Sandra Franch: “Veure com la logopèdia pot contribuir a millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones és molt gratificant”

Amb una dilatada experiència professional, la Sandra Franch ha rebut nombrosos reconeixements pel seu treball final de grau (TFG) del grau de Logopèdia (interuniversitari: Uvic-UCC, UOC), amb el títol Pràctica clínica dels trastorns dels sons de la parla (TSP) d’etiologia funcional, entre ells el de millor TFG de la seva promoció a la UOC. Mestra d’educació infantil especialitzada en l’atenció a la diversitat, una vegada acabat aquest grau, la Sandra Franch va decidir continuar formant-se amb el màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Transtorns del Llenguatge. Gràcies a aquest màster, va començar a tractar infants amb pèrdua auditiva i greus dificultats del llenguatge i la parla al CREDA Tarragona, fet que la va portar a cursar el grau de Logopèdia. Actualment, es troba treballant a l’escola Remolins de Tortosa. 

Per què vas escollir la logopèdia com a especialitat?

La logopèdia és una disciplina que engloba moltíssimes altres especialitats, i quan estudies el grau aprens una mica de cadascuna d’elles: la comunicació, el llenguatge, la parla, les funcions orals no verbals (succió, respiració, masticació, deglució…), la veu i l’audició són algunes de les àrees que engloba.

El grau et dona una visió general de totes les especialitats que després pots aprofundir. A la meva experiència professional sempre he treballat en l’àmbit educatiu atenent infants amb trastorns dels sons de la parla fonètics-fonològics, alteracions en la comunicació, pèrdua auditiva, o trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL). Però, per exemple, l’àmbit sanitari que engloba les alteracions del llenguatge (afàsia), la parla (disàrtria), la deglució (disfàgia), la veu (disfonia), entre d’altres, per mi ha suposat un aprenentatge nou. Veure com la logopèdia pot contribuir a millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones és molt gratificant.

El teu TFG es titula Pràctica clínica dels trastorns dels sons de la parla (TSH) d’etiologia funcional. Pots explicar-nos què són els TSH d’etiologia funcional?

Els trastorns dels sons de la parla són qualsevol dificultat o combinació de dificultats que tenen a veure amb la percepció auditiva, producció motriu o la representació fonològica que els infants tenen dels sons de la parla, segons la definició de l’ASHA (American Speech-Language-Hearing Association). Els podríem definir com aquells infants a qui ens costa d’entendre quan ens parlen, ja sigui perquè substitueixen sons, ometen síl·labes, varien l’ordre dels sons… A tots aquests canvis nosaltres els anomenem processos de simplificació fonològica i és comú observar-los en etapes primerenques del desenvolupament de la parla infantil. Formen part del procés natural d’adquisició, però cal vigilar quan persisteixen.

Les causes dels TSH poden ser orgàniques, com podrien ser neurològiques, sensorials o estructurals, les quals es poden identificar, o funcionals. Quan la causa no es pot identificar, la intervenció pot suposar un procés més extens i complex. Per això, creia que analitzar com actuaven els processos de codificació i descodificació de la parla podia donar resposta a la detecció de dèficits o ruptures en un o més aspectes de la cadena de processament de la parla. Fent així una detecció de necessitats més concreta i específica. 

Com va sorgir la idea?

En la meva pràctica professional, quan tenia un infant amb aquestes dificultats greus en la parla, de vegades em venia el dubte: “Per on començo?”. Aquest seria el punt de partida. 

A la pràctica, observem diversos reculls d’eines per a l’atenció logopèdica d’altres trastorns, com són: la dislèxia, les alteracions de la veu, les disfuncions orofacials. Però en el cas dels trastorns dels sons de la parla no hi havia cap protocol definit o cap recull d’eines que guiés aquesta atenció per als infants amb trastorns de la parla. Per això, veia la necessitat de realitzar una revisió bibliogràfica que em permetés donar resposta a algunes de les preguntes que em plantejava i proposar un protocol d’actuació que facilités la presa de decisions en relació amb l’atenció logopèdica d’aquest trastorn.

Quins eren els objectius del teu treball? 

L’objectiu principal era realitzar una cerca basada en l’evidència científica sobre el processament de la parla com a possible causa dels trastorns funcionals. Calia identificar processos subjacents, tals com els components bàsics d’interacció en el desenvolupament fonològic i les funcions executives que hi podien interferir.

I a quines conclusions has arribat?

Com a conclusió, la revisió bibliogràfica m’ha permès identificar la importància d’entendre, avaluar i intervenir els trastorns dels sons de la parla des d’una perspectiva global atenent els components perceptiu, lingüístic, cognitiu i motriu. Aquest fet s’ha vist reflectit en la proposta d’eines per l’avaluació. Seguidament, el protocol desenvolupat ha tingut en compte la classificació proposada per Caroline Bowen, la qual distingeix tres nivells de gravetat. Aquesta classificació relaciona la tipologia d’errada amb el grau de dificultat. Crec que disposar d’una classificació dins el col·lectiu dels trastorns dels sons de la parla (TSP) resulta molt útil a l’hora de valorar objectivament el progrés i l’evolució del tractament.

Finalment, en funció del grau de dificultat s’han proposat els mètodes d’intervenció més adients basats en l’evidència científica. El resultat ha estat una guia de pràctica clínica, és a dir, un treball basat en l’evidència científica, a partir de la revisió d’articles científics.

A banda de les conclusions, m’agradaria destacar que gran part dels autors que havia estudiat eren masculins i realitzar aquesta revisió bibliogràfica m’ha permès conèixer autores femenines: la ja mencionada Bowen, així com Carol Koch i Lynn Williams. 

El teu TFG ha rebut el reconeixement al millor TFG de la teva promoció, així com el de la UManresa i la Fundació Caixa d’Enginyers al juliol. 

Realment va ser una gran sorpresa, la veritat. Quan vaig rebre els dos correus no m’ho esperava. Em sento molt agraïda per aquest reconeixement, ja que tots aquests anys cursant el grau, que vaig començar l’any 2019, han estat molt intensos. Conciliar la vida familiar amb la laboral i, a més a més, la d’estudiant ha estat tot un repte, així que em sento molt agraïda.

Com ha estat la teva experiència a la UOC?

La UOC m’ha permès conciliar l’àmbit laboral i el familiar amb continuar formant-me, ja que permet una organització del temps més flexible. Quan ets mare, qualsevol estona que tinguis, ja sigui a les set del matí abans d’anar a la feina o a les onze de la nit quan tots dormen, és quan pots aprofitar per estudiar. En aquestes circumstàncies, plantejar-me estudiar a una universitat presencial seria inviable. Per tant, valoro la meva experiència a la UOC d’una manera molt positiva.  

Què t’ha aportat el grau a escala personal i professional?

M’ha fet una persona més constant, m’ha ensenyat que la constància és la clau per poder aconseguir els objectius que et planteges. Recordo que quan vaig cursar el primer grau podia destinar el temps que volgués i de vegades això feia que ho deixés per l’últim moment. Ara, amb les meves circumstàncies actuals, he après a organitzar-me millor i aprofitar cada estona. I en l’àmbit professional crec que reflexionar teòricament sobre conceptes els quals ja has tingut alguna experiència prèvia facilita l’aprenentatge. 

Quines assignatures t’han agradat més?

Una de les que més m’ha agradat és la de Disfuncions orofacials i de la parla, perquè la vaig rebre com una assignatura molt pràctica, on la nostra professora, l’Ester Rodríguez León, sempre ens feia interpretar totes les dades del pacient per identificar la causa i la conseqüència de les alteracions orofacials proposades. 

Tens previst continuar formant-te en aquest àmbit?

Si hagués de continuar, m’agradaria especialitzar-me en disfuncions orofacials, tot i que aquest any necessito un descans. 

Quins plans tens per al futur?

He gaudit molt realitzant el TFG: disposar d’aquest espai per iniciar-me en la investigació m’ha semblat molt interessant. Vivim en una societat d’acció que busca resultats immediats i penso que de vegades cal parar per reflexionar. Crec que no es dona prou importància a la investigació.

En un futur, m’agradaria continuar investigant en l’àmbit d’intervenció dels trastorns dels sons de la parla adaptats al context català (ja que la majoria d’estudis revisats han tingut en compte la fonètica pròpia de la llengua anglesa), o la consciència fonològica i el procés d’adquisició de la lectoescriptura, que també em semblen temes força interessants.