Les competències toves en un món digitalitzat

La demanda de competències toves està a l’alça a Catalunya, segons un estudi portat a terme conjuntament entre la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa (PIMEC) i la UOC sobre la demanda de competències i ocupacions al mercat de treball català.

Per competències toves, ens referim a aquelles capacitats i habilitats personals i interpersonals que són essencials per autogestionar-nos i per gestionar als altres, com per exemple, la capacitat d’adaptació al canvi o saber treballar en equip. També són competències toves les habilitats de raonament, tals com saber resoldre problemes o pensar de forma creativa. En els últims anys, els ocupadors les demanden amb molta més intensitat. Abans de la Pandèmia (2019), un 69,96% de les vacants incloïen com a mínim una competència tova entre els seus requisits; avui ho fan més d’un 73,06% de les vacants.

Figura 1: Demanda de competències toves a Catalunya

Font: Baròmetre de les competències i ocupacions, PIMEC-UOC.

Les competències toves més requerides i en les que la seva demanda puja més són aquelles que es relacionen amb la capacitat de gestionar-nos a nosaltres mateixos. Dintre d’aquest grup les habilitats d’“Adaptar-se al canvi”, “Assumir responsabilitat de les nostres accions” i “Gestionar el temps” són les més demandades, apareixent en un 51,5, 29%, 27% de les vacants, respectivament. En un món que canvia a un ritme molt ràpid, ser capaç d’afrontar aquestes transformacions amb flexibilitat, adaptabilitat i capacitat d’aprendre està sent molt valorat per les empreses i és un imperatiu essencial pels professionals que es volen mantenir vigents i rellevants en aquest context. 

Segons el Baròmetre de les Competències i les Ocupacions, una eina interactiva creada per  PIMEC i la UOC per analitzar la demanda laboral al mercat de treball català, la forta demanda de l’habilitat d’adaptació al canvi es dona en una àmplia varietat de sectors i ocupacions (Figura 2). Així, més del 95% dels sectors econòmics i del 65% de les ocupacions la demanen, mostrant el seu caràcter transversal i la seva aplicabilitat en sectors i ocupacions de caràcter molt divers. Per exemple, es demanda en el 70% de les vacants de venedors per telèfon, 67% de les de directors de recerca i desenvolupament, 67% de les vacants d’empleats de finestretes d’informació i al 65% de les de desenvolupadors web i multimèdia.   

Figura 2: Percentatge del total de sectors i ocupacions que demana una certa competència tova

Font: Baròmetre de les Competències i Ocupacions, PIMEC – UOC.

El segon bloc de competències toves més demandades són les competències interpersonals i a dintre d’aquesta categoria, les competències de treballar en equips i dirigir a altres persones. Aquestes competències són requisits a quasi 40 i 27%, de les vacants a Catalunya. Igual que les competències d’autogestió, aquestes competències interpersonals tenen una forta demanda a un ampli conjunt de sectors i ocupacions (vegeu figura 2). Al contrari del que a vegades es pensa, la seva demanda és particularment elevada en ocupacions i sectors que podrien ser classificats com a “dures” o “durs” en el sentit que tradicionalment demanden moltes competències associades amb les matemàtiques, les tecnologies o les ciències: Segons el Baròmetre, un 46% de les vacants d’enginyers i un 45% dels desenvolupadors web i multimèdia les demana. De formar similar a les competències d’autogestió, hi ha hagut un fort augment de la demanda de competències interpersonals a Catalunya, passant d’un 33% de les vacants en 2019 a un 40% en 2023. Estudis recents per altres països corroboren que els salaris i les oportunitats de treball han augmentat més a les ocupacions que demanen més competències socials (Deming, 2017). També suggereixen que les persones que saben treballar en equip són molt valuoses perquè augmenten la productivitat dels altres i en col·laboració amb altres poden portar a terme un conjunt més ampli de tasques (Weidmann i Deming,  2021)

Donats aquests resultats, convé revaluar el rol d’aquestes competències en el nostre sistema educatiu i en el nostre desenvolupament professional. Esdevé essencial incorporar-les de manera més explícita i deliberada en els programes educatius de manera que les següents generacions surtin millor preparades pel mercat de treball. Això es torna crític en un món cada cop més digitalitzat i automatitzat a on les màquines ens substituiran en l’exercici de moltes de les tasques més “dures” que fem. De fet, és la nostra capacitat com humans d’autogestionar-nos i de relacionar-nos amb altres el que ens distingeix de les màquines i ara per ara, ens fa insubstituïbles a moltes feines. Aquells que estiguin millor preparats en aquestes competències, tindran més possibilitats de feina i de prosperar en les seves carreres.

També, cal expandir i normalitzar els programes de formació destinats a reforçar aquestes competències entre els treballadors. Si bé aquest tipus de formació és bastant comú entre professionals de la direcció d’empreses, és encara relativament poc freqüent per la resta de treballadors.

Referències

Weidmann, B. i Deming, D.J., Team Players: How Social Skills Improve Team Performance. Econometrica, 89: 2637-2657.Novembre 2021  https://doi.org/10.3982/ECTA18461

David J. Deming, The Growing Importance of Social Skills in the Labor Market, The Quarterly Journal of Economics, Volume 132, Issue 4, Novembre 2017, Pages 1593–1640, https://doi.org/10.1093/qje/qjx022