Carme Pagès Serra: “Els treballs del futur estan relacionats amb tres grans tendències: l’envelliment poblacional, la digitalització i la transició ecològica”

19 gener, 2022
carmen pagés serra

Carme Pagès Serra (Barcelona, 1965) és professora dels Estudis d’Economia i Empresa i responsable d’Anàlisi i Prospecció del Mercat Laboral a la Universitat Oberta de Catalunya. Anteriorment, va ser la cap de la Divisió de Mercats Laborals del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va doctorar en Economia per la Universitat de Boston i és experta en anàlisi del mercat laboral.

Després de treballar al Banc Mundial del 2004 al 2006, es va incorporar al BID com a economista principal de recerca al Departament d’Investigació i va dirigir publicacions de gran prestigi com The Age of Productivity: Transforming  Economies from the Bottom Up. També és autora del llibre Job Creation  in  Latin  America  and  the  Caribbean: Recent  Trends and Policy i de Law and Employment:  Lessons  from  Latin  America  and  the  Caribbean,  escrit conjuntament amb el Premi Nobel James Heckman. Acumula, a més, un nombre notable de publicacions a revistes acadèmiques i polítiques líders en àrees com el mercat laboral, la seguretat social i la productivitat.

Parlem amb ella sobre els treballs del futur arran de la seva ponència en el marc de la 2a edició de la Fira Virtual d’Ocupació de la UOC.

La tecnologia ha fet que l’impacte de la pandèmia al mercat laboral hagi estat molt més baix del que ho hauria estat pocs anys enrere. Ens ha salvat l’avenç tecnològic d’una catàstrofe econòmica molt més greu?

Per a molta gent, la tecnologia ens va donar la possibilitat de continuar actius a través del teletreball i va evitar  tancaments d’empreses i potencials acomiadaments. Les  xifres són eloqüents: abans de la  pandèmia només  teletreballava un 8% dels treballadors. El març del  2021 i durant la primera onada de la pandèmia, la xifra de  persones que teletreballaven es va enfilar fins al 17%.

Per què ens fa tanta por l’arribada de nova tecnologia en relació amb la seguretat laboral?

Perquè l’arribada de noves  tecnologies comporta canvis importants en la manera com treballem, en el tipus de  treball que fem i en les tasques que realitzem. I tot això exigeix una gran capacitat d’adaptació. A més a més, per algunes persones, aquests canvis suposen la pèrdua del treball.  

Parles molt dels alarmistes i dels optimistes pel que fa a la benevolència tecnològica… qui ha guanyat en les seves prediccions, fins ara?

Alguns dels pronòstics que van sortir fa uns 5 anys sobre la potencial destrucció d’ocupació causada per la intel·ligència artificial i la robòtica avançada van ser en retrospectiva molt alarmistes. Avui, els estudis indiquen que aquestes tecnologies podrien arribar a destruir ocupació -en particular de treballs que són de tipus més rutinari- però no de forma massiva. Els primers estudis parlaven de què gairebé el 50% d’ocupacions a Espanya serien totalment automatitzables, mentre que els últims parlen només d’un 5%.

Al llarg de la història s’ha anat repetint un procés cíclic en el qual l’arribada de tecnologia revolucionaria amenaçava, de sobte, una gran quantitat de llocs de feina… ens podries dir quins han estat els més remarcables?

Cada onada tecnològica ha estat acompanyada de grans preocupacions sobre la destrucció d’ocupació. Al segle XIX, els Ludites van ser un moviment d’artesans anglesos que destruïen els telers com a protesta davant  del procés  d’industrialització. Als anys cinquanta, quan es van començar a desenvolupar els ordinadors, també va sorgir una altra onada de temor a l’automatització. 

Malgrat tot, mai ha suposat una destrucció de llocs de feina massiva, oi?

Al llarg de la història, l’ocupació no ha caigut pràcticament mai malgrat la contínua incorporació de noves tecnologies. Això es deu al fet que, tot i que aquesta destrueix algunes feines -com ara els artesans que teixien la roba a mà al segle XIX, o els telefonistes, els taquígrafs, i els mecanògrafs, que van ser substituïts per ordinadors-, també ajuda a crear-ne d’altres, com la dels programadors, per exemple.

Ara bé, no hi ha lloc per la complaença. Els que perden les feines no tenen les habilitats per entrar als nous rols que sorgeixen. Per això cada onada crea una nova necessitat d’ajust i angoixa sobre el futur i per això hem d’actuar per no deixar ningú enrere. Un tema pel qual aquesta onada és diferent és que el ritme d’adopció de les noves tecnologies és cada vegada més ràpid i, per tant, l’ajust és més intens i radical que en onades anteriors.

Quins són els principals canvis que suposa l’avenç tecnològic al mercat laboral?

Les  dades ens indiquen que, més que una gran pèrdua d’ocupació, el que estem veient són grans canvis en la manera com treballem i en les tasques que hem de fer. Sorgeix  la necessitat de conviure més amb tecnologia digital i  canvia la divisió del  treball entre persones i màquines: les màquines van prenent les tasques més repetitives i les  persones aquelles tasques per a les quals els  humans  tenim cert avantatge: tot el que implica capacitat de persuasió, emoció i empatia i, en general, la capacitat de comunicar-se i entendre’s amb altres humans. Tanmateix, és  essencial preparar i formar a les persones per afrontar bé aquests canvis.

Quines són les feines del futur? Estem preparats per cobrir aquestes necessitats a curt termini?

Els  treballs del futur estan relacionats amb tres grans tendències: l’envelliment poblacional, la digitalització i la transició ecològica. Els treballs del present i del futur estaran relacionats amb la tecnologia – alguns ja predicibles: programadors, experts en intel·ligència  artificial, científics de dades i altres que encara no podem endevinar -, però  també amb tot allò que té a veure amb persuadir, comunicar, emocionar – com per exemple, especialistes en  màrqueting.

També estaran estretament lligats amb el pes més gran de la gent gran dins la societat, que genera un augment en la demanda de personal expert en les necessitats d’aquesta població. Augmenta la demanda de personal mèdic i de l’economia de la cura, tanmateix també de dissenyadors i productors de nous productes enfocats a aquest segment poblacional.

Finalment, la necessitat de reduir les emissions continuarà potenciant certes ocupacions com la dels especialistes en energies renovables i canviant la composició de tasques en la majoria d’ocupacions per incorporar aspectes de l’esfera de la sostenibilitat a totes les feines.

Pel que fa a les habilitats… quines seran les més valorades a l’hora de contractar algú d’aquí en endavant?

A banda de les habilitats específiques de cada ocupació, hi ha una demanda creixent d’eines de programació i d’anàlisi de dades. També s’observa una demanda creixent d’habilitats de comunicació, empatia i de treball en equip. Atès que les màquines prenen les tasques més repetitives, la majoria de treballs fets per a humans exigiran més domini d’habilitats cognitives avançades com el pensament crític o la resolució de problemes.

Sempre ha fet molt èmfasi en el fet que la tecnologia obliga a “transformar-se” i per això, molts cops, es rep com una amenaça. Ens aboquem a un futur laboral de renovació constant?

Sí.  Així és. Per això hem de preparar a persones i institucions per afrontar-ho de la millor forma possible.

Els títols estan perdent cada cop més rellevància arreu a escala  internacional… quin és el futur de l’aprenentatge i la formació?

Els títols estan perdent rellevància, ja que les ocupacions estan canviant de forma prou accelerada. Sobretot aquelles relacionades directament amb la tecnologia. Les titulacions es queden ràpidament desfasades i les empreses prefereixen saber què saps fer en comptes de demanar-te el títol.

Un dels reptes més importants d’aquesta transformació és la bretxa que pot crear en moltes persones, ja sigui per resistència, per alta dificultat o per manca de recursos. Com ho haurem de resoldre?

És imperatiu que des de les polítiques públiques, des de les empreses i des de les universitats i altres institucions de formació es pugui promoure una estratègia coordinada de formació i reciclatge que abarateixi els costos de la formació per a empreses i persones. En cas contrari, continuarem deixant gent enrere.

La tecnologia és essencial per a la transició ecològica? Com ens pot ajudar a resoldre l’emergència climàtica?

La tecnologia és una de les eines, però no l’única. També es requereixen canvis en els hàbits de consum per part de les  persones i en els valors i principis de les empreses a l’hora de produir.

Què és allò que la tecnologia mai podrà fer?

No sé si mai, tanmateix encara estem molt lluny de què la tecnologia pugui estimar, emocionar, persuadir o empatitzar amb d’altres.

(Visited 17 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista
Comentaris
Deixa un comentari