Activisme climàtic i ecoinfluencers

Entrevistem a la Gemma San Cornelio, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Està especialitzada en l’estudi de les imatges i les narratives generades pels usuaris a les xarxes socials, a partir de l’articulació d’identitat i relat de marca. Últimament, centra la seva recerca en les formes d’activisme climàtic i ecoinfluencers a les xarxes socials, un tema sobre el qual ha publicat diversos articles. Ens parlarà sobre activisme climàtic i ecoinfluencers.

Tens la formació en Belles Arts i, també, en Comunicació. Com es poden posar tots dos àmbits al servei de l’activisme climàtic? 

Es pot abordar des de totes dues disciplines. Encara que la meva feina de recerca se centra en la comunicació, es pot abordar des de totes dues parts perquè en l’art hi ha una llarga tradició de vinculació a temes socials i activisme. Des dels anys setanta fins ara sí que hi ha artistes que aborden aquesta temàtica. Fins i tot, més recentment, l’aborden conjuntament amb els científics, intentant fer experiments, com per exemple en les maneres d’aconseguir energia amb elements biològics. Hi ha alguns artistes que col·laboren amb els científics. És el que s’anomena artivisme, és a dir, la fusió entre art i activisme. 

Has estudiat les diferents maneres de comunicar a les xarxes socials la crisi climàtica. Com va sorgir la idea?

La comunicació té un paper rellevant en com es comuniquen les qüestions mediambientals, i també per part dels científics, ja que els preocupa molt com entendrà tot això la ciutadania. Per exemple, les noves maneres de generar energia amb microorganismes, o també el tema de les energies renovables. Aquí, les narratives són molt importants, i és on hem posat el focus des de fa quatre anys. Veníem d’un projecte en el qual havíem analitzat l’autofoto a Instagram i, després de conèixer bastant aquesta xarxa social, vam veure que començaven a aparèixer uns comptes que explicaven històries personals, que s’assemblaven als influencers, però que tractaven temàtiques mediambientals. Ens vam centrar en aquests comptes pensant que eren influencers, però quan els vam entrevistar vam veure que també eren activistes. 

Un dels comptes que heu estudiat a Instagram és el de “Vivir sin plástico”. És aquest el perfil de l’estudi?

Sí, és un dels comptes que hem estudiat. El nostre estudi és qualitatiu, és a dir, treballem amb mètodes qualitatius, no per quantitat de comptes. Els anàvem recopilant per correlació entre els mateixos comptes: els dos o tres primers s’anaven relacionant amb altres, i n’anaven apareixent més. Vam crear un perfil a Instagram per al projecte i, d’aquesta manera, els anàvem seguint. Vam trobar diversos tipus de comptes: perfils molt personals (influencers); en parella, com és el cas del compte de @vivirsinplastico; també famílies; gent que tenia negocis i que utilitzava el seu compte per vendre productes sostenibles… Al final, vam seleccionar més de seixanta comptes amb força diversitat. Vam analitzar els continguts, és a dir, les imatges i les narratives, d’aquests comptes i també vam entrevistar en línia tretze persones. Amb tot això, hem anat publicant diferents articles. El primer va ser el de “Vivir sin plásticos”, que ens va servir de guia per a la resta: quina era la seva posició i la seva formació, com feien els continguts, quina relació tenien amb l’estil de vida, com es relacionaven amb altres comptes similars, etc. I, a partir d’aquí, vam trobar l’element comú de molts d’aquests comptes: com canviar l’estil de vida per ajudar a fer més sostenible la vida diària. 

I quina és la clau de l’èxit per arribar al públic? 

La majoria tenien formació en comunicació o en disseny, és a dir, en l’àmbit de la comunicació. Una de les claus és que explicaven coses en primera persona. Els vam preguntar quins eren els continguts que tenien més èxit i ens comentaven que als seus seguidors els agradava molt que apareguessin a les fotos fent coses de manera activa. Vam entrevistar una noia que viu a Indonèsia i ens va comentar que les fotos on ella apareixia a la platja recollint residus i objectes de plàstic eren les que tenien més interacció i comentaris. 

Alguns comptes utilitzaven una fórmula comunicativa d’estil memètic, amb un text, una imatge, una foto senzilla i fórmules de missatges binaris i molt oposats. Per exemple, “aquest era jo abans i després”, o “si no fas això, passarà això”. Aquest format el vam analitzar separadament perquè ens semblava interessant, i en vam escriure un article.

I l’obstacle més gran amb què es trobaven?

La majoria patien amb l’algorisme d’Instagram. Totes les xarxes fan patir els creadors de contingut amb aquestes qüestions, perquè modifiquen l’algorisme. No parlo de gent supertop, de milions de seguidors, sinó de microinfluencers.

Com veus el paper de la intel·ligència artificial en la comunicació a les xarxes?

Jo encara no m’ho he trobat. El tipus d’imatges que generen ara amb intel·ligència artificial no sé fins a quin punt ens serveixen per a això. Les imatges d’intel·ligència artificial, ara com ara, són de fotografia hiperrealista, i no em preocupen gaire. Però si s’utilitza per crear notícies falses, llavors sí que tenim un problema.

Cap a on va l’activisme climàtic per crear més impacte? 

Amb tot el que hem analitzat a internet, hem vist una relació variable entre la gent. És a dir, algunes persones estan més vinculades amb grups d’activistes, però altres només tenen una forma d’activisme purament digital o purament en línia. El més important és el component comunicatiu o divulgatiu, d’intentar arribar al nombre més alt de gent possible. Això ho trobem en pràcticament tots els comptes. I, a més, en el nostre estudi vam observar que intenten explicar, a part de fer-ho en primera persona, un missatge positiu: “podem fer-hi alguna cosa i tu també hi pots fer alguna cosa; si tots ho fem, podem promoure canvis”. Per arribar al nombre més alt de gent possible, comuniquen d’una manera que enganxi la gent, però amb missatges positius.