Producció gràfica i adaptació al context: Pandèmia, Ucraïna, falta d’stock i sostenibilitat

En un context complex, tant social com econòmic, la producció gràfica està vivint, en molt poc temps, uns canvis estructurals, de funcionament i de tempos, que l’està capgirant de dalt a baix.

Per tal d’analitzar aquests canvis, les seves causes i conseqüències, hem entrevistat a dues persones amb llarga experiència professional en l’àmbit de la impremta. Per una banda, hem parlat amb el Josep Amat, assessor i gestor de producció gràfica a Vanguardgrafic, professor a diverses escoles de disseny i creador d’RSC Escola Impremta i, per l’altra, a la Mireia Vila Gual, Senior Packaging Engineer a Antonio Puig i professora col·laboradora a l’assignatura de Producció gràfica del Grau de Disseny i Creació Digitals de la UOC.

Moments significatius que ho han canviat tot

Josep Amat [JA]: Hi ha hagut un gran problema conjuntural que ha afectat l’accés al paper per part de les impremtes en els darrers anys. Aquest ha estat la pandèmia de al COVID-19. Va provocar una aturada en sec i una posterior represa, molt lenta, de la producció. Després s’hi va sumar la vaga que va fer una de les empreses de paper més important del món, que va deixar gran part de les distribuïdores sense stock.

Aquest fet va provocar una escalada de preus sense precedents així com una falta de subministrament que va fer que el sector hagués de reduir dràsticament la producció en impressió. Les empreses, per la seva banda, en aquell moment, van haver d’adaptar-se comunicativament a un nou escenari, virant cap a l’entorn digital per compensar la falta d’impressió. 

Després d’aquestes primeres dues batacades, va aparèixer la guerra d’Ucraïna. Amb ulls de producció gràfica, aquest està essent un problema que afecta no només a curt sinó també a mitjà termini. Ara sí que tenim stock de paper, però els preus han pujat una altra vegada i de forma contundent.

Finalment, l’increment de cost de l’energia impacta directament en les empreses fabricants de paper, ja que n’utilitzen molta per al seu procés de producció. Així doncs, hi ha empreses que, combinats els dos aspectes (pandèmia i Ucraïna), no han pogut subsistir, com ha passat a Arjowiggins. Les empreses papereres han pogut valorar que els surt més car produir paper que no fer-ho.

Quines circumstàncies esteu vivint, ara mateix, referent al proveïment de materials com el paper o el vidre?

[JA]: Ara mateix no tenim problemes per accedir als papers, però sí que és veritat que les empreses fabricants n’estan reduint molt l’stock. Això ens afecta sobretot en papers especials, als quals quasi només podem accedir sota demanda, ja que les fàbriques es focalitzen en aquells que tenen més sortida en volum. També estem veient que la tendència de preus va pujant, sobretot en materials reciclats (cada cop hi ha menys polpa de paper per reciclar) i en aquells materials per a packaging.

Mireia Vila Gual [MV]: A partir de l’època de confinament per COVID-19, el sector de l’alimentació i el sanitari van haver de seguir servint a tothom. Aquests sectors també necessitaven la producció gràfica, ja fos en cartró, en plàstic, vidre, etc.

D’aquí que un dels sectors més afectats per aquest subministrament fos el vidre, aleshores molt utilitzat per la gran quantitat de vacunes, i que, evidentment, va passar per davant de qualsevol altra necessitat o comanda. Així, doncs, es va veure reduït el tant per cent de subministrament d’aquest material, o repartit en més temps, ja que gran part va quedar bloquejat per la part sanitària.

Han augmentat els preus del transport, i se n’ha disminuït la capacitat, per tant, els temps d’espera han augmentat. Els grans contenidors que venien, sobretot de la Xina, van quedar dispersos per tot el món, i el cost de reprendre tota la fluctuació inicial ha estat, i crec que segueix sent, complicada. Aquest fet afecta preus i terminis d’entrega del paper, però també dels pigments de les tintes, que estan costant més d’aconseguir, o d’altres elements per a la producció.

Com està reaccionant el client final a aquest context?

[MV] En el meu cas, en general, les comandes han crescut, sigui de petites, mitjanes o grans empreses. Els proveïdors es troben que els mateixos clients han augmentat més d’un 10% les comandes, sol·licitant els mateixos terminis d’entrega. 

Si abans una comanda que es preveia resoldre a dos mesos vista, ara, pel transport, l’augment del combustible, de l’energia, etc, potser necessitem el doble de temps per poder tenir-la a data. La demanda està pujant exponencialment, per totes bandes, i l’oferta es redueix. 

Quin paper juga la sostenibilitat en aquesta circumstància singular?

[MV] Estem intentant tornar a l’època dels nostres avis, reomplint els productes, retornant els envasos, fent que tot sigui més reciclable o de material reciclat, o de paper en comptes de bosses d’un sol ús. Però també cal dir que fer una bona feina sostenible no és només fer que sembli sostenible, sinó que ho ha de ser de debò. I això és més difícil.

[JA] La sostenibilitat hi té un paper fonamental. Ara mateix hi ha una forta pressió al mercat per deixar de produir amb plàstic i fer transició cap a materials fàcilment reciclables. En aquest aspecte el paper és un dels grans players. Però és clar, el paper també té les seves circumstàncies i veiem, per exemple, que el material reciclat cada cop és més escàs i car. 

[MV] Les papereres cada cop tenen més oferta de materials reciclats, fins i tot amb un tant per cent de PCR (material post consumer), però aquestes opcions són més cares que els mateixos materials amb material 100% verge.

[JA] La sostenibilitat en el paper virarà inevitablement cap a assortir el packaging (que és on ara mateix es mouen més diners) i anirà reduint en altres sectors. Aquí començaran a agafar molta força les declaracions i certificats dels papers. La indústria està molt avesada als certificats FSC i PEFC, però el Cradle to cradle s’anirà imposant com el segell més ben valorat i efectiu.

[MV] La sostenibilitat, des de fa uns anys està jugant un paper molt important en packaging en general, amb campanyes de conscienciació a la població del mal ús del plàstic, per exemple, o mostrant que les marques són sostenibles.

Aconseguir fer envasos, o continents dels productes sense que hi aparegui el plàstic és un repte que cal aconseguir. Cada cop s’estan assolint més components amb característiques semblants al plàstic, però amb materials naturals, 100% reciclables i biodegradables i provinents de fonts existents a la natura. 

I referent a les tintes, cada cop més estan buscant unes tintes veganes o vegetals, que puguin tenir la mateixa resistència i característiques que les que s’estaven utilitzant anteriorment, fet que també afecta el seu color i composició. 

Com us esteu reinventant o adaptant a la situació des de la impremta i l’enginyeria?

[JA] Jo personalment intento que els projectes en els quals treballo, el paper tingui una significació, una rellevància, un per què. Intento trobar el suport que més encaixa en el projecte del client i una justificació tant econòmicament com de sostenibilitat. Així, doncs, es tracta de mirar molt bé quin material es fa servir, en quina mesura i si hi ha una alternativa millor. Jo intento ser més assessor que no pas productor i alguna vegada hauré de recomanar al client no imprimir.

També veig la necessitat d’investigar solucions més sostenibles a peces que sempre s’han fet d’una manera i que poden tenir un impacte. També investigar sobre nous materials… Al final es tracta de ser una espècie de prescriptor mediambiental. Crec que tenim una posició cabdal per orientar i és per això que de vegades vaig a empreses a fer petites xerrades sobre sostenibilitat.

[MV] Aquí és on intervé la feina de l’enginyer, on cal calcular i reinventar tot allò que ja funcionava i estava inventat. S’ha de pensar en les millors solucions, amb materials sostenibles i que siguin coherents amb el cost. És el gran repte de la sostenibilitat. 

Hi ha molts exemples que em semblen molt interessants en aquest sentit, per exemple, el cartró utilitzat per les llaunes de refrescos, en comptes de les anelles de plàstic, o les cubetes de la marca Rituals, entre d’altres. 

Com creus que canviarà el món de la producció gràfica en un futur proper?

[JA] El canvi serà bestial, segur.

La sostenibilitat ens exigirà molt com a indústria i les noves tecnologies faran canviar de dalt a baix el sector. Per exemple, la intel·ligència artificial impactarà de forma molt forta sobre la comunicació i, per tant, també ho farà sobre la impressió, així com ho farà el big data amb la personalització, entre d’altres.

El contingut i forma estan a punt de fusionar-se i fins i tot canviar de rol. Serà un bon espectacle.

[MV] Com a enginyera espero que tot torni a un ordre i una demanda més coherent, deixant de viure en aquest estrès constant de no saber si arriba el material, si estarà en bones condicions, quin preu tindrà, si hauran augmentat el cost del transport, si s’ha pogut produir, si les tintes han funcionat o no, etc.

I a partir d’aquí, espero que tot vagi cap a una evolució dels productes, per tant, que puguin ser reutilitzables i reciclables amb molta més facilitat que ara. 

Crec que aquest any és un any de canvis, espero que el pròxim no ho sigui tant.