5 tendències en comunicació per al 2025

Què ens depara l’any 2025 en matèria de comunicació? Si la desinformació i els deep fakes (continguts generats per IA) són els reptes centrals del periodisme, com es pot garantir la confiança en els mitjans de comunicació? Fins a quin punt l’adopció de la intel·ligència artificial (IA) redefinirà la publicitat i la comunicació corporativa? La sostenibilitat ha arribat per quedar-se, també en les estratègies de comunicació?

En definitiva: quines seran les tendències en comunicació per al 2025? Responem aquesta pregunta de la mà del professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i la seva expertesa. Som-hi!

Periodisme de verificació i educació mediàtica

En un context marcat per la proliferació de la desinformació, la verificació esdevé fonamental per reconstruir la confiança en els mitjans. Segons Candela Ollé, directora del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives de la UOC, els mitjans han d’assegurar un periodisme rigorós i lliure de mentides. Però aquest esforç també requereix una ciutadania crítica i formada per consumir informació de manera responsable. Per connectar amb les generacions Z i Alpha, cada cop més distanciades dels mitjans tradicionals, cal prioritzar formats audiovisuals rellevants i de qualitat, tal com indica l’informe Digital News Report 2025 del Reuters Institute, referent en tendències en periodisme i comunicació.

En aquest escenari, l’educació mediàtica esdevé clau per combatre notícies falses, deep fakes i altres fenòmens que perjudiquen la qualitat informativa. Com sosté el professor Alexandre López-Borrull, i ja apuntava el Digital News Report 2024, la IA ha de contribuir a processos fiables i ètics, prioritzant la qualitat per sobre de la velocitat. Si les plataformes tracten continguts polítics com un risc, augmentant l’evitació de notícies, es reforça un escenari preocupant on la gent deixa de creure en tot, com advertia Hannah Arendt. Així, la desinformació i els deep fakes continuaran sent desafiaments clau, i el paper dels mitjans serà essencial per defensar la democràcia en un context cada cop més polaritzat.

Ètica i autenticitat: el repte de la IA

La integració massiva de la IA està redefinint la publicitat i la comunicació corporativa, obrint noves oportunitats però també plantejant reptes ètics significatius. Mireia Montaña, directora del màster d’Estratègia i Creativitat en Publicitat, destaca que aquesta tecnologia permet nivells de personalització sense precedents en les interaccions amb els clients. Aquesta integració de la IA, al mateix temps, suposa riscos per a la privacitat, la transparència i l’ús responsable de les dades. Assegurar que les estratègies compleixen les normatives i reflecteixen un compromís ètic és clau per mantenir la confiança dels consumidors. Aquesta combinació de tecnologia innovadora i perspectiva ètica serà una tendència en comunicació pel 2025 decisiva per al futur de la publicitat.

En aquesta línia, Elisenda Estanyol, directora del màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments, destaca com la IA transforma la relació de les organitzacions amb els seus públics i facilita una segmentació més precisa, automatitzant tasques amb xatbots intel·ligents i millorant les traduccions multilingües. Per garantir resultats coherents amb els valors de la marca, cal proporcionar un context clar i corregir proactivament qualsevol error que pugui comprometre la confiança del públic.

Seguint aquesta línia, la necessitat d’una comunicació clara i honesta va ser el denominador comú a la passada VI Jornada de Comunicació Corporativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Dircom. A la crònica d’Ester Medico, directora de Comunicació de la UOC, s’hi destaca la importància d’una comunicació autèntica, coherent i genuïna com a elements imprescindibles per fer front a una desconfiança creixent cap a governs, mitjans de comunicació, empreses i ONG, tal com posen de manifest informes com el Barometre Edelman.

La sostenibilitat, al centre

La sostenibilitat s’ha convertit en un valor central per a empreses i institucions, clau per reforçar la reputació corporativa i generar confiança entre consumidors, treballadors i altres grups d’interès. Segons Elisenda Estanyol, comunicar iniciatives com la reducció de l’impacte ambiental, l’ús d’energies renovables o el suport a comunitats locals fomenta la competitivitat i rellevància, alhora que inspira canvis positius en la societat. Per evitar desacreditar aquests esforços, és crucial esquivar el greenwashing (engany mediambiental empresarial) i el pinkwashing (engany empresarial LGBTIQ+), per assegurar missatges transparents i avalats per accions reals. Exemples com el Moviment B Corp mostren com alinear responsabilitat social i sostenibilitat pot ser una estratègia efectiva.

Esdeveniments presencials i exclusius

Els esdeveniments presencials i exclusius són una estratègia clau per connectar amb clients fidels i generar expectació. Una manera efectiva de fer-ho és oferint productes o experiències de tiratge limitat, combinades amb un accés anticipat per a influencers o activitats interactives, fet que alimenta l’entusiasme entre els participants i assegura una experiència memorable, segons l’informe BrandWatch de 2025.

A més, treballar amb influencers locals pot ampliar l’abast de l’esdeveniment i generar anticipació prèvia. És important dissenyar espais atractius que inspirin els assistents a fer fotografies i compartir-les a les xarxes socials, maximitzant així el contingut generat pels usuaris (UGC) i augmentant la visibilitat de la marca. Els detalls visuals i una planificació orientada a l’estètica són elements essencials per garantir l’èxit.

Microviralitat en social media

En un món digital saturat per milions d’usuaris i una gran quantitat de continguts compartits diàriament, captar l’atenció s’ha convertit en un repte cada cop més difícil. Segons l’Informe Hootsuite de tendències en xarxes socials, és imprescindible ser creatiu i utilitzar eines com el social listening (monitoratge d’interaccions en xarxes) per identificar tendències i implicar-s’hi activament.

Les estratègies de trendjacking (aprofitament de tendències en comunicació actuals) esdevenen claus, no només per superar les limitacions dels algorismes, sinó també per reforçar vincles amb l’audiència i mostrar compromís. La professora Silvia Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia apunta que una de les tendències en comunicació per al 2025 tindrà a veure amb la viralitat: “ser viral” es redefineix com a microviralitat, on connectar amb públics segmentats serà essencial per obtenir millors resultats.

Les accions amb influencers també evolucionen i fins i tot, en aquest punt, la IA tindrà un important protagonisme, ja que veurem com s’exploren més opcions amb influencers sintètics que obriran noves portes a la innovació.