El Green Shooting: els nous perfils professionals per a rodatges sostenibles

8 febrer, 2023
Photo by Aditya Wardhana on Unsplash Photo by Aditya Wardhana on Unsplash

“Els rodatges aporten un benefici a un territori, però també tenen un impacte i es comença a fer evident que cal controlar-lo” – Pedro Barbadillo. El director de la Mallorca Film Commission, va parlar de perfils professionals com el d’eco manager , de normatives i d’organismes especialitzats en la 3a. Fira Virtual d’Ocupació de la UOC

En el marc de la 3a. Fira Virtual d’Ocupació de la UOC, va tenir lloc la sessió “Green shooting i eco managers en la indústria audiovisual: nous perfils professionals per fer sostenibles els rodatges“, a càrrec de Pedro Barbadillo, professional de llarga experiència en el sector audiovisual i director de la Mallorca Film Commission. El va acompanyar Cristina Pujol, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

“En aquesta transició urgent cap a una indústria audiovisual i cinematogràfica que s’adigui amb els temps que corren, cal contextualitzar els nous perfils professionals. Els últims anys, s’ha produït un canvi en les dinàmiques més globals: abans, el cinema era un sector que calia protegir amb ajudes i subvencions, però ara ha canviat el discurs —sobretot l’institucional— i se’l considera una inversió. Pot generar beneficis i activar economies locals”, va afirmar Cristina Pujol, a tall d’introducció d’aquesta sessió. Pedro Barbadillo, amb més de trenta anys d’experiència com a productor i autor de documentals d’actualitat i recerca per a televisions europees, va assegurar que el cinema “és cultura i durant molt de temps ha estat un bé que calia protegir”. “Continua tenint aquest componentcultural, però és veritat que ha començat a tenir un paper important des del punt de vista econòmic”, va afegir.

Les commissions cinematogràfiques

Des de fa uns quants anys, Pedro Barbadillo és director de la Mallorca Film Commission i membre de la junta directiva de la Spain Film Commission, que ell mateix va definir com una sèrie d'”organismes que representen diferents forces econòmiques d’un territori que incentiven el retorn o la captació de rodatges per als beneficis que li aporten pel que fa a la reputació i la imatge, però també quant a ocupació, economia…“. “En alguns casos, també tenen un paper de promoció del sector audiovisual del seu territori. A Mallorca, per exemple, ens importa tant atreure produccions estrangeres o nacionals com el fet que la nostra indústria audiovisual local i els nostres professionals tinguin més capacitat de sortir al mercat internacional o entrar en coproduccions. Així guanyem reputació, coneixement…”, va afegir.

“Aquest fenomen va començar fa 30 o 35 anys, quan a Califòrnia es va descobrir que moltes produccions se n’anaven a rodar a fora, al Canadà o a altres països, perquè era molt car fer-ho allà mateix. Per compensar la pèrdua de filmacions, van crear la Film Commission. La van seguir altres llocs dels Estats Units i després es va internacionalitzar. En l’àmbit espanyol, fa 25 anys va sorgir l’Andalucía Film Commission i, més tard, Barcelona Plató. Aquí són quasi íntegrament públiques: depenen d’ajuntaments, de consells insulars (com a les Balears), de diputacions o capítols insulars (com a les Canàries), o de comunitats autònomes (com la Catalunya Film Commission). També n’hi ha en ciutats i pobles: se’ls coneix com a film office si treballen a escala municipal i tenen capacitat d’emetre permisos, o com a film commission si són òrgans de representació o promoció que van a mercats com Canes, Berlín o Toronto per convidar els productors i directors a un determinat territori i perquè la indústria del cinema vegi aquests territoris com a favorables per al rodatge”, va explicar Barbadillo. Més tard van aparèixer els incentius de rodatge, és a dir, “quantitats econòmiques que es descompten dels impostos del productor o del productor de servei i que abarateixen la producció”. Fins a l’any 2015, Espanya no en tenia i era difícil competir amb altres països de l’entorn, que oferien descomptes del 10 %, el 15 %, el 20 % o el 30 %.

La professora Pujol es va preguntar “si la coexistència de diverses commissions cinematogràfiques, com ara la Spain Film Commission o la Mallorca Film Commission, no dona lloc a un terreny de competició” . Barbadillo va reconèixer que, a Espanya, el procés de creació d’aquestes commissions ha estat irregular. A Andalusia, per exemple, primer es va crear un organisme regional, que és una entitat sense ànim de lucre i té concerts amb autoritats. “En altres casos, han estat comarques com els Monegres les que les han creat. A poc a poc, s’ha anat cobrint el mapa. Més tard ha sorgit la Spain Film Commission, com una federació o una associació que engloba les commissions que hi donem suport.

 

D’aquí a uns anys, no tindràs oportunitats professionals si no gestiones la feina de manera sostenible

– Pedro Barbadillo
Image by Alexander Dummer on Unsplash
Pedro Barbadillo. Courtesy of Pedro Barbadillo.

Perfils professionals entre l’administració i el sector

Pujol es va interessar per saber quins perfils professionals treballen en aquests organismes i quines habilitats necessiten per fer el paper d’intermediaris entre la part més administrativa i la indústria audiovisual. El productor va compartir la seva experiència en el sector —ha fet televisió durant trenta anys— com un bagatge que li ha estat molt útil per treballar en aquest món, ja que li ha permès entendre què  necessita un productor quan arriba a un territori per fer una pel·lícula. “Amb tot, també hi ha professionals que provenen de l’administració i que tenen experiència en determinats sectors, ja que hi ha entitats que estan situades en cultura, turisme o promoció econòmica. Va bé perquè actuen com a cara de l’administració davant el productor. Aquesta combinació és molt útil, atès que la nostra feina consisteix a fer de pont entre el sector de la producció i l’administració per solucionar problemes logístics, qüestions de permisos i, fins i tot, dificultats de relació amb els veïns”, va explicar.

Perfils lligats a la sostenibilitat

En aquesta línia, els dos professionals van coincidir a destacar que el sector audiovisual engloba una gran varietat de perfils professionals, alguns de molt clàssics —com ara el director, el guionista, el tècnic elèctric o el director de fotografia—, però altres de més nous. Barbadillo va comentar que, per exemple, “tota la digitalització ha incorporat perfils molt tècnics, fins i tot tecnològics”. “No se li havia acudit a ningú que en un equip de rodatge hi havia d’haver un expert en salut, i amb la pandèmia va sorgir una nova figura: el responsable sanitari del rodatge, que s’ha convertit en una font d’ocupació”, va explicar. En aquest sentit, tot i que a vegades els productors el veuen com una persona externa que difícilment es pot incorporar a un rodatge, Barbadillo va assegurar que, “davant la necessitat d’incorporar mesures de sostenibilitat, hi pot haver espai per a professionals com l’eco manager. “Els rodatges aporten un benefici a un territori, però també tenen un impacte i es comença a fer evident que cal controlar-lo”, va afirmar.

Es tracta d’identificar les accions o activitats del rodatge audiovisual que tinguin impacte, a fi d’intentar-lo reduir o eliminar. Això és el que busca Green Film Shooting : si es fa servir un vehicle elèctric que es carrega des d’un endoll amb electricitat fabricada amb energia renovable o elèctrica, tindrà un impacte zero en el medi ambient. Si tenim un servei d’àpats de vaixella rentable; si, en lloc d’ampolles de plàstic, emprem aigua d’una font que es pot reomplir; si, en lloc de tenir l’equip vivint a quaranta quilòmetres de la localització, l’instal·lem més a prop o a casa seva… reduirem l’impacte del rodatge. També hi ha una altra cosa molt important: els vols. Hi ha molts factors que hem de tenir en compte”, va explicar Barbadillo, que és pioner en aquests temes. El productor també va posar èmfasi en el fet que, malgrat aquesta preocupació, “no es tracta de prohibir l’activitat cinematogràfica, sinó de minimitzar-ne l’impacte, d’actuar de manera sostenible i fins i tot regenerativa. De fet, hi ha el film Establishing a Food Forest, una manera de compensar el carboni, que el converteix en arbres que donen fruits i que acaben en els serveis d’àpats d’aquests rodatges, de manera que es tanca el cercle”.

L’impacte d’un rodatge

Pujol va voler saber si aquest treball es fa des d’un pla de rodatge sostenible o des d’un pla estratègic de la mateixa productora , i va destacar que el rodatge ja té impacte. El productor va respondre que, efectivament, aquest impacte es produeix en tot el procés, “fins i tot des de l’escriptura”. “Una experta alemanya ens deia que cada clic de Google té un impacte ambiental equivalent a setze metres recorreguts amb cotxe. Tot produeix impacte, si bé el podem minimitzar, reduir o eliminar. Fa anys que parlem d’aquest tema: el 2010 ja vaig assistir a una taula rodona a Canes sobre aquesta qüestió, però últimament ens hem posat les piles. De fet, cada vegada hi ha més sectors que ho fan, i cada cop hi ha més organismes de finançament de pel·lícules —a Alemanya, per exemple— que demanen, com a requisit per facilitar fons, que les pel·lícules es facin amb criteris de sostenibilitat“, va explicar Barbadillo.

Mesures diferents

Els darrers anys, Europa ha fet passos en aquest sentit. Barbadillo recorda que “fa cinc o sis anys, un grup de territoris europeus agrupats en un organisme anomenat Cine Regio vam crear un grup que es diu Green Regio. A proposta dels col·legues italians, va néixer un manual de bones pràctiques i de mesurament de l’impacte, que analitza cada apartat del procés del rodatge i detalla quin efecte té i com es pot reduir. Si ho compleixes, el rodatge va acumulant punts. Al final els pots sumar i declarar que la teva producció és una green film. A més, hi ha una auditoria feta per entitats que fa molt temps que treballen en la certificació de la sostenibilitat en diferents sectors i que ara també s’han centrat en l’audiovisual. A Europa ja hi ha algunes produccions que ho han pogut aconseguir“.

Per al productor, “això és un procés imparable”. “La realitat demostra que el canvi climàtic i la lluita han vingut per quedar-se. Per això, sorgeixen professionals com l’eco manager o el green manager, especialistes en aquesta mena de mesures i que formen part de l’equip de rodatge”, explica.

Formació en el sector

No hi ha cap titulació específica per a aquests professionals. Amb tot, “l’estem intentant impulsar a través de centres de formació (integrant assignatures al currículum dels estudis audiovisuals o a través d’un currículum propi com a expert universitari o màster)”, va explicar Barbadillo. No obstant això, el productor va afegir que, en aquest camp, “hi ha moltes coses de sentit comú i que no fa falta que s’estudiïn per poder-les aplicar“. “A més, la gent que tingui un background en biologia o ciències mediambientals pot aplicar els seus coneixements en el sector audiovisual, però també ho pot fer algú format en el sector audiovisual des del punt de vista tècnic o artístic, ja que es pot reciclar”, va afirmar.

Sens dubte, hi ha una certa dispersió pel que fa als criteris del sector, cosa que no ajuda. L’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA)  va incorporar aquest tema l’any passat, i l’Acadèmia de Cinema ha creat el segell verd fa poc. Des de la Commission, hem intentat que el Green Film Rating System que es fa servir en diverses regions europees es converteixi en un estàndard. I ho hem fet per una raó molt senzilla: hi ha pel·lícules que es van desplaçant per països i ciutats, i no s’haurien de plantejar mesures diferents. És una homologació complicada, començant per una cosa tan simple com la manera de mesurar-ne l’impacte, les anomenades calculadores de carboni, que tenen en compte factors molt diversos . Si agafem tres calculadores per mesurar una cosa, ens donaran resultats diferents. Com que el procediment de mesures no està homologat, és molt complicat que totes s’adoptin de la mateixa manera”, va explicar Barbadillo. Mentrestant, el productor insisteix que “no fa falta tenir febre per saber que ens hem de cuidar. Més enllà de la falta d’uniformitat de criteris, la incorporació d’aquestes mesures en els rodatges s’ha frenat “perquè el productor pensa que tot el que sigui ecològic és car”.

Algunes veus han plantejat que als crèdits d’una pel·lícula s’indiqués quantes emissions havia generat el rodatge, per intentar-les controlar o limitar. Barbadillo considera que sempre és més interessant ressaltar les coses positives, i afirma: “Una cosa així no només s’hauria de fer a les pel·lícules o cada vegada que anem de viatge. Per què no destaquem el que millora? Per exemple, podem fomentar que les pel·lícules que ho facin bé puguin posar el segell de green film. Potser hi haurà un tipus de públic que ho valorarà i les anirà a veure. També hi ha una associació de productors a Espanya molt sensible en aquests temes —Easy Producers — i ho plantegen com un factor de benefici econòmic.” Barbadillo, vinculat al projecte CineCiutat, va explicar que aquesta feina per la sostenibilitat també ha arribat a les sales: “CineCiutat va intentar ser sostenible des del principi; de fet, gràcies al projecte Green Screens, uns 300 cinemes van limitar les seves emissions arreu d’Europa.” També des de la Mallorca Film Commission “fa anys que tenim en compte aquests temes”. “Vam ser un dels primers territoris d’Espanya a aplicar el manual de mesures que ara també apliquen Catalunya, el País Basc, les Canàries, Cantàbria… No és obligatori, però és una guia que es pot baixar d’internet i que està en moltes llengües. Acabem de traduir i editar en castellà l’edició per a documentals, i s’anirà ampliant amb la proposta per a animació, etc. Així mateix, des de Green Film Shooting, hem engegat un projecte dotat amb més de dos milions d’euros provinents de fons europeus. Aquest pla busca abordar la sostenibilitat des de l’altra banda. Farem que el productor demani als proveïdors coses que generin menys impacte. Ho girarem: farem que aquests aspectes es tinguin en compte des de l’oferta i no pas des de la demanda”, va explicar.

Per acabar la seva intervenció, Barbadillo va afirmar una vegada més que “ja hi ha una preocupació i una exigència en aquest camp”. “Per això, animaria els estudiants interessats en el cinema a començar a tenir en compte el tema de la sostenibilitat, perquè d’aquí a uns anys serà tan important respondre a les demandes d’aquesta mena com respondre a les demandes de la seva especialitat professional. Els recomano que tinguin el currículum actualitzat: actualment, no trobes feina si no parles anglès; d’aquí a uns anys, no tindràs oportunitats si no gestiones la feina de manera sostenible”, va concloure.

(Visited 99 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari