Disseny i precarietat

El debat ha tingut lloc a la Sala Beckett de Barcelona, on han intervingut Lluc Massaguer, Gemma San Cornelio i Efraín Foglia, professors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, així com la creativa Carla Berrocal i Cristina Rodríguez, d’El Far Cooperatiu.

Qui no ha vist fotos d’estudis de disseny, adornats amb moltes plantes, de sostres alts i finestres on la llum entra sense pietat? Tots les hem vistes.

La imatge del disseny gràfic que veiem a les xarxes s’allunya molt de la realitat que viuen els professionals del sector. Per això, la xerrada “Precarietat escrita amb Helvètica. Sacsejant el relat professional del disseny”, organitzada pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, ha posat el focus a desmitificar la imatge que es projecta d’aquesta activitat professional i en com, contra aquesta incertesa, la millor eina és la unió i la posada en comú d’idees.

En aquest debat ha intervingut Lluc Massaguer, doctora en Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora lectora de la UOC; Carla Berrocal, il·lustradora i dissenyadora gràfica que ha publicat per a mitjans com Público o El País, i Cristina Rodríguez, pedagoga i una de les integrants d’El Far Cooperatiu. Ha moderat la conversa Efraín Foglia, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, i ha presentat l’acte Gemma San Cornelio, directora del màster universitari de Disseny, Identitat Visual i Construcció de Marca. Pots recuperar-lo aquí:

Aroma de precarietat

La necessitat que els sectors acadèmics parlin de la precarietat ha estat el leitmotiv de l’esdeveniment. “I Barcelona ha de predicar amb l’exemple”, ha encoratjat Foglia, professor de disseny dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Segons aquest acadèmic, la Ciutat Comtal encapçala la llista de les capitals europees amb més escoles o universitats dedicades al disseny. “En la majoria de les ponències s’analitzen els casos d’èxit, quan és important tractar també d’aquest tipus de temàtiques”, reflexiona.

Així, Lluc Massaguer, professora de la UOC, ha mostrat un dels seus treballs de recerca més recents, en què ha analitzat més de 300 ofertes publicades en portals com LinkedIn i Domestika. L’ha titulat “Aroma de precarietat”, perquè, com ha assenyalat Massaguer, “no et diuen que seran precàries, però ho pots ensumar”. Totes tenien trets en comú. No especificaven sou i afegien “bones condicions” o “competitiu”, buscaven gent “entusiasta” i “alegre” per a “treballs emocionants” i, a més, algú que fos capaç de viure amb “deadlines ajustats”.

A part d’analitzar com està l’àmbit professional del disseny i de la creativitat, Massaguer també ha enquestat part de l’alumnat de la UOC per saber quina és la seva percepció del mercat. La majoria entén l’ofici com una manera de canalitzar les seves emocions. Els sembla divertit i necessari. Ho senten com una cosa visceral i emocional. I accepten aquesta precarietat des del minut zero. Aquest factor, com ha explicat la professora, contribueix a crear la idea de “si no ho agafo jo, ho agafarà una altra persona. I és així com es desgasten els professionals”.

La romantització de l’artista

Carla Berrocal, il·lustradora i dissenyadora gràfica, considera que la precarietat en disseny radica en com està construït el sistema. La seva resposta: “És una idea molt naïf el fet que tothom amb un curs es pot dedicar al que vulgui. Mai no pensaries que un metge amb un curs ara també és dentista. En el sector manca serietat; deixem de banda la romantització de l’artista”, ha suggerit la il·lustradora.

Per a Berrocal, la manca de sindicalisme és una de les causes que afavoreix que el model capitalista campi al seu aire en estudis i empreses de disseny. “És un ofici excessivament individualista que ni té consciència política, ni orgull de classe”, ha opinat la il·lustradora. De fet, Berrocal va recordar els seus temps com a presidenta en l’Associació de Professionals de la Il·lustració de Madrid, de la qual va sortir “força cremada”. Segons ella, “molta gent venia a associar-se i ens preguntava si des de l’entitat els podíem promocionar”.

Sobre l’individualisme en el sector, Efraín Foglia, professor dels Estudis, va recordar que, al cap i a la fi, el sector del disseny té un origen petit burgès, per la qual cosa mai no s’ha caracteritzat per la vocació d’associacionisme i sindicalisme. “Es té la percepció que la gent que estudia disseny ho fa perquè s’ho pot permetre, que venen menjats de casa. I hi deu haver casos en què sí que és així, però n’hi ha d’altres en què no, encara que tots dos accepten aquest tipus de treballs. I això és carn per al capitalisme, és el joc perfecte: l’empresa ho busca i els estudiants ho accepten”, ha incidit el professor.

Com es pot sortir del capitalisme

Sobre aquests fonaments, Cristina Rodríguez, pedagoga i integrant d’El Far Cooperatiu, ha iniciat la intervenció afirmant, gairebé com un mantra, que “es pot sortir del sistema capitalista”. El projecte de Rodríguez és una empresa que s’organitza a través del cooperativisme, en què la presa de decisions no respon a una qüestió jeràrquica, sinó que es treballa des de l’associació.

De fet, el fet de col·lectivitzar-se no li va fer perdre guanys, sinó que a parer seu va ser el vehicle que li va permetre sortir de la precarietat i les jornades laborals maratonianes. Al costat d’una amiga periodista es van tirar a la piscina l’any 2019 i, avui dia, poden presumir d’haver dissenyat el cartell de la festa major de Tarragona, Santa Tecla. Ho van fer amb un equip de persones amb diversitats funcionals i el resultat va ser més que excepcional: “va haver-hi un gran acolliment; a la ciutat li va agradar”, recorda Rodríguez.

Sobre el model cooperativista, els professors de la UOC han subratllat que és un model que està molt en voga, sobretot, en entorns creatius. “Només al barri de Sants (de Barcelona) hi ha més de 320 cooperatives”, ha afegit Foglia.

Parlar de diners sense embuts

Així, Foglia, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, ha comentat la importància de trobar el punt mitjà a les coses. “No només pot existir el disseny burgès i el seu individualisme, per una banda, i els formats considerats hippies, per l’altra”, encara que entén que “per canviar una doctrina cal sacsejar els fonaments”.

A tall de conclusió, i com a eines per ajudar els professionals del sector, les ponents han insistit en la necessitat de, en cada encàrrec, parlar de tarifes i preus, “parlar de diners sense filtres”. Perquè el fet de no fer-ho invisibilitza la feina del creatiu. “Un taxista et cobra el mateix tant si és la primera carrera que fa a la vida com si és la quarantena”, ha posat com a exemple Berrocal.

També, i de manera molt relacionada amb la monetització, les ponents han explicat la importància de fer entendre als clients els procediments tècnics de cada treball. “Perquè quan no es coneix la tècnica, es menysprea, i no s’entén el cost del producte. Consideres que no hi ha treball, que el resultat és fruit d’aquesta espontaneïtat de la creativitat”, ha conclòs la il·lustradora.