El nou comportament dels turistes després de la pandèmia de COVID-19

La pandèmia de COVID-19, com que és un element d’abast global i de magnitud mundial, pot representar un punt d’inflexió en la manera com ens relacionem amb el món. Diferents especialistes suggereixen que aquest canvi en la consciència individual pot acabar, de prendre un caràcter generalitzat, per influir en canvis en el consum de transcendència social àmplia. Aquest debat no ha estat aliè a l’àmbit del turisme, on un dels grans interrogants que ha donat la pandèmia de COVID-19 és fins a quin punt influirà sobre la manera de viatjar en el futur. Alguns autors parlen d’un “transformative turn in tourism” (gir transformador del turisme). Aquest gir es caracteritza per la presa de consciència ètica i ambiental individual davant del turisme_[1]. Segons aquests autors, la suma dels canvis individuals que seguiran a la reflexió postpandèmia acabaran generant una nova consciència col·lectiva, amb més preocupació per la justícia social i on els valors canviïn l’ordre de prioritat respecte al consum. Si es du a terme aquesta transformació radical en la manera de pensar de la societat, el consum de viatges i experiències turístiques també hauria de ser diferent.

Però què passa actualment? La manca de perspectiva històrica a causa de la proximitat de la pandèmia (encara activa a l’hora d’escriure aquestes línies) dificulta arribar a conclusions sobre possibles canvis en el comportament dels turistes, però ja hi ha alguns treballs científics que intenten aclarir dubtes i afegir-ne de nova informació sobre aquest debat. Diversos investigadors del grup NOUTUR de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han publicat recentment els resultats d’una investigació sobre els canvis en la manera de viatjar dels turistes espanyols durant la primera i la segona onada de COVID-19_[2]. L’estudi, de caràcter exploratori, està realitzat sobre una mostra d’aproximadament 500 persones i aporta algunes evidències sobre la voluntat de viatjar de manera més sostenible, que poden ser extrapolats al conjunt de turistes espanyols. Per analitzar les pautes del canvi de comportament es van tenir en compte la intenció d’adoptar pràctiques de viatge més segures en el futur (viatjar a llocs amb pocs turistes, viatjar a destinacions més properes o instal·lar-se en allotjaments de mida reduïda), de comprar productes i serveis turístics considerats sostenibles, així com considerar els canvis en la prioritat que donaran al turisme a les seves vides (modificar el pressupost familiar destinat a viatges o canviar la freqüència de viatges). Els factors que es van considerar com a impulsors del canvi de comportament van ser quatre: les característiques sociodemogràfiques individuals, el risc percebut a contraure la malaltia durant les vacances, l’actitud ambiental i l’experiència personal durant la pandèmia.

La pandèmia no ha generat canvis de comportament de viatge a curt termini

L’estudi confirma, en primer lloc, que els canvis de comportament són moderats o inexistents a la major part dels turistes que van contestar l’enquesta. Tot i això, l’anàlisi de detall permet distingir diferències entre tipus de turistes. A l’estudi s’identifiquen tres perfils de turistes segons la intenció de canviar els hàbits i el comportament de viatge futur.

• Un primer grup, que anomenem turistes escèptics, es caracteritza per estar poc o gens disposats a canviar la seva mentalitat ni la seva manera de viatjar, manifestant poca aversió al risc i la voluntat de continuar desplaçant-se a llocs de turisme de masses.
• Un segon grup de turistes, anomenats turistes pragmàtics, manifesten interès per canviar el seu comportament, però només temporalment, mentre la nova normalitat motivada per la pandèmia estigui vigent. Aquests turistes es mostren especialment sensibles al risc sanitari associat al viatge per turisme, però no mostren interès per canviar els seus hàbits de manera profunda.
• Finalment, es va identificar un tercer grup de turistes, anomenats turistes preocupats, que són els més predisposats a canviar el seu comportament de viatge i els que mostren més interès per modificar els seus hàbits de vida.

L’estudi també s’interessa per analitzar les relacions entre els canvis de comportament i els factors que els impulsen, amb la finalitat d’explicar millor les diferències observades entre els diversos perfils de residents. La principal conclusió a què s’arriba en aquest aspecte és que els canvis que es detecten en el comportament dels turistes no tenen relació directa amb el fet d’haver experimentat en persona la pandèmia, sinó que obeeixen altres factors com la sensibilitat al canvi ambiental o la propensió al risc percebut.

Sense arribar a ser definitius, aquests resultats ens apropen poc més a la comprensió dels canvis de comportament humans en situacions de gran estrès com els que es generen durant una pandèmia. En primer lloc, s’adverteix que l’efecte directe de la pandèmia afecta poc el comportament dels turistes, mentre que els factors sociodemogràfics i culturals adquireixen més rellevància. L’adaptació temporal a la situació de pandèmia que mostren alguns turistes no significa que canviïn la seva manera de veure el món a llarg termini, sinó que perceben més risc a viatjar durant la pandèmia. A més, hi ha altres turistes que no contemplen canvis en la seva manera de veure el món ni fer turisme, ja que no entra dins dels seus paràmetres mentals.

Els canvis en el comportament humà són progressius i requereixen temps per adaptar-se gradualment a les noves circumstàncies. Per això, si es pretén canviar la consciència global en el sentit que apunten els teòrics del transformative turn, sembla convenient oblidar-se del curt termini i començar a establir mecanismes de canvi cultural, així com incidir en l’educació i la sensibilització social com a variables clau per generar canvis culturals que requereixen un llarg recorregut per materialitzar-se en noves pautes de consum més sostenibles.

[1] Al número 22 (3) de 2020 de la revista Tourism Geographies diversos especialistes debaten sobre la necessitat de fer un gir en turisme, es proposen diverses alternatives al model turístic actual i on també s’adverteix de la dificultat real de materialitzar aquest canvi a la societat i la indústria turística actuals.

[2] González, F.; Gomis, J.M. & Luque, P. (2022) “Reset or temporary break? Attitudinal change, risk perception and future travel intention in tourists experiencing the COVID-19 pandemic” Journal of Tourism Futures .https://doi.org/10.1108/JTF-03-2021-0079