El desenvolupament de les finances col·laboratives i l’efecte de la capacitació financera, les relacions socials i la confiança

Amb el desenvolupament de la nova economia actual ha sorgit una nova forma d’acció social, basada en la cooperació i l’intercanvi. Aquest fenomen es denomina economia col·laborativa, que en l’àmbit de les finances es manifesta a través de les finances col·laboratives.

Cal assenyalar que les conseqüències socioeconòmiques d’última crisi econòmica i financera mundial també han propiciat l’impuls d’aquest fenomen. Aquesta crisi va aixecar incerteses sobre el sistema econòmic actual i la seva funció i ha desencadenat una manca de confiança tant en les institucions financeres com en els governs. Així mateix, va posar de manifest la deficiència de coneixements i educació financera a tot el món.

Què és el finançament col·laboratiu?

Les finances col·laboratives són una peça important de l’economia col·laborativa i s’entén com una transacció financera que es realitza de bat a bat sense la intermediació d’una institució financera tradicional. No obstant això, aquest nou sistema no s’ha expandit tan ràpid com altres tipus d’economies col·laboratives. Hi ha diferents factors que poden influir en aquest lent desenvolupament d’aquestes finances col·laboratives. Si bé hi ha alguns estudis relacionats amb el finançament col·lectiu (Moritz & Block, 2015), monedes alternatives (Diniz, Siqueira, & Van Heck, 2016; Place, 2013) o préstecs P2P (Bachmann & Funk, 2011), són molt pocs els treballs sobre els determinants del desenvolupament financer col·laboratiu en general. De manera que, el finançament col·laboratiu segueix sent un fenomen nou en tots els àmbits, que s’ha d’entendre en un sentit molt més ampli que els analitzats fins al moment, incloent-hi tota classe de transaccions financeres.

En el context del sistema financer i altres decisions financeres, el paper de la confiança, les interaccions socials i el nivell d’educació financera s’han convertit en un focus important, particularment a les llars amb baixos ingressos. A causa que les xarxes socials i la col·laboració fomenten el consum col·laboratiu, les interaccions directes entre parells i l’intercanvi d’experiències personals permeten a les persones a crear i mantenir connexions socials entre altres persones.

Per tant, les interaccions socials i la capacitació financera poden jugar un paper important en el desenvolupament de les finances col·laboratives (Ruiz-Dotras & Mitręga-Niestrój, 2019). Segons Hirshleifer & Teoh (2009), la majoria dels individus observen el comportament dels altres i aprenen sobre les eleccions i creences d’altres a través del diàleg. Molts estudis han demostrat que les interaccions socials poden tenir una influència significativa en el procés de presa de decisions financeres, el que demostra que aquestes decisions individuals poden veure afectades pel comportament i els resultats provinents de la xarxa social d’un individu.

A millor educació financera, més confiança en el sector de les finances

En un estudi dut a terme a la UOC durant l’any acadèmic 2015/2016, s’han mesurat variables com la capacitació financera, la relació amb les xarxes socials i el seu grau de confiança respecte a aquestes pel que fa a temes financers, per tal d’arribar a conclusions sobre el lent desenvolupament de les finances col·laboratives (Ruiz-Dotras & Mitręga-Niestrój, 2019).

En aquest estudi es demostra que la manca d’educació financera pot portar a decisions de finançament errònies. Els resultats són similars a treballs anteriors, assenyalant que els individus no estan preparats per prendre decisions financeres adequadament. No són capaços de respondre correctament preguntes bàsiques relacionades amb la taxa d’interès, el valor temporal dels diners o les targetes de crèdit o dèbit. I els resultats són encara pitjors per a preguntes avançades relacionades amb la inversió, la diversificació o el risc. Per tant, es demostra que els individus no aconsegueixen assimilar conceptes essencials per a la seva vida diària. Aquesta manca de coneixement financer podria limitar l’ús de serveis financers de col·laboració. Per tant, nivells més alts d’educació financera poden reduir les barreres de costos, augmentar la confiança i fomentar la participació en el sector financer, ja sigui a través d’un sistema més regulat o més col·laboratiu.

Per tal d’analitzar les interaccions socials, l’estudi inclou mesures sobre la interacció amb les xarxes socials d’un individu i el coneixement percebut que assignen a aquest entorn (diferents membres de la família, amics, companys de treball, xarxes en línia i la seva gerent del banc). Els resultats mostren que la majoria dels enquestats desconeixen el coneixement de la seva xarxa en línia i identifiquen al seu gerent de banc, amics, pares i germans amb més capacitat per entendre assumptes financers comparats amb ells mateixos. No obstant això, els individus són més conscients del coneixement financer de les persones del seu entorn com més a prop físicament estiguin d’ells, com són familiars, amics i col·legues. Finalment, pel que fa als nivells de confiança quan els individus han de tractar temes financers, els resultats mostren de nou que aquests prefereixen debatre qüestions financeres amb qui estan més a prop – com amics, pares i col·legues-, sempre que els percebin amb coneixements financers similars o superiors.

Per tant, tenint en compte els baixos nivells d’educació financera i la preferència per l’entorn proper, l’ús de les finances col·laboratives podria veure afectat pel fet que les persones opten per tractar temes financers amb els que més confien. De manera que, millors nivells d’educació financera podrien millorar la confiança tant en el sector financer tradicional com en l’àmbit financer col·laboratiu. La cooperació i l’intercanvi són la base de l’economia col·laborativa, on la confiança és un factor clau. Com més coneixement presenta l’entorn d’un individu, més confien; i com més confien amb el seu entorn, més cooperen

Les interaccions socials i l’intercanvi d’experiències personals permeten a les persones generar connexions socials amb altres persones i, al mateix temps, les interaccions socials poden tenir un impacte positiu en l’educació financera individual, en estar envoltades de persones amb un major coneixement financer.

Referències

Bachmann, A., & Funk, B. (2011). Online peer-to-peer lending: A literature review. Journal of Internet Banking and Commerce, 16(2).

Diniz, E. H., Siqueira, E. S., & Van Heck, E. (2016). Taxonomy for understanding digital community currencies: digital payment platforms and virtual community feelings (Vol. 10).

Hirshleifer, D., & Teoh, S. H. (2009). Thought and behavior contagion in capital markets. Handbook of Financial Markets: Dynamics and Evolution. The Paul Merage School of Business, University of California-Irvine: Elsevier Inc.

Moritz, A., & Block, J. H. (2015). Crowdfunding: A Literature Review and Research Directions. In D. Brüntje & O. Gajda (Eds.), Crowdfunding in Europe. FGF Studies in Small Business and Entrepreneurship (pp. 25–53). Springer.

Place, C. B. L. (2013). Validating and improving the impact of complementary currency systems through impact assessment frameworks. International Journal of Oncology, 2(November), 243–250.

Ruiz-Dotras, E., & Mitręga-Niestrój, K. (2019). Collaborative Finance and Its Hurdles to Overcome. In Sharing Economy and the Impact of Collaborative Consumption. IGI Global