Noemí García: “Cal recuperar el valor dels aliments i avançar cap a sistemes alimentaris més eficients, responsables i sostenibles”

02/12/2021
Noemí García

Noemí García García és graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona, formació que ha anat completant i actualitzant amb cursos d’especialització sobre coaching nutricional, alimentació en situacions especials i alimentació i esport. Actualment treballa com a autònoma en la creació i execució de projectes d’educació nutricional, posant especial èmfasi en l’alimentació lligada al territori, i en aquest camp ha dut a terme el seu treball final del màster universitari de Nutrició i Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. El treball, que ha estat premiat com a millor TFM del curs acadèmic, ha consistit a desenvolupar una campanya de sensibilització contra el malbaratament alimentari. D’aquest treball, de la seva experiència com a alumna de la UOC i dels seus projectes de futur ens en parla en aquesta entrevista.

Què va ser el que et va portar a centrar el teu treball final de màster (TFM) en el tema del malbaratament alimentari?

En els últims anys he dut a terme el projecte Menorca al Plat (de l’Escola, la Joventut i del Geriàtric), i entre les moltes accions que vaig dur a terme en el marc d’aquesta iniciativa hi ha l’elaboració d’un mostreig de malbaratament alimentari en set menjadors escolars. Poc després em van oferir desenvolupar algun recurs entorn del tema del malbaratament alimentari, d’acord amb l’Estratègia alimentària de Menorca, i va ser així com vaig acabar redactant la Guia de mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari, amb un enfocament molt diferent respecte de tot el que s’havia publicat fins al moment. Hi havia prou material sobre aquest tema, però la major part estava centrat en l’aprofitament dels aliments i no tant a prevenir la generació del malbaratament alimentari. Amb aquests antecedents, l’Agència Menorca Reserva de Biosfera i l’organització Justícia Alimentària em van oferir l’oportunitat de continuar treballant en aquesta línia, i aquest moment va coincidir amb la realització del TFM del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC. Va ser així com vaig decidir engegar la campanya de sensibilització “Producte fora de sèrie“, enfocada en les causes del malbaratament alimentari.

Què és exactament el malbaratament alimentari?

De manera genèrica, es pot dir que aquesta denominació fa referència al menjar destinat al consum humà que es llança al llarg del circuit alimentari, una situació que s’hauria pogut prevenir o bé aprofitar perquè els aliments encara mantenen el seu valor nutricional. El 2019 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per la sigla en anglès) va distingir entre pèrdues alimentàries, que són les que es produeixen des del cultiu, sacrifici o captura fins que arriba al detallista (però sense incloure-l’hi), i malbaratament alimentari, localitzat en la venda al detall i el consum.

Creus que existeix prou conscienciació (per part d’autoritats, organismes i la població en general) sobre la transcendència d’aquest problema?

A la societat actual li costa molt entendre les repercussions que implica la producció, la venda i la compra de quatre pomes quan només en calen tres. Tampoc no ens aturem a pensar en què suposa malgastar aquest trosset de pa que llancem cada dia havent dinat. Qualsevol volum d’aliment malbaratat, per petit que sigui, comporta una connotació moral negativa derivada de l’impacte econòmic, social, cultural, ètic i mediambiental, sense oblidar les conseqüències sobre la dieta i la salut de les persones.

En el teu TFM comentes que els actuals estàndards de qualitat “sabotegen” la circulació de productes “lletjos”, la qual cosa és una de les principals causes del malbaratament. Com és, de manera resumida, l’efecte del paper d’aquests estàndards?

Al voltant del 14 % dels aliments de tot el món es perden des del moment de la producció i abans d’arribar al detallista, amb un nivell de pèrdues generalment més elevat en les fruites i hortalisses. L’estandardització dels productes que s’ofereixen als consumidors és una de les causes principals de la pèrdua d’aliments en els sistemes moderns de la venda al detall. Les normes de qualitat que imposen la forma, la mida, el pes i el color dels productes poden provocar que els que no les compleixen es quedin sense recollir al camp i que la collita s’acabi perdent. Per exemple, es calcula que entre un 25 % i un 40 % de la producció d’hortalisses no arriba al mercat a causa d’aquesta estandardització dels requisits.

Qualsevol volum d’aliment malbaratat, per petit que sigui, comporta una connotació moral negativa derivada de l’impacte econòmic, social, cultural, ètic i mediambiental, sense oblidar les conseqüències sobre la dieta i la salut de les persones.

En la teva opinió, fins a quin punt l’estil d’alimentació actual afavoreix el malbaratament d’aliments, i quines són les potencials àrees de millora en aquest sentit?

Avui molts productes es defineixen com a “vendibles” o “no vendibles”, segons el seu aspecte, però sense tenir en compte la seva comestibilitat. Cada vegada que adquirim un aliment embolicat amb plàstic, fora de la seva temporada i quilomètric (que ha hagut de recórrer llargues distàncies abans d’arribar als mercats) en comptes d’un altre que sigui “fora de sèrie”, és a dir, que es vengui a granel i que sigui de temporada i local o de proximitat, col·laborem a generar malbaratament alimentari i a perpetuar les conseqüències negatives sobre les persones, el seu entorn i el medi ambient. Cal recuperar el valor dels aliments i avançar cap a sistemes alimentaris eficients i ben gestionats, justos, més responsables i sostenibles. Ens enfrontem al repte urgent i transcendental de no desestimar cap factor generador de malbaratament alimentari i trobar solucions compartides entre tots els agents de la cadena alimentària: des dels productors fins als consumidors, passant pels distribuïdors, comercialitzadors i restauradors. Cada actor ha d’acceptar la seva responsabilitat i adoptar accions resolutives de manera particular i col·lectiva.

La campanya s’adreça a tres sectors: productors, distribuïdors i consumidors. Segons la teva anàlisi, en quin dels tres hi ha més reticències o desconeixement per aconseguir les sinergies i la corresponsabilitat necessàries per solucionar aquest problema?

Els comerciants han respost sorprenentment bé. Tot i que alguns encara són reticents a exhibir clarament els productes que escapen dels estàndards de qualitat habituals, la majoria ha acollit molt bé aquesta iniciativa, i ha creat espais específics en els seus comerços per afavorir la sensibilització. En aquest sentit, destacaria les reticències del sector de la producció: és increïble fins a quin punt persones que conreen aliments de forma artesanal i respectuosa amb el medi s’han arribat a creure que el seu producte “no val prou” o que realment és “lleig o poc agraciat”. En molts casos ja no cal que el comprador d’aquest aliment el qualifiqui de “dolent”, perquè són els mateixos productors els qui el qualifiquen de “no vendible”. S’han cregut els prejudicis dels seus clients. A alguns productors els costa acceptar que tota la collita té un valor i se senten còmodes amb la idea que “no llancem res perquè ho fem servir com a compostatge o ho donem als animals”, sense tenir present que la primera finalitat de la collita és comercialitzar.

Quina és, en la teva opinió, la conclusió o conclusions més rellevants llançades per la recerca que es recull en el teu TFM? ¿Poden, aquestes evidències, ser extrapolables a altres regions?

El malbaratament alimentari és un fenomen complex en el qual tots els agents que participen en el procés agroalimentari tenen un paper. Malgrat l’augment del nombre d’estudis sobre aquest tema en els últims anys, la gran majoria de les recerques analitzen aquesta qüestió de forma fragmentada i reduccionista, i identifiquen causes concretes o agents determinats (amb un clar predomini del consumidor com a principal culpable), que permeten aplicar accions directes, però no holístiques ni amb capacitat de repercutir en el conjunt del sistema alimentari. Per erradicar el problema des de l’arrel és necessari tractar-lo de manera compartida i transversal des de tots els sectors de la cadena de subministrament agroalimentari, fomentant les dinàmiques de comunicació, col·laboració i cooperació entre els diferents agents del sistema. L’evidència científica demostra que el malbaratament d’aliments per part del consumidor és un problema de tots.

El malbaratament alimentari és un fenomen complex en el qual tots els agents que participen en el procés agroalimentari tenen un paper important.

Què aporta l’experiència reflectida en el teu treball respecte a altres iniciatives prèvies com, per exemple, les guies amb consells sobre l’aprofitament de residus?

Posa en evidència la necessitat de fer anàlisis més exhaustives de la situació del sector de la producció agroecològica (o més sostenible, entenent com a tal l’agricultura regenerativa, ecològica, integrada i la convencional en l’àmbit familiar) que incloguin mostrejos rigorosos de pèrdues alimentàries en el cultiu i en contemplin les causes.

Com ha estat la teva experiència en el màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC? Per què vas decidir fer-lo en aquesta universitat?

La UOC m’ha permès cursar un màster sent mare de dues nenes (molt petites i dependents encara) i treballant alhora. Personalment, valoro molt poder estudiar a distància i al meu ritme, marcant jo mateixa els horaris. A més, no puc estar més agraïda que m’hagin donat l’oportunitat d’aprofitar un projecte d’implementació real com ha estat la campanya “Producte fora de sèrie” per fer el TFM. En definitiva, valoro la meva experiència a la UOC de manera molt positiva.

Finalment, quins són els teus plans formatius o professionals de futur?

Tinc molt clar que vull i he de continuar formant-me en temes relacionats amb la salut planetària. De poc serveix parlar de salut (i d’alimentació saludable) si no tenim molt present la salut de l’entorn i del medi ambient. De fet, estic molt interessada en el màster universitari de Salut Planetària (interuniversitari: UOC, UPF), i també en els estudis relacionats amb la dinamització local agroecològica.

Tens previst continuar investigant en la línia del malbaratament d’aliments?

Al llarg d’aquest trimestre escolar desenvoluparé un projecte d’acompanyament a centres educatius que treballen la sobirania alimentària com a eix central del seu projecte pedagògic. Almenys quatre escoles ja estan desenvolupant dinàmiques entorn del malbaratament alimentari. A més, durant l’any que ve formaré part d’un equip l’interès comú del qual és continuar generant dades sobre pèrdues alimentàries en el sector de la producció.

(Visited 2 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari