Ana Garcia Molina: “El futur de l’economia sostenible a Catalunya és imparable”

Ana Garcia Molina és membre de la Junta de Govern i presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, també és finance process manager a la companyia del sector industrial Gildemeister Beteiligungen GmbH. Experta en gestió energètica, amb formacions a l’Energy Institute (Regne Unit) i a la Frankfurt School of Finance & Management, forma part de la Taula Interprofessional de l’Energia i és membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya.

Quins són els principals reptes en sostenibilitat que enfronta Catalunya?

El Pacte Verd Europeu marca com a objectiu esdevenir la primera economia mundial neutra en carboni l’any 2050, i considera l’economia circular l’eina transformadora de la nova indústria, verda i digital. 

En aquest sentit, a Catalunya tenim l’Estratègia per al desenvolupament sostenible, amb l’horitzó posat en el 2026. És el full de ruta per garantir la transició de Catalunya cap a una economia segura, ecoeficient i de baix contingut en carboni. El caràcter innovador i integrador que caracteritza l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya és, d’una banda, la concreció i quantificació dels objectius estratègics i, de l’altra, el càlcul de les externalitats dels principals processos productius que es duen a terme al nostre territori. Aquests dos aspectes fan que aquesta estratègia es converteixi en un instrument eficaç i de gran interès per a la presa de decisions, i fonamenta la millora de la productivitat de l’economia catalana a través de la reducció de les externalitats.

Tenim una economia realment verda i respectuosa amb el medi ambient? Com estem posicionats en l’àmbit espanyol? I Espanya a escala europea?

Estem encara lluny d’un ús de materials i de recursos del planeta que ens situï al camí cap a la sostenibilitat. Segons el Circularity Gap Report, la taxa de circularitat mundial ha disminuït del 9,1% el 2018 al 7,2% el 2023. Caldria duplicar la circularitat de l’economia global del 9,1% al 17% per assegurar una societat pròspera. Ara mateix, l’ús intensiu dels recursos naturals i la seva dependència és el que predomina el nostre sistema productiu.

Hi ha estudis, com l’Oliver Wyman, que situen Espanya en una posició mitjana pel que fa als esforços cap a una transició sostenible. Encara ens queda un llarg camí. Com a exemples de les accions que es duen a terme a Catalunya, hi ha el reciclatge des de l’Agència de Residus de Catalunya, l’ús d’energies renovables des de l’ICAEN i els programes d’ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis, entre d’altres.

Quines són les principals iniciatives que està duent a terme des del Col·legi d’Economistes de Catalunya en termes d’economia i sostenibilitat?

Com a Col·legi d’Economistes de Catalunya estem adherits a l’Aliança Catalunya 2030 (ODS) i al Pacte Mundial de l’ONU. La sostenibilitat és un element transversal: organitzem taules rodones sobre transició energètica, cursos relacionats amb la nova directiva sobre informació en matèria de sostenibilitat corporativa i esdeveniments com el Congrés de Sostenibilitat, coorganitzat amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. 

Des de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat, aquest any presentem el tercer Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana, amb l’objectiu de valorar el grau de coneixement i implementació de l’economia circular en el conjunt de les empreses de Catalunya.

Com poden els economistes contribuir a l’avenç de pràctiques més sostenibles en els sectors públic i privat?

La sostenibilitat ha esdevingut una temàtica estratègica per a empreses de tots els sectors, mides i ubicacions, i s’ha d’entendre com una tendència global que arrossega els sectors corporatiu, financer i públic. Es posa cada cop més atenció a la producció sostenible, l’acció limitada, la gestió responsable de recursos naturals, les condicions laborals i el compliment dels drets humans a tota la cadena de valor. El rol de l’auditor-economista és i serà molt important, ja que haurà de garantir la veracitat de la informació a l’EINF (Estat d’Informació No Financera, com ara els consums energètics, tipus de combustible, quantitat d’aigua, inversions, etc.). I tota aquesta informació haurà de ser agregada per les entitats financeres per a poder concedir préstecs.

El tsunami regulador ha posat damunt la taula l’escassetat de talent en matèria d’ESG (Environmental, Social and Governance, en anglès) i la necessitat de realitzar un esforç extra en formació i actualització de coneixements.

Quines polítiques públiques considera que són crucials per aconseguir els objectius de sostenibilitat a llarg termini?

L’evolució de la geopolítica està influint en la manera com els governs aborden les polítiques de sostenibilitat, la qual cosa afectarà els requisits, els costos, les oportunitats i l’estratègia de les empreses. Els líders empresarials han d’adaptar les estratègies d’ESG a les noves polítiques i regulacions:

• La nova Directiva sobre informació en matèria de Sostenibilitat Corporativa, que modifica la Directiva d’Informació no Financera i Diversitat de l’any 2014, fa èmfasi en la cadena de valor i en el seu impacte. 
• La Directiva sobre diligència, que s’espera ben aviat, demanarà informació a l’administrador i responsabilitat en tota la cadena de subministrament i pressionarà per conèixer la governança de tots els proveïdors. Serà tot un repte establir els mecanismes de control i no restar competitivitat a l’empresa.
• La Guia per a la publicació dels indicadors (Taxonomia de la UE-Reglament 2020/852/UE) té l’objectiu d’informar els inversors si una activitat econòmica és mediambientalment sostenible mitjançant l’establiment de criteris objectius comuns a tota la Unió Europea (UE) amb unes ràtios tècniques que no són fàcils d’assolir. 
• L’Agenda 2030, per altra banda, persegueix que les polítiques públiques incorporin la visió a llarg termini considerant els aspectes socials, mediambientals i econòmics.

Per a les empreses, l’adaptació és molt important per poder gestionar la descarbonització i poder complir amb la normativa legislativa. A més, aquestes polítiques públiques poden impactar positivament en la sostenibilitat en diferents sectors, com la promoció d’energies renovables, els incentius per a l’eficiència energètica i les mesures de protecció del medi ambient.

Existeixen iniciatives privades que tinguin una gran repercussió?

El que necessitem són iniciatives publicoprivades. Tenim molta normativa, però necessitem canalitzar els fluxos de capital cap a operacions sostenibles, i aquí ens trobem amb la Taxonomia Financera, un instrument que ajuda les empreses i als agents financers a definir quines activitats són considerades com a sostenibles. Tenim exemples d’iniciatives privades amb un impacte positiu en la sostenibilitat que han implementat pràctiques innovadores per reduir la petjada de carboni com Rovasi, o que promouen l’economia circular com Cafès Novell, o empreses que preserven la biodiversitat com Àltima.

El capitalisme pot conviure amb un sistema econòmic sostenible?

No, és per això que es parla del capitalisme regeneratiu. Les bases del Pacte Verd Europeu són l’economia circular i els ODS, juntament amb l’Acord de París. L’objectiu seria assolir l’equilibri entre el creixement econòmic i sostenible i el benestar social (punts en què es basen els criteris ESG). El capitalisme està en evolució. Les organitzacions per si soles no aconseguiran l’evolució del capitalisme, sinó que juntament amb la societat contribueixi al canvi i al desenvolupament sostenible canviant la forma com es consumeix. En els darrers anys s’està accelerant la integració d’una cultura de la sostenibilitat per tot el procés d’implantació de lleis i conscienciació de la societat.

L’economia circular és una alternativa real?

Sí, definitivament. Des de la Comissió de Sostenibilitat del Col·legi, contribuïm a apropar el concepte de l’economia circular al col·lectiu d’empreses i economistes professionals. S’han realitzat cicles de jornades de models de negoci de l’economia circular on s’han presentat bones pràctiques empresarials com ara la servitització i les plataformes compartides, la recuperació de materials i la simbiosi industrial i l’extensió de la vida útil dels productes.

Com veu el futur de l’economia sostenible a Catalunya? 

El veig imparable. Tenim molts reptes, però tant el sector públic com el privat estan treballant per aconseguir un model econòmic sostenible a Catalunya. De fet, s’acaba de publicar el Full de Ruta de l’Economia Circular a Catalunya i el Pla d’Acció 2024-2026, que són crucials per assolir aquest objectiu. Per a les empreses, el lideratge sostenible és cada cop més rellevant, ja que la implicació de tots els departaments així com la formació dels empleats en temes de sostenibilitat ajuda a entendre com poden afectar de manera positiva o negativa.