convertiran en peces clau del sistema logístic (Fu, 2021). Les empreses que siguin capaces d’adaptar-se a temps i anticipar els canvis normatius estaran més ben posicionades per aprofitar tots els avantatges d’aquesta tecnologia, tant en eficiència com en sostenibilitat (Li et al., 2023).

Agraïments:

Aquest article deriva del projecte Niu.Link (EFA090/01) finançat per Interreg – POCTEFA 2021-2027. Aprofitem per expressar la nostra gratitud a les institucions finançadores i col·laboradores.

Referències:

AESA. (2024). Normativa de UAS/drones | AESA-Agencia Estatal de Seguridad Aérea – Ministerio de Fomento. https://www.seguridadaerea.gob.es/es/ambitos/drones/normativa-de-uas-drones

Du, S., Zhong, G., Wang, F., Pang, B., Zhang, H., & Jiao, Q. (2024). Safety Risk Modelling and Assessment of Civil Unmanned Aircraft System Operations: A Comprehensive Review. Drones, 8(8), 354.

Fu, E. (2021). Autonomous drone networks are a faster route to sustainable supply chains. World Economic Forum. Li, X., Tupayachi, J., Sharmin, A., & Martinez Ferguson, M. (2023). Drone-aided delivery methods, challenge, and the future: A methodological review. Drones, 7(3), 191

1. How Amazon delivers packages using its new drone MK30 [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
2. UPS Flight Forward and uAvionix [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
3. DHL regular urban drone delivery service [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
4. Zipline Drone Delivery & Logistics [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
5. Proyecto singuales Airvant [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
6. Flytrex – Drone Delivery [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
7. Manna Air Delivery [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
8. Matternet.com [Consultado: 06-06-2025] ↩︎
9. U-SPACE y el rol de ENAIRE [Consultado: 06-06-2025] ↩︎