Experiència de recerca: postgrau de salut digital a l’Argentina

El març de 2022 Carme Carrion, professora del màster universitari de Salut Digital (E-health) i investigadora del grup de recerca eHealth Lab dels Estudis de Ciències de la Salut i de l’eHealth Center de la UOC, va iniciar una estada de recerca a l’Argentina. L’objectiu? Conèixer altres maneres de fer recerca i compartir coneixements i experiències amb professionals d’altres organitzacions. “És molt important fer estades de recerca a l’estranger: et permet sortir del teu dia a dia, veure les coses des d’altres perspectives i t’ajuda a estar molt més inspirat i ser molt més creatiu a l’hora de tenir idees, preguntes i respostes a qüestions de recerca”, assegura Carrion.

La importància de la col·laboració en l’àmbit científic

Tot i que l’estada de recerca s’iniciés l’any 2022, la Carme ja va començar a tenir una relació amb investigadors de l’Argentina dos anys abans. El març de 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, en Darío Codner, professor, investigador i secretari d’Innovació i Transferència Tecnològica de la Universidad Nacional de Quilmes, va venir a Barcelona com a investigador visitant a l’eHealth Center de la UOC. “Durant la seva estada vam veure que teníem moltes coses en comú: en aquell moment en Darío estava desenvolupant una aplicació mòbil per fer monitoratge del dengue, després que l’any 2019 hi hagués hagut un brot molt important de la malaltia a la província de Buenos Aires. Ens va explicar la idea que tenia, ens va semblar interessant i vam veure que teníem una oportunitat de col·laborar plegats”, relata la investigadora. I afegeix: “El tema de les malalties tropicals oblidades sempre m’ha interessat molt i, encara que en aquell moment no em plantejava cap estada, sí que vaig veure clara una col·laboració”. 

Just després de 15 dies, quan en Darío ja havia tornat a l’Argentina, va esclatar la pandèmia de la COVID-19. “A partir d’aquest moment ens vam posar a escriure diversos projectes sobre la idea inicial d’aplicació mòbil que volia dissenyar per al dengue, però centrant-nos en la COVID-19. La idea era fer un monitoratge dels contactes positius preservant la privacitat de les persones. Vam presentar diversos projectes en un any, però no ens en van finançar cap”, explica Carrion. I afegeix: “Això ens va permetre començar a treballar i col·laborar i, a partir d’aquí, en Darío –inspirat amb el model de l’eHealth Center de la UOC– va impulsar l’Observatorio de Salud Móvil de la Universidad de Quilmes”. 

En el marc d’aquesta iniciativa, que té l’objectiu de posar en contacte diversos professionals de la salut, en Darío va començar a rebre propostes de col·laboració d’hospitals de Buenos Aires i professionals de la salut del país. “Per a cada proposta que li arribava ens proposava col·laborar via assessorament o construint conjuntament projectes. Això ens va anar apropant molt més fins que va arribar un moment en el qual jo tenia ganes d’anar a l’Argentina a conèixer aquesta iniciativa de primera mà”, assegura la investigadora.

Impuls d’una formació de postgrau de salut digital a l’Argentina

Va ser poc després quan va sorgir l’oportunitat d’impulsar, a través del Ministerio de Educación de Argentina i amb finançament del Banco Interamericano de Desarrollo, una formació de postgrau híbrida dirigida a professionals de l’Argentina i amb una durada de quatre mesos. “Amb la Marta Aymerich i l’Andrea Barbiero vam preparar una adaptació del màster universitari de Salut Digital (E-health) centrada en píndoles formatives i adaptada a la realitat de Llatinoamèrica, tractant temes com la transformació del sistema sanitari i la gestió del canvi, la necessitat d’introduir la cultura de la pràctica basada en valor i l’avaluació de l’impacte de la implementació de les intervencions de salut digital en un context determinat”, explica Carrion. 

Aquesta formació de postgrau de salut digital seguia una metodologia mixta que combinava tasques i treballs portats a terme de manera asíncrona amb sessions síncrones. “Cada setmana tractàvem un tema concret: els dilluns compartíem diversos documents que l’estudiantat s’havia de llegir, i cada divendres fèiem una sessió síncrona amb dinàmiques participatives o ponents interessants per parlar del tema en qüestió. Posteriorment, en un termini de 10 dies, l’estudiantat havia d’entregar un petit treball relacionat amb el que havien llegit o tractat a la sessió síncrona”, relata la investigadora.

El 5 de març, tres setmanes abans de l’inici del curs, la Carme va viatjar a l’Argentina per conèixer l’estudiantat del curs i començar a estar en contacte amb persones del món de la salut digital, de la salut i de les universitats de Buenos Aires. “Vaig conèixer a professionals de diverses universitats i organitzacions i vaig impartir diverses xerrades per explicar la tasca de la UOC i de l’eHealth Center a diferents centres universitaris del país. Això va permetre que el postgrau de salut digital no fos només europeu i comptés també amb la participació de professionals de l’Argentina”, assegura Carrion. I afegeix: “A més d’impartir xerrades, també vaig fer assessorament de projectes i compartir els meus coneixements amb altres professionals. Això em va permetre sortir de les meves preguntes de recerca habituals, obrir-ne de noves i ser conscient de la importància del context amb relació a la salut digital”. 

Comunicació i comunitat entre professionals de la salut digital 

Un cop acabat el curs de salut digital a l’Argentina, la Carme tenia clar que “calia generar una comunitat entre els professionals que havien cursat el curs per seguir compartint experiències i coneixements”. 

És per aquest motiu que aquest mes de març i sota la coordinació de l’Eva Aumatell, tècnica de recerca de l’eHealth Center, han començat a impulsar reunions virtuals mensuals per descobrir què ha passat després d’acabar el curs. “La formació de postgrau en salut digital a l’Argentina ha estat un èxit: ens hem trobat que hi ha persones que han canviat de feina, ascendit de categoria en el seu lloc de treball i inclús persones que estan mirant d’implementar una nova aplicació de salut digital”, relata Carrion. I conclou: “Encara és tot molt nou, però la idea és construir entre tots i totes una comunitat de professionals de la salut digital per seguir connectats i cercar noves oportunitats de col·laboració”.