Reptes i assignatures pendents de l’educació per a persones grans

02/11/2022
Foto: SHVETS production en Pexels. Foto: SHVETS production en Pexels.

El concepte actual de persona gran o sènior té poc o res a veure amb la imatge que tradicionalment s’ha tingut d’aquest grup de població. Les característiques, el context, les necessitats i les inquietuds d’aquesta etapa vital van definint un nou panorama al qual s’han d’adaptar tots els sectors i àmbits de la societat, també l’universitari. 

“De gran vull estudiar” ja no és una frase reservada als més joves. Avui dia, els sèniors són persones molt més connectades a les noves tecnologies i amb interessos més amplis del que es podia pressuposar; per aquest motiu, les institucions han d’assegurar a aquest grup poblacional una formació que respongui a les seves necessitats i que s’enquadra en el que es coneix com a “aprenentatge al llarg de la vida”, un aspecte directament relacionat al seu torn amb la salut i el benestar i que constitueix un dels senyals d’identitat del que s’entén com un envelliment saludable. 

Les característiques de la generació sènior actual i el marc que garanteix que satisfacin els seus desitjos de continuar formant-se i les estratègies i reptes que comporta donar resposta a les seves inquietuds (desenvolupament personal, participació activa en la seva comunitat) van centrar la sessió “Educación continua y personas mayores”, impartida per Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigadora principal del grup PSiNET de la UOC, en el marc del cicle de seminaris “Los retos del envejecimiento: una mirada interdisciplinaria a la vejez“. organitzat pels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, amb el suport de l’eHealth Center.

L’aprenentatge al llarg de la vida, fonamental per a l’envelliment saludable

Tal com va explicar la investigadora, el tema de la formació adreçada a aquest grup de població s’ha de configurar entorn de dos conceptes diferents entre ells, però complementaris: l’aprenentatge al llarg de la vida i l’educació per a l’envelliment: “L’aprenentatge està relacionat amb l’edat, la salut, l’educació prèvia i el context sociocultural, i tot això permet accedir, o treure’n partit, a l’educació (o la proposta formativa que ofereixen les institucions als sèniors)”. 

En aquesta línia, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dissenyar el 2002 la seva estratègia d'”envelliment actiu”, entès com el dret de continuar participant en l’entorn social, econòmic, cultural, espiritual, cívic, etc. “La idea que hi ha darrere d’aquesta iniciativa és que l’envelliment actiu ha de permetre a les persones grans participar en el món i créixer i contribuir tant en el seu entorn més pròxim com en un àmbit més ampli. I per aconseguir aquesta participació cal la tríada que defineix aquest paradigma: recursos (formació, educació), motivació i oportunitats. Així mateix, l’OMS reconeix l’aprenentatge al llarg de la vida com un dels quatre pilars (al costat de la salut, la participació i la seguretat) que asseguren l’envelliment saludable i una vida de qualitat“, va apuntar Eulàlia Hernández.

Ara bé, cal fer un pas més en aquest paradigma i actualitzar-ne el significat, ja que, com va explicar la psicòloga, “és cert que aquest marc ens ajuda i ens situa davant una realitat que ens obliga a proporcionar oportunitats perquè les persones facin coses en el context de l’envelliment. I, sobretot, ha contribuït a erradicar estereotips com el fet que a partir de 65 anys les persones es van desvinculant del món i de diversos àmbits de la vida, a més del laboral. Però, d’altra banda, també ha afavorit que es generalitzés la idea que per envellir bé i ajustar-se al perfil de ‘persona sana’ cal ‘fer moltes coses’, cosa que ha donat lloc a una espècie de ‘tirania de la hiperactivitat’, de la qual cal fugir a l’hora de dissenyar l’oferta formativa adreçada a aquest grup”. 

Com han de ser els plans formatius per a persones grans?

  • Enfocament productiu enfront de proposta 100 % lúdica. “Cal dissenyar estratègies d’aprenentatge productiu, i no simplement lúdic, la qual cosa entronca directament amb dos conceptes: la generativitat, que fa referència a la contribució de les persones grans, el seu llegat a la família, al món laboral o a les institucions en les quals col·laborin, que els permet participar en diferents àmbits de la vida, i que afavoreix el seu creixement personal i social; i la geragogia, que són els models o característiques que ha de tenir la formació de manera que resulti útil i tingui significat en els moments més avançats del cicle vital”, va explicar la psicòloga.
  • Continguts a mida per a un perfil definit (prèviament). Així mateix, i des de la perspectiva de la universitat, en elaborar una oferta formativa específica per a persones grans cal complir dos requisits clau: tenir una imatge clara del que avui dia vol dir ser una persona gran, i definir on cal focalitzar les propostes. “Cal fer un esforç per conèixer el seu perfil, saber què els porta a estudiar, els seus interessos i les seves motivacions més enllà dels estereotips. I aquest coneixement s’ha de construir amb una perspectiva molt flexible, i combinant el contingut i la capacitació amb els formats i les oportunitats d’accés a la formació. No es tracta només d’aprendre noves tècniques o coneixements declaratius, sinó que també caldria enfocar la formació cap a continguts relacionats amb les habilitats per a la vida, com ara la gestió de les emocions”, va dir l’experta.
  • Valorar el bagatge/aprenentatge vital previJuntament amb l’edat i la salut, el context personal i sociocultural (com més àmplia i rica sigui la xarxa de relacions socials del sènior, més facilitat es tindrà per accedir a aquesta formació), l’educació prèvia i la trajectòria vital són factors que clarament ajudarien la persona a accedir a les propostes educatives i treure’n partit. Els beneficis estan vinculats a la qualitat de vida i el benestar (encara que abans caldria definir què vol dir tenir qualitat de vida i benestar per a una persona gran, com els entén); l’ampliació de coneixements, i la possibilitat de participar en la comunitat (de manera molt clara, les persones que segueixen una formació de manera contínua tenen més possibilitats i motivació per participar en el seu entorn, sigui pròxim o llunyà).

Perfil de l’estudiantat sènior de la UOC

Per il·lustrar les peculiaritats d’aquest model de formació per a persones grans, Eulàlia Hernández va fer un repàs de la feina desenvolupada per la UOC en aquesta línia des del seu inici i va analitzar el perfil dels estudiants sèniors matriculats: “Encara que són pocs en números, entre l’estudiantat de la UOC hi ha hagut des del principi persones grans, i és una tendència en augment. Quant al perfil, encara que hi ha hagut sempre molts més homes que dones, actualment la distribució és més equilibrada; són persones de totes les franges d’edat des dels 65 anys cap endavant, encara que amb predomini entre 65 i 69 anys; es matriculen de tota mena de programes (sobretot graus i màsters, i també llengües); en general, tenen experiència universitària prèvia i afronten un nombre important de crèdits (però menor que a la universitat presencial). El 75 % es matricula per ampliar coneixements, i tria un programa específic que d’alguna manera està vinculat a la seva experiència prèvia. La majoria vol saber més d’un tema o disciplina determinats, però sense intenció d’exercir (encara que algun pregunti si podria fer-ho de manera autònoma)”. 

Respecte a la percepció que té el professorat (tutor i col·laborador a l’aula) d’aquests estudiants, coincideixen que passen desapercebuts (saben que són sèniors perquè ells ho expliquen), i tenen alguna dificultat inicial, associada a les gestions de matriculació o al maneig de les eines digitals, però ho arreglen ràpidament. Destaquen per ser respectuosos, estan molt compromesos i la interlocució amb ells és molt fluida. I, a diferència dels estudiants més joves, demostren llegir tots els missatges del professorat a les aules i manifesten un paper molt actiu, de manera que s’ajusten més al concepte d'”estudiant” que no al d'”alumne”.  

Per a més detalls, consulta el capitol d’Eulàlia Hernández i Montse Celdrán publicat al llibre Older Adult Education: from an International Perspective de l’Open China: Lights and Shadows in Senior Online Education in Spain: The Case of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (pàgina 328).

Reptes i assignatures pendents de la formació per a persones grans

En el camp de l'”educació per a l’envelliment” encara hi ha camí per recórrer i moltes àrees de millora, segons va exposar Eulàlia Hernández. “Els pròxims passos que s’han de fer estan en línia amb els reptes a escala mundial en la formació al llarg de la vida: assegurar l’accés a aquesta formació; treballar en la bretxa digital (que encara és una assignatura pendent); aconseguir que sigui una formació rellevant (flexible, diversa, de qualitat, amb aplicabilitat i que tingui un acompanyament continuat), i tenir més en compte aspectes com la intergeneracionalitat“, va destacar la investigadora. I va afegir: “Un tema crucial que caldria definir de manera meditada és si la formació per a les persones grans hauria de ser específica o oberta. I en cas que fos oberta (per a tothom), preguntar-se si amb aquest enfocament s’estarien atenent realment les necessitats d’aquest grup poblacional”.

Una altra qüestió no resolta és la necessitat o no que el professorat estigui preparat i capacitat de manera específica per formar persones grans i impartir educació al llarg de la vida: “Sens dubte, cal aprendre com s’han de formar les persones grans. Tothom té clar que un mestre d’educació infantil ha d’adquirir unes destreses per exercir la seva feina, però no passa igual en el cas de la formació dels adults sèniors: es necessita formació específica i no val tot, que és la creença que es mantenia fins ara”. 

Com a conclusió, i recopilant les qüestions plantejades durant la sessió, Eulàlia Hernández va fer un resum de les coordenades que ha de seguir tota formació adreçada a la població sènior: “Ha de ser competencial (que serveixi per a alguna cosa), allunyada d’un enfocament merament hedonista (“passa-t’ho bé, apunta’t a més activitats”); amb uns continguts adreçats a potenciar o desenvolupar les competències per a la vida i la participació, i, sobretot, basada en un clar coneixement de les característiques dels destinataris d’aquesta formació: cal fugir d’etiquetar-los com a ‘persones grans’, ja que actualment el concepte de sènior està marcat per la diversitat”.

Recupera la sessió “Educació contínua i persones grans” aquí:

(Visited 37 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari