Mastodon, l’alternativa a Twitter (X)?

5 març, 2024
Mastodon Foto de Battenhall a Unsplash

El nou rumb de Twitter, ara conegut com a X, després que el magnat Elon Musk el comprés, s’ha traduït en la pèrdua d’usuaris i de beneficis. L’agitació i el malestar entre els internautes han fet que molts facin el salt a altres xarxes socials. En aquest ecosistema, que muta constantment, un gran nombre d’usuaris ha migrat a Mastodon, la plataforma que assegura que “el futur de les xarxes socials no ha de pertànyer a un multimilionari, sinó que pot estar en mans dels usuaris”. Amb aquesta carta de presentació, vol atreure perfils professionals capaços de dissenyar les seves pròpies regles. Així és com Mastodon pretén ser l’alternativa a Twitter.

Què és Mastodon?

Durant la xerrada “Mastodon, una xarxa per a professionals alternativa a X (Twitter), impulsada pel màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC, la periodista i experta en tecnologia Mar Monsoriu apuntava que Mastodon “és una xarxa social descentralitzada, és a dir, no pertany a una única empresa, i això ja és una diferència substancial”. Monsoriu, que fa dècades que està immersa en la divulgació de la informació tecnològica, considera que Mastodon recupera l’actitud i el comportament dels internautes primitius, que estaven molt lluny de l’exèrcit de bots i haters que avui inunden aquests espais digitals.

Mastodon està formada per milers de servidors que operen de manera independent entre si, però que es poden comunicar entre ells. És una xarxa de codi lliure en la qual els usuaris s’agrupen en comunitats, aquí anomenades instàncies, i en poden crear de noves en un entorn de temàtiques i característiques múltiples. Però si s’ha sabut obrir pas com una alternativa a Twitter (X) no és únicament per les diferències: ambdues són xarxes socials de microblogs que permeten publicar missatges de text curts. “És un exemple perfecte del fedivers, és a dir, algú llança una eina de programari lliure i tots els altres interessats la poden clonar i sumar-s’hi, de manera que es forma una espècie d’ecosistema o galàxia d’un munt de servidors”, apunta Mar Monsoriu.

Quan neix Mastodon?

Tal com explica Monsoriu, els usuaris han crescut de manera exponencial, fins als cinc milions que la xarxa té aproximadament en l’actualitat. L’origen de Mastodon es remunta a l’any 2016, quan l’informàtic rus Eugen Rochko —ferm defensor del programari lliure— fa els primers passos en el disseny i la programació de la xarxa. Des dels inicis, Rochko va tenir clar que la xarxa social es concebia com una alternativa a Twitter, atès que la considerava massa centralitzada i en mans d’un únic poder. “Estava disposat a crear un espai en què tornessin a predominar les normes de convivència, les anomenades etiquetes a la xarxa“, afegeix Monsoriu.

A Mastodon, una xarxa social creada el 2016, els usuaris han de complir una sèrie de conductes mínimes comunes per evitar missatges sexistes, xenòfobs, racistes, la pornografia infantil o la publicitat excessiva.

Els missatges que l’usuari escriu en aquesta xarxa social reben el nom de toots. Cadascun pot tenir 500 caràcters, cosa que permet una publicació més extensa que en el cas d’X i les piulades. Permet seguir usuaris i se’ls pot esmentar amb el símbol @ abans del nom, com a Twitter, a més de fer servir etiquetes. A més, si es publica contingut sensible, disposa d’un botó per afegir un advertiment sobre el contingut que es publicarà.

Què trobarem a Mastodon?

Mastodon
Foto de Rolf van Root a Unsplash.

La garantia de la divisió de poder que caracteritza Mastodon no només es deu a l’estructura amb la qual es dissenya, amb milers de servidors descentralitzats, sinó també a la capacitat de decidir el rumb dels continguts. Es promociona com una alternativa a Twitter (X) sense censures, però això no vol dir que no tingui normes. Cada instància defineix les seves pròpies regles i decideix l’equip de moderació encarregat de vigilar que es compleixen.

“Quan s’accedeix a un servidor, cal acceptar les normes que posa cada equip de moderació. Aquí es modera d’una manera més estricta, per dir-ho així, i per descomptat no té res a veure amb X. No trobarem les cadenes d’odi que et poden deixar anar a Twitter i serà molt poc probable que et puguis trobar amb bots”, explica l’experta. Tot i disposar de regles dissenyades per a cada instància, hi ha una sèrie de normes de conducta mínimes comunes per evitar missatges sexistes, xenòfobs, racistes, la pornografia infantil o la publicitat excessiva.

Com accedir a Mastodon?

El primer pas per accedir a aquest espai digital és decidir a través de quina instància es vol fer. A diferència d’altres xarxes socials que disposen d’un únic lloc web, com ara Twitter, Facebook o Instagram, abans de donar-se d’alta a Mastodon cal triar un dels seus servidors. Les instàncies més populars per fer els primers passos, segons apunta Monsoriu, són mastodon.social, la instància principal de Mastodon en castellà, i mastodon.world. Amb tot, també s’hi pot accedir a través de les instàncies creades perquè es comparteix una afició, un camp d’estudi o una llengua. Hi ha un nombre enorme de temàtiques amb la seva pròpia comunitat, que permeten estar en contacte amb una xarxa professionalitzada i especialitzada.

Quan s’accedeix a una instància determinada, també s’exposen les llengües en què els usuaris prefereixen expressar-se. “Pot ser una bona eina si el que volem és aprendre un idioma. Imaginem que aprenem alemany: hi podríem accedir, mitjançant un servidor en aquesta llengua, per practicar-lo”, indica Mar Monsoriu, que reconeix que ha trobat un espai ampli dedicat a la tecnologia i a la intel·ligència artificial a Mastodon que li facilita la feina.

Com en qualsevol altra xarxa social, un cop es tria el canal d’accés, arriba el moment de registrar-s’hi. El nom d’usuari dependrà de la instància en què es faci el registre. És a dir, el mateix nom d’usuari pot existir en diferents instàncies i la manera d’accedir al contingut en cadascuna també pot variar. Si es vol protegir el nom d’usuari, la ponent convidada per la UOC recomana registrar-se en la instància que tingui més usuaris o fer-ho en diverses instàncies.

La majoria de maneres d’accedir a Mastodon són públiques i gratuïtes, tot i que també n’hi ha d’altres que es reserven el dret d’admissió. “Particularment, són les de nínxol i les de temàtica molt concreta. A vegades, és perquè no volen que tercers enredin la comunicació. Per exemple, això es podria donar en instàncies d’universitats que volguessin limitar l’accés a personal docent i alumnes”, conclou l’experta.

(Visited 46 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari