Etiquetatge frontal alimentari: què és i quin és el model òptim per al consumidor?

En l’àmbit europeu encara no existeix un etiquetatge frontal alimentari o Front of Pack (FOP) únic i obligatori, en contraposició a la majoria de països americans que ja han inclòs un model FOP d’aplicació a la majoria de productes envasats que hi ha al mercat. Ara bé, avui dia existeix un model d’etiquetatge frontal alimentari òptim pel consumidor?

Alba Batista Palacios, estudiant del màster universitari de Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha volgut donar resposta a aquesta qüestió en el marc del seu treball final de màster Etiquetatge frontal alimentari: quin és el model òptim pel consumidor?. Un TFM que ha estat tutoritzat per Aida Serra Maqueda, professora col·laboradora d’aquest programa de la UOC. Per tal de portar a terme aquesta investigació, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica d’estudis relacionats amb la temàtica on es comparen dos o més FOPs durant els últims 12 anys. Concretament, s’han seleccionat 24 articles, tots ells estudis aleatoritzats, creuats o paral·lels, amb el mateix objectiu que el de la revisió. 

A continuació ens exposen, juntament amb el professor col·laborador Jose Maria Cobo Sanz, algunes de les principals conclusions de l’estudi. Pren-ne nota!

Què és l’etiquetatge frontal alimentari o FOP?

L’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3 de l’Organització de les Nacions Unides vol garantir una vida sana i promoure el benestar de les persones en qualsevol etapa de la vida. La nutrició té un paper fonamental a l’hora de prevenir malalties i mantenir una bona salut: necessitem consumir aliments nutritius, de qualitat i innocus de manera regular. És per aquest motiu que en els últims anys els consumidors cada vegada demanen més informació sobre la composició dels aliments que consumeixen en l’etiquetatge dels productes. 

El Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu estableix tota la informació que ha de constar de manera obligatòria a l’etiqueta d’un producte alimentari, com per exemple la llista d’ingredients o la informació nutricional. No obstant això, aquesta normativa també preveu la possibilitat d’incloure informació alimentària voluntària per tal d’ajudar al consumidor a comprendre la informació obligatòria o donar-li més informació sobre el producte en qüestió. Un exemple d’aquest tipus d’etiquetatge opcional són les FOP, una informació que s’expressa mitjançant formes gràfiques, símbols, paraules o números, entre d’altres. 

Quins tipus d’etiquetatge frontal alimentari existeixen?

Els sistemes d’etiquetatge frontal es poden dividir en dos grans grups: etiquetatge frontal alimentari per a nutrients específics o etiquetatge frontal alimentari per indicador sintètic. 

Els sistemes d’etiquetatge frontal alimentari per a nutrients específics donen informació de manera més o menys detallada sobre nutrients en concret. Els principals tipus són els FOPs numèrics, amb codi de colors o etiquetes d’advertència. 

D’altra banda, els sistemes d’etiquetatge frontal alimentari d’indicador sintètic fan una valoració resumida sobre la qualitat i les característiques nutricionals del producte. Els principals són els indicadors positius i els indicadors graduats o de rànquing. L’exemple més popular d’aquest últim tipus és el Nutri-Score.

Per què la Unió Europea segueix sense tenir un sistema d’etiquetatge frontal alimentari únic i obligatori?

La Unió Europea fa més de 15 anys que intenta implementar referències de “perfils nutricionals” per a les diferents categories d’aliments, la qual cosa permetria generar polítiques d’educació i transparència per al consumidor, així com millorar els hàbits de consum per als diferents grups de població. Tot i això, en aquests darrers anys, no hi ha hagut consens perquè ni els governs nacionals, ni la indústria agroalimentària, ni els científics s’han posat d’acord, respecte a la política nutricional europea, i han delegat aquesta tasca a les agències nacionals, primant els reptes econòmics i culturals de cada país.

L’etiquetatge nutricional ha estat obligatori a tots els aliments pre envasats des del 13 de desembre de 2016 (Reglament UE 1169/2011). No obstant això, la manera com es presenta la informació nutricional a la part davantera del paquet (FOP) no està harmonitzada per la legislació europea. L’any 2020, la Comissió Europea es va comprometre a introduir un esquema d’etiquetatge nutricional obligatori i harmonitzat a tots els estats membres, com a part del “Green Deal” i la seva estratègia “Farm to Fork”. 

El 10 de setembre del 2022, a través d’una revisió del JRC, es proposaven metodologies específiques per desenvolupar un nou etiquetatge, més alineat amb les preferències del consumidor, amb els hàbits de consum i amb els interessos econòmics dels estats membres. Un debat recent al Parlament Europeu, portat a terme el 26 d’octubre del 2022, va examinar diversos etiquetats utilitzats actualment a diverses parts d’Europa, incloent-hi el Nutri-Score (França), el KeyHole (Països Nòrdics) i el sistema de bateries italià Nutrlnform. Després del debat, un portaveu de la Comissió Europea va explicar el següent: “L’adopció està prevista per a la proposta de revisió del Reglament sobre informació alimentària als consumidors en els pròxims mesos. Encara no s’ha pres cap decisió sobre com s’emmarcarà i regularà exactament l’etiquetatge d’aliments sostenibles”. Per això estem pendents, a partir del segon trimestre del 2023, que s’anunciï un etiquetatge proposat per part de la UE, que segurament serà una combinació de Nutri-Score, Nutrinform i Keyhole.

Quin és el model d’etiquetatge frontal alimentari òptim pel consumidor?

Els sistemes d’etiquetatge frontal alimentari poden ser una eina molt valuosa, sempre que es disposi dels coneixements i habilitats necessàries per fer-los servir correctament i així aconseguir seguir una dieta equilibrada. Però, existeix un model òptim pel consumidor? Com hauria de ser? 

Aquesta és la pregunta a la qual ha volgut donar resposta l’Alba Batista Palacios, estudiant del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, en el marc del seu TFM. L’objectiu del treball ha estat portar a terme una revisió d’estudis que avaluen el nivell de comprensió que té el consumidor enfront dels diversos etiquetatges frontals que existeixen actualment, així com quantificar l’impacte que tenen en el moment que el consumidor pren decisions saludables, amb la finalitat de poder determinar quin o quins FOPs són els òptims per als consumidors. 

En aquest sentit, el TFM recull alguns dels criteris que hauria de complir un model d’etiquetatge frontal òptim per al consumidor:

• Ha de respondre a les prioritats/necessitats del consumidor.
• Ha de ser fàcil d’interpretar per al consumidor.
• S’ha de fonamentar en una avaluació completa dels aliments.
• Ha d’estar d’acord amb les guies alimentàries i ha de ser recolzat per institucions i societats científiques.
• Ha de tenir fonaments nutricionals i/o dietètics.
• S’ha de focalitzar en els nutrients “negatius” (amb compensació limitada dels “positius”).
• Permet discriminar entre categories de productes i productes dins d’una mateixa categoria.
• Ha de ser un model inclusiu. 
• Ha d’anar acompanyat d’educació i formació dels consumidors. 
• Ha de tenir caràcter obligatori d’ús, àmpliament consensuat amb tots els actors de la cadena alimentària.
• S’ha d’aplicar a tota la Unió Europea.

El Nutri-Score, el sistema d’etiquetatge nutricional frontal elegit per Espanya, és el que té més probabilitats de ser escollit com a FOP únic a Europa. No obstant això, tal com apunta el treball i tenint en compte els criteris exposats anteriorment, aquest només compleix amb dos dels set criteris que hauria de complir l’etiquetatge nutricional. Es tracta d’un model d’etiquetatge frontal inclusiu que es focalitza en els nutrients negatius, però no permet discriminar entre categories, no s’adequa a les guies alimentàries i no estimula ni resulta en un canvi de comportament. 

Dels cinc tipus d’etiquetatge frontal que existeixen, el model de FOP que més criteris compleix són els segells positius. Es tracta d’un sistema d’indicador sintètic que proporciona una orientació sobre un aliment determinat sense donar informació específica sobre els seus nutrients. Dos exemples són el sistema Keyhole de Suècia o el segell My Choice present als Països Baixos i la República Txeca. Aquest model compleix tots els criteris FOP menys un: promoure un canvi de comportament en el consumidor.

Així doncs, el treball conclou que avui dia encara no hi ha cap model d’etiquetatge frontal alimentari que compleixi tots els requisits que hauria de tenir un FOP. El motiu? A part de contribuir al fet que el consumidor faci una elecció saludable de manera puntual, l’etiquetatge també ha de ser capaç de provocar un canvi en el comportament del consumidor de manera permanent per així contribuir a la salut de les persones a través de la nutrició.