La subvenció de 20 cèntims per litre als combustibles: un fracàs anticipat per la teoria econòmica

23 maig, 2022
subvencio-benzina-carburant

Una de les mesures del Reial Decret-Llei 6/2022 de mesures urgents enfront de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna que va entrar en vigor el passat 31 de març era la subvenció de 20 cèntims per litre tant per a la gasolina com per al dièsel. El passat 31 de març el preu del barril de petroli Brent era de 107 dòlars que coincideix amb el preu marcat el 18 de maig. Per altra banda, el preu mitjà de la gasolina 95 sense plom ha augmentat des del passat 31 de març des d’1,82 euros fins a 1,937 euros per litre i el preu mitjà del gasoli ha augmentat des del passat 31 de març des d’1,861 euros fins a 1,885 euros. Per tant, mentre que el preu del petroli s’ha mantingut relativament estable durant aquest període al voltant dels 110 dòlars el preu de la gasolina 95 sense plom s’ha incrementat un 6,5% i el preu del gasoli s’ha incrementat un 1,3%.

En conclusió, aquesta subvenció no ha beneficiat als consumidors i sí als productors de forma que l’import de la subvenció ha anat directament a engrossir els seus beneficis. El fracàs d’aquesta política no ha de sorprendre’ns, ja que la teoria econòmica ja ho anticipava. En qualsevol manual introductori d’economia, una de les primeres lliçons que aprèn l’estudiant és que la càrrega d’un impost o el benefici d’una subvenció depèn de les elasticitats relatives de la demanda i de l’oferta. Concretament, una subvenció beneficiaria a la part del mercat més inelàstica.

L’elasticitat-preu de la demanda mesura el grau en què la quantitat demandada respon a una variació del preu. Una demanda és inelàstica o insensible al preu si respon només lleument a variacions en el preu. En general, tendeixen a tenir una demanda inelàstica els béns que són necessaris, que no tenen béns substitutius propers i quan considerem l’horitzó temporal del curt termini. En el cas concret dels combustibles, la demanda és molt inelàstica almenys en el curt termini, ja que la gasolina o el gasoli són béns necessaris i difícilment substituïbles per a la majoria de famílies i empreses.

La subvenció no ha aconseguit reduir el preu del combustible

Per altra banda, l’oferta de combustibles a Espanya es caracteritza per una concentració en la producció i el subministrament de combustibles així com una integració vertical del refinament i distribució en les principals empreses del sector. El resultat és un oligopoli de facto a la banda de l’oferta, que dona com a resultat conductes repetides de col·lusió provades i sancionades per la Comissió Nacional de la Competència (CNC) en diverses ocasions en el passat. De fet, diversos informes de la CNC constaten la persistència d’un diferencial positiu dels preus abans d’impostos a Espanya respecte a diferents mitjanes europees, així com un increment significatiu de l’indicador de marge brut de comercialització als últims anys. Tot açò indica que les pràctiques col·lusòries no s’han reduït als últims anys sinó tot el contrari.

Un oligopoli pel costat de l’oferta amb pràctiques col·lusòries i una demanda més inelàstica que l’oferta eren els ingredients perfectes perquè l’objectiu d’aquesta política, reduir el preu que paguen els consumidors pels combustibles, estigués abocada al fracàs.

Per aconseguir l’objectiu de reduir el preu que paguen els consumidors pels combustibles una alternativa més efectiva hauria estat fixar un preu màxim variable en funció dels preus setmanals del petroli amb compensacions directes a les empreses del sector. Aquesta alternativa també presenta els seus problemes. En primer lloc, el govern s’hauria trobat amb l’oposició de les empreses del sector a aquesta mesura. En segon lloc, tècnicament és més complicat d’implementar, ja que caldria definir en quin interval temporal es revisen els preus màxims, el preu de referència del petroli així com l’import de les compensacions a les empreses del sector. No obstant això, malgrat que les dificultats d’aquesta alternativa, és probable que s’hagués assolit la finalitat inicial del govern: esmorteir parcialment la pujada dels preus dels combustibles.

(Visited 31 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, professor titular de la Universitat de València i investigador d'ERI-CES en les àrees de macroeconomia, microeconomia, economia del treball i teoria de jocs. És doctor en economia per la Universitat de València i ha sigut professor visitant en Tel Aviv University de Tel Aviv (Israel), Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) de Barcelona, University of Essex de Colchester (Regne Unit) i University of Amsterdam en Amsterdam (Països Baixos). Ha publicat diversos articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals de prestigi i ha presentat ponències i comunicacions en nombrosos congressos i seminaris d’economia tant nacionals com internacionals.
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari