Per què la logopèdia és una de les professions del futur?

Els darrers anys, els canvis introduïts al pla d’estudis i l’ampliació de les perspectives en l’àmbit laboral han fet que la logopèdia sigui una professió que està experimentant un creixement enorme. De la situació actual dels logopedes, les opcions en l’àmbit formatiu i les oportunitats i sortides professionals en el mercat laboral, en va parlar Neus Calaf, directora tècnica del Col·legi de Logopedes de Catalunya i del Consell General de Col·legis de Logopedes d’Espanya, en el marc de la 1a. Fira Virtual d’Ocupació de la UOC.

Experts sanitaris en entorns diversos

Els logopedes són professionals sanitaris experts en la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les alteracions de la comunicació, el llenguatge, la parla, la veu, la deglució, l’audició i la lectoescriptura. Desenvolupen la seva activitat en l’entorn sanitari, sociosanitari, educatiu i socioeducatiu, i col·laboren de manera multidisciplinària amb altres professionals de la salut, l’educació i l’àmbit social.

La diplomatura de logopèdia va néixer com una petita carrera de tres anys i, en aquell moment, pocs podien preveure que un professional d’aquesta carrera es pogués decantar per la via de la recerca. Es tracta d’una possibilitat que ha arribat gràcies al canvi a grau i al reconeixement de la logopèdia com a professió sanitària en la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS).

El , del qual enguany es gradua la primera promoció, es duu a terme en coordinació amb la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (UVic-UCC) i està plantejat com un programa formatiu interdisciplinari i transversal que incorpora tant assignatures pròpies de l’àmbit social i educatiu com de la branca de la salut.

Bon posicionament als rànquings professionals

Són molts els indicadors de diferent tipus que demostren que la logopèdia és una professió “a l’alça”. Així, i segons el rànquing Best Jobs que anualment publica U.S. News & World Report i en què s’analitza la situació de les diferents professions a escala internacional, la logopèdia està molt ben posicionada. Les dades corresponents al 2020 la situen en el lloc número sis entre les professions sanitàries i en la vuitena posició en la categoria de “millors feines”. La qualificació mitjana de tots els indicadors en què es basa aquest rànquing (salari, mercat laboral, perspectives de creixement futur, estrès a la feina i conciliació familiar i laboral) és de 7,5 sobre 10.

Quant a la situació de la logopèdia a Espanya, les dades van en la mateixa línia que les que reflecteix l’enquesta nord-americana:

• En el cas concret de Catalunya, i segons l’informe de l’AQU Catalunya, tres anys després de graduar-se el 93 % dels logopedes ja treballen, un percentatge que, a més, s’ha mantingut per sobre del 90 % durant els últims nou anys.
• La taxa d’afiliació a la Seguretat Social dels logopedes al cap d’un any d’obtenir la titulació és del 51,5 %, i s’incrementa fins al 85,4 % al cap de quatre anys.
• Un altre aspecte destacable és la rapidesa amb què aquests professionals troben la seva primera feina: el 63 % dels que acaben la carrera triga menys de tres mesos a ocupar-se, mentre que només el 9 % triga més d’un any.
• Els contactes personals o familiars són la via principal d’accés a la primera feina (més de la meitat accedeix al món laboral per aquesta via).

Contractes, àrees de treball i alta satisfacció

El 41 % dels logopedes treballen a temps complet tres anys després de graduar-se, i la mitjana de salari brut mensual és de 1.527 euros. El 47,1 % cobra entre 1.000 i 2.000 euros al mes, mentre que un 17,6 % supera els 2.000 euros mensuals.

Tal com passa en la majoria de les professions sanitàries, més d’un terç dels logopedes (el 35,7 %) són autònoms tres anys després de graduar-se. Així mateix, i segons una enquesta del Col·legi de Logopedes de la Comunitat Valenciana, el 57,8 % d’aquests professionals (independentment de l’edat) són autònoms en el moment actual.

L’informe de l’AQU també reflecteix que la pràctica de la logopèdia és gratificant per a la gran majoria dels professionals. Així, tres anys després de graduar-se, la sensació general que manifesten és la d’estar “molt satisfets” amb la seva feina. L’anàlisi dels nivells de satisfacció desglossada en diferents paràmetres identifica els “punts forts” i les àrees de millora en aquest sentit. Així, doncs, i quant a la satisfacció respecte del contingut de la professió, el nivell mitjà reportat és de 8,7 sobre 10; el de satisfacció general és de 8,5, i la satisfacció pel que fa a la utilitat dels coneixements adquirits rep una puntuació de 7,1. A la part baixa d’aquest mesurament hi ha els nivells de satisfacció en relació amb les perspectives de millora en la seva professió (6,9) i el nivell de retribució (6,5).

Així mateix, una mostra d’aquesta alta satisfacció és que el 89 % dels logopedes que fa tres anys que estan graduats manifesten que repetirien la mateixa titulació, i també el fet que el 83 % es continuï formant una vegada acabat el grau.

Respecte al tipus d’activitats per a les quals hi ha més demanda de feina d’aquests professionals, l’anàlisi de les ofertes del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) posa de manifest la diversitat d’àmbits d’actuació que caracteritza la logopèdia:

• Activitats sanitàries: 33 %
• Activitats de serveis socials sense allotjament: 22 %
• Educació: 18 %
• Activitats associatives: 11 %
• Assistència en establiments residencials: 8 %

El paper dels col·legis professionals

Les corporacions col·legials dels logopedes de les comunitats a Espanya es troben dins del paraigua del Consell General de Col·legis de Logopedes (que aglutina tots els col·legis autonòmics) i els col·legis oficials de logopedes que hi ha en les diferents comunitats autònomes. Actualment, hi ha catorze col·legis a tot Espanya. Quant a la col·legiació, és obligatòria a la majoria de les comunitats.

Aquests col·legis ofereixen una sèrie de serveis molt beneficiosos per als professionals, entre els quals destaquen l’assegurança de responsabilitat civil (obligatòria per a totes les professions sanitàries), assessoria de diferent tipus (laboral, fiscal, jurídica), formació contínua, biblioteca, informació actualitzada sobre la professió i –molt important– la borsa de treball.

Així, en el cas del Col·legi de Logopedes de Catalunya, la borsa de treball permet definir els perfils que actualment estan demanant més els contractants, en què el majoritari és el del centre multidisciplinari. També es busquen logopedes per treballar en centres mèdics, de logopèdia, escolars i d’atenció precoç, així com en associacions, hospitals i clíniques dentals. La majoria de les ofertes són de contractes a temps parcial i requereixen l’alta com a autònom (el 70 %). El tipus d’atenció més requerit és a “infants, adolescents i persones adultes”, mentre que la demanda assistencial a nadons i gent gran és minoritària.

Màster, doctorat… estudis amb continuïtat

El 43 % dels graduats en logopèdia opta per fer estudis de postgrau o màster; un 21 % duu a terme cursos especialitzats; el 17 % cursa un altre grau (generalment d’Educació Infantil o d’Educació Primària), mentre que el 2 % es decideix per fer un doctorat. Aquesta xifra és especialment significativa, ja que fins fa poc pràcticament cap logopeda tenia en compte aquest tipus de formació.

Tant aquest interès pel doctorat com la matriculació en màsters en àrees més especialitzades reflecteixen clarament el canvi de rumb experimentat per la formació d’aquests professionals en els últims temps.

En el cas del doctorat, suposa alhora una via d’accés a formar-se com a futur investigador en l’àmbit de la logopèdia i també una possible sortida professional. Aquesta possibilitat ha arribat gràcies a l’important canvi experimentat en el plantejament acadèmic d’aquesta carrera, que ha afavorit que hi hagi més conscienciació del fet que la logopèdia és una àrea de coneixement científic i tècnic i, per tant, ha de generar evidència, de manera que s’obre la porta a aquests professionals per desenvolupar la faceta investigadora d’aquesta professió.

És important que aquest enfocament cap a la recerca es tingui cada vegada més en compte i s’insti els estudiants a utilitzar l’evidència científica i la recerca com a eines per aplicar a la pràctica. En aquesta línia, el pla d’estudis del grau de Logopèdia de la UOC inclou les assignatures relacionades amb la recerca següents: Bases per a la recerca, Pràctica basada en l’evidència, Mètodes de recerca en logopèdia, Pràctica II (opció de recerca) i TFG. A més, al llarg del programa també es treballen les competències de pràctica basada en evidències de manera transversal.

El logopeda en l’àmbit educatiu: present i futur pròxim

Actualment, la llei no permet que un professional no docent treballi en un centre educatiu per desenvolupar activitats de prevenció, avaluació i tractament dels trastorns del llenguatge i la comunicació, i l’única via d’accés és cursar el .

Tanmateix, pot ser que aquesta situació canviï en un futur més o menys pròxim, ja que entre les esmenes a la Llei d’educació, actualment en revisió, n’hi ha diverses que reconeixen la necessitat de suport educatiu a infants amb trastorns de la comunicació i el llenguatge, i preveuen que aquest suport el duguin a terme especialistes. Concretament, una d’aquestes esmenes es refereix de manera explícita als logopedes com els professionals encarregats de fer aquesta tasca. Caldrà veure quin serà el recorregut d’aquestes esmenes i el desenvolupament normatiu de la llei.

De cara a una potencial integració de la logopèdia en l’àmbit educatiu, aquests professionals haurien de tenir un paper important en els suports intensius, mentre que en els suports més universals el seu paper estaria més enfocat cap a l’assessorament del personal docent.

Així mateix, si finalment s’aconsegueix aquest objectiu, “probablement serà necessari que els logopedes adquireixin formació especialitzada –per exemple, un màster en educació– que els permeti poder conèixer millor el context educatiu”, assegura Neus Calaf, directora tècnica del Col·legi de Logopedes de Catalunya i del Consell General de Col·legis de Logopedes d’Espanya. En aquesta línia, el pla d’estudis del grau de Logopèdia de la UOC inclou una menció educativa enfocada a potenciar el possible paper d’aquests professionals en l’àmbit de l’educació i el màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, centrat en la intervenció educativa.

Recupera la sessió “El ejercicio de la logopedia y los colegios profesionales”, duta a terme en el marc de la 1a. Fira Virtual d’Ocupació de la UOC: