Els millors TFM del Màster en Màrqueting Digital (2020-21)

30 juny, 2022
Marketing Digital

El Treball de fi de Màster (TFM) és una assignatura del Màster Universitari en línia en Màrqueting Digital de la UOC que l’estudiant ha de cursar per acabar la titulació i que pretén posar en joc de manera integrada els coneixements i competències que s’han adquirit a allò llarg d’aquesta.

En el cas del Màster Universitari en Màrqueting Digital, els estudiants poden triar entre fer un Pla de Màrqueting o bé un TFM de Recerca i en aquest article es recull un resum dels que han obtingut una puntuació més alta durant el curs 2020-2021.

Els millors TFM del curs 2020-2021 han tractat temes d’actualitat pel que fa a la investigació, així com preparats plans de màrqueting per a les empreses més diverses.

Vols saber quins han estat els millors TFM del curs 2020-2021? Continua llegint, que te’ls presentem!

Els millors TFM del curs 2020-2021

Andrea González – “Pla de màrqueting per a l’Associació Athena”

En aquest TFM es planteja un pla de màrqueting digital per a l’Associació Athena, un espai d’emprenedoria amb visió feminista i de gènere, té com a principal objectiu apoderar i acompanyar la dona a la fase inicial del seu projecte de vida professional, treballant de forma transversal els coneixements teòrics i l’acompanyament emocional per mitjà de programes de mentoria.

Es confeccionen un seguit de tàctiques que permeten posicionar, visibilitzar i promocionar l’activitat que realitza Athena a l’entorn digital. Utilitzant les oportunitats que ofereixen els diferents canals i eines de màrqueting digital per aconseguir-ho. Aprofitant les tècniques d’Inbound per inspirar i assolir el públic objectiu, donant a conèixer les històries de vida d’altres dones, metodologies i conceptes relacionats amb el feminisme i l’emprenedoria. Fent de la comunitat digital un entorn de cures, aprenentatge i lloc on establir relacions entre projectes i col·laboracions.

Afirmant la importància que per a qualsevol mena d’organització cal fer servir estratègies de màrqueting digital per diferenciar-se de les altres entitats socials i atraure usuàries que participin dels serveis que ofereixen.

Asia Sorlí – “Content Seeding en el màrqueting d’influencers i l’eficàcia de la marca personal”

Té com a objectiu últim donar resposta a aquesta temàtica mitjançant l’anàlisi de literatura existent i els resultats obtinguts a partir d’un focus group amb vuit consumidores i quatre entrevistes a microinfluencers. Amb aquesta metodologia es busca entendre tant la perspectiva dels influencers sobre la rellevància i l’efectivitat del Content Seeding com la visió de les consumidores respecte a com influeix en el seu comportament el paper de l’influencer i l’ús d’aquesta tècnica.

La conclusió principal que s’extreu d’aquest estudi és que la credibilitat del consumidor en l’influencer que segueix és indispensable perquè el Màrqueting d’Influència sigui efectiu, sobretot, la tècnica de Content Seeding. Doncs si confia plenament en la paraula de l’influencer, el seu comportament i les seves decisions es veuran directament influenciades per les opinions d’aquesta figura, retroalimentant la imatge de l’influencer i, per tant, donant lloc a l’èxit d’aquesta tècnica.

José Francisco Romano Herrera – “Estudi sobre la intenció d’ús del tricicle elèctric per a adults (Recumbent Trike)”

Davant l’ús cada cop més estès dels vehicles ecològics i no contaminants, el Treball Fi de Màster ha consistit en una recerca sobre la intenció d’ús del tricicle elèctric per a adults (Recumbent Trike) per part de la població espanyola compresa entre els 16 i els 75 anys.

Per determinar la intenció d’ús del recumbent trike, s’ha utilitzat una enquesta web autoadministrada, la distribució de la qual s’ha realitzat mitjançant el mètode de “bola de neu”. Al qüestionari s’hi podia accedir a través d’un enllaç a la seva adreça web i cadascuna de les respostes s’ha mesurat basant-se en una escala de mesura de Likert de concordança de 5 valors. Un dels aspectes més importants del TFM ha estat que per analitzar les dades i contrastar les hipòtesis plantejades s’ha fet servir el model d’equacions estructurals partial least squares (PLS-SEM).

L’estudi aporta un valor important per al fabricant del vehicle, on s’aconsella que caldria llançar campanyes de màrqueting encaminades a difondre l’ús i els beneficis de la utilització del recumbent trike, ja que és un producte pràcticament desconegut.

Isabella Standlin – “Caramel Croquant- Creació d’empresa i pla de comunicació digital”

El meu treball final per al Màster en Màrqueting Digital, va consistir a portar aquest concepte a una indústria que segurament ens dona molt de plaer: la rebosteria.

Mentre que la meva parella es dedicava a fer postres i coques en el seu temps lliure, i jo a continuar amb els meus estudis de màster, se’ns va acudir combinar aquests dos camins i crear una empresa anomenada Caramel Croquant. Abans de començar a treballar en el TFM, comptàvem amb un compte d’Instagram que utilitzem molt de tant en tant i sense objectius ni mètriques que ens ajudessin a entendre l’exercici de la nostra presència digital; però amb l’ajuda d’aquest TFM hem aconseguit crear tot un pla de Màrqueting Digital que ens permetrà llençar-nos al mercat “amb el peu dret”.

Entenem que gairebé tothom consumeix dolços, postres i coques, però per aconseguir posicionar la nostra marca en un mercat saturat de fleques, i al contrari, postres industrialitzades, es va dur a terme un estudi de mercat per seleccionar acuradament aquells clients potencials que valoraran l’oferta de productes i serveis que Caramel Croquant té per a ells. Un cop entès a qui volíem dirigir-nos, vam crear el concepte de campanya, els objectius de màrqueting digital i per descomptat cadascuna de les tàctiques necessàries a dur a terme per acompanyar el client potencial en cadascuna de les fases del customer journey. Aquest resultat no només és rendible per a Caramel Croquant, sinó que marca el camí a nous empresaris a potenciar la tendència de recuperar valors tradicionals, rellançar la figura de l’artesà i vigilar un consum sa i responsable.

Marta Balaguer – “Pla de màrqueting digital per a Gastaldi Real Estate Group”

Gastaldi Real Estate Group és un equip de real estate que opera sota el broker immobiliari Premier Associates Realty LLC, a Florida, Estats Units. Després de la creació del grup el març del 2021 pel fundador, Pablo Gastaldi, el primer semestre des de la seva creació ja es van obtenir beneficis nets.

Tot i això, aquests resultats podrien multiplicar-se si l’empresa disposés d’una estratègia de màrqueting digital amb la qual aconseguir més audiència, abast, notorietat de marca i engagement. I no només amb l’objectiu d’obtenir més leads i com a conseqüència augmentar les vendes i els ingressos, sinó que, per enfrontar-se al mercat actual i diferenciar-se dels competidors, cal tenir presència a l’àmbit digital i així estar al nivell de la competència i aconseguir destacar entre les diferents empreses del sector tan competitiu.

En el projecte es desenvolupen les accions que es duran a terme al pla de màrqueting digital. S’hi inclou un estudi extens sobre els factors que constitueixen l’entorn actual, en l’àmbit extern i intern, així com el comportament, els gustos, les necessitats i les preferències digitals del públic objectiu, necessaris per dur a terme el projecte i les seves accions.

La integració d’un pla de màrqueting digital a l’empresa suposa un benefici principalment en l’àmbit econòmic, la comunicació i la rellevància social, l’augment de clients directes, la millora en el servei al client i, en definitiva, un augment en els beneficis i el reconeixement de marca.

Sergio Santiago – “Pla de màrqueting per a l’àrea de programàtica de Leasba Consulting”

La feina que he dut a terme té per objectiu desenvolupar un pla de màrqueting per a una empresa TIC amb el propòsit d’estudiar la viabilitat d’oferir serveis de trading desk tant a clients locals com a agències de màrqueting. Per això he plantejat un escenari en què l’empresa començarà a oferir aquests serveis, definint les accions corresponents per aconseguir-ho.

Vaig decidir optar per aquesta temàtica, ja que crec que tot el que envolta la compra programàtica és una cosa que amb prou feines és tractada per moltes agències de màrqueting i és un tipus de màrqueting digital que cada vegada està cobrant més força i que no es destaca tant com hauria. Si bé començar aquest tipus d’estratègies pot resultar senzill, l’ús de les mateixes requereix cert coneixement tant de les diferents possibilitats que podem dur a terme amb les nostres accions, així com dels agents i ens que hi intervenen.

Per aquest motiu vaig voler focalitzar la meva feina en aquest tòpic. Aprofitant els meus coneixements i experiència tant en aquest tipus d’estratègia com a l’empresa objecte d’estudi, vaig decidir fer un treball que serveixi als futurs lectors, oferint-los un tema que no només sigui interessant, sinó que també els permeti introduir-los en conceptes i tòpics que probablement desconeixen.

Victoria Muñoz – “Pla de màrqueting digital per a Bar-Restaurant O’Antoxo”

L’objectiu general del projecte és dotar O’Antoxo d’una imatge competitiva en línia, per aconseguir que siguin més coneguts a nivell local i, per tant, aconseguir clients nous i enfortir les relacions amb els actuals.

En primer lloc, es realitza un estudi a fons del mercat, el sector, els consumidors i la competència, per conèixer 100% la situació en què es troba el bar restaurant. Seguidament, s’estableixen uns objectius SMART a aconseguir en sis mesos i es planteja una estratègia social mitjana (a Instagram i Facebook), la millora de la seva plataforma Google My Business, així com la creació d’una pàgina web amb bloc. A més, també es duu a terme un calendari de publicacions, tenint en compte dates importants en què l’establiment pot assolir una interacció més gran dels usuaris. El pas següent va ser fer el pressupost, basant-nos en xifres aproximades. Tot seguit, es van establir una sèrie de mecanismes de control formats per mètriques a analitzar per assegurar que els objectius s’estaven complint. Si no, aquestes mètriques també ens ajudaven a poder canviar les estratègies o reconduir el projecte. Finalment, es va concloure que aquest projecte era rendible i que es podria posar en pràctica si el bar-restaurant O’Antoxo volgués créixer.

Francisco José Martín Andrades – “Pla de màrqueting digital per a l’Associació Cultural i Ambiental Cueva Rajada”

A l’imaginari col·lectiu roman la idea que el Màrqueting Digital és una disciplina adreçada exclusivament a la consecució d’objectius econòmics. Això no obstant, aquesta idea no sempre es compleix. Al meu Treball de Final de Màster s’exposa un Pla de Màrqueting Digital per ajudar l’Associació Cultural i Ambiental Cueva Rajada a assolir els seus objectius estratègics, els quals són íntegrament d’àmbit social. L’estratègia que s’exposa en aquest treball està plantejada per a l’any 2022 i permetrà a Cueva Rajada obtenir nous voluntaris, crear una comunitat digital al voltant de la marca i facilitar la conscienciació ecologista entre el públic de Tenerife.

L’estratègia se sosté en una investigació prèvia basada en la revisió bibliogràfica de fonts primàries i secundàries, fent especial èmfasi en els conceptes que influeixen en l’ecosistema digital. D’altra banda, he intentat seguir la filosofia inboundy i he tingut en compte l’observació participant per a la presa de decisions que requeria l’estratègia.

Finalment, he pogut constatar que el Màrqueting Digital pot ser una solució eficient i viable per a una petita associació ecologista, incrementant-ne considerablement la capacitat d’actuació. La realització d’aquest treball ha estat molt gratificant perquè el creixement de Cueva Rajada influirà positivament en la conservació dels recursos naturals de Tenerife. A més, aquest factor també incidirà en l’economia local, ja que aquests recursos són de vital importància per a molts sectors econòmics de l’illa, com ara el turisme, l’agricultura o la pesca.

(Visited 63 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctora en Organització d'empreses per la UOC (2009) i Llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercats per la UB (2000). Membre del grup de recerca i2TIC-UOC, actualment investiga sobre l'impacte de la Covid-19 a l'accessibilitat en els llocs patrimonials, així com en l'impacte de la pandèmia en la intenció de viatjar en el sector d'allotjament de famílies amb nens amb discapacitat.
Comentaris
Deixa un comentari