Mariona Vilar: “El màster m’ha fet ser una mica més crítica, així com detectar oportunitats de canvi i millora”

A la Mariona Vilar, infermera d’atenció primària des de fa 20 anys, sempre li ha interessat la tecnologia tot i no ser una nativa digital. Quan va conèixer el màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la UOC no s’ho va pensar dues vegades i se’n va matricular. Dos anys després, orgullosa de la feina portada a terme, ha presentat el seu treball final de màster (TFM) sota el títol Cribratge online de l’alcoholisme en temps de pandèmia: Detecció del consum d’alcohol en l’Atenció Primària mitjançant l’ús de la eConsulta o correu electrònic. Ara és una de les tres agents innovadores de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Girona i continua treballant per apropar la prevenció en salut al món digital, convençuda que és el futur. 

Per què i com una infermera rural decideix fer un màster universitari en Salut Digital?

Jo soc del 1978: la tecnologia no va créixer amb nosaltres, però a mi sempre m’ha agradat. Soc una persona curiosa i fa temps que buscava alguna formació relacionada amb les TIC. Fins ara no hi havia res oficial. Amb una amiga vam conèixer el màster de la UOC i ens vam animar a matricular-nos juntes per ajudar-nos i recolzar-nos durant el procés. A més de la feina i els estudis, tinc tres criatures (dos bessons de 7 i la gran de 12). Jo sempre he intentat utilitzar les tecnologies a l’atenció primària. Abans de fer aquest màster, jo ja utilitzava l’eina de l’eConsulta, per exemple, amb els pacients que treballem. Els hi deia: fem una primera visita presencial i, per deixar de fumar, la resta de sessions les fem online. Ara volia aprendre més sobre salut digital i apropar-me a la teoria de tot allò que ja estava posant en pràctica. 

Dos anys d’esforç, de compaginar amb la família i de viure una pandèmia… Com ho valores mirant enrere?

No tenia ni idea d’on em posava, però ara crec que he cursat aquests estudis, sense saber-ho, en el moment just: el món i el sector sanitari evolucionen cap a l’ús de la tecnologia. Ha sigut molt pràctic i tot el que ens proposava el professorat estava relacionat amb la nostra feina. M’ha fet veure coses que tenim a l’abast, eines que no utilitzàvem correctament o que tenien moltes més sortides de les que creia perquè ningú ens havia explicat com fer-les servir. Tenim una gran plataforma, la història clínica compartida, però també ens falta molta formació. El màster m’ha fet ser una mica més crítica, així com detectar oportunitats de canvi i millora. Les persones que formem part del personal sanitari tenim una funció important: ens hem de formar per tal de poder acompanyar els usuaris i altres professionals en com utilitzar l’eConsulta. Tot evoluciona molt de pressa i no se’ns expliquen les novetats de la plataforma. Tots i totes les anem descobrint com podem. 

Com neix la idea del TFM sobre cribratge en alcoholisme?

Actualment, els metges utilitzen l’eConsulta molt més que les infermeres, sobretot per la gestió de proves, plans de medicació, etc. Així que em vaig preguntar “per què no utilitzar-la per fer prevenció i promoció de la salut?”. El cribratge de l’alcohol i tabac són indicadors que tenim malament perquè o no preguntem o no registrem la informació que recollim. De fet, des dels anys vuitanta de manera presencial preguntem  als usuaris si fumen o beuen i ho registrem. Per què la gent no ho pot fer directament? No cal que vinguin a l’ambulatori i podem fer promoció de la salut de manera online i massiva. Aquest va ser el punt de partida del meu treball: s’ha de provar de veure si podem emprar aquesta eina d’una manera que fins ara no s’ha usat i vaig dissenyar com enviar una eConsulta. A partir d’aquí, he fet una prova pràctica. 

Has fet servir l’eina de cribratge en el CAP de Sarrià de Ter on actualment treballes. Com l’has aplicat? 

Vaig proposar seleccionar totes aquelles persones de les qui no tenim fet el cribratge de l’alcohol i el tabac. Hi ha uns qüestionaris predefinits i validats que fem servir per a fer aquesta gestió: l’AUDIT-C (reduït). En una eina de l’ICS, he creat una plataforma pròpia i hi he penjat aquests textos. He enviat un missatge amb una petita explicació del meu treball i l’enllaç web a totes les persones que vam identificar. La gent entra i envia el qüestionari respost personalment de manera segura i respectant la confidencialitat. 

Quines dades reculls?

Demano dades personals (nom, edat, DNI…), ja que entro els resultats en la història clínica del pacient. A partir d’aquí, plantejo tres preguntes molt simples, perquè només vull detectar si hi ha algun tipus de risc. És evident que si el detectem, s’ha de trucar a la gent i fer-la venir. Beure una cervesa cada dia ja és risc, però la gent no n’és conscient. Preguntem també si fumen o no per estudiar la relació entre els dos hàbits. Després hi ha un breu qüestionari de satisfacció: m’interessa saber si el format d’enquesta és adequat per valorar els seus hàbits de consum, si és un bon mitjà de contacte i si s’han sentit còmodes participant en l’estudi.

Amb quina població has treballat?

Vaig enviar-ho a totes les persones del meu cap que tenen l’eConsulta activada. Hi havia 3.840 persones al meu CAP, la meitat no tenien consentiment de correu electrònic o no tenien activada l’eina. A més a més, vaig demanar permís al comitè d’ètica per poder fer aquest ús de l’eina i han tardat cinc mesos a concedir-lo. Quan vam enviar a 2.330 persones el correu electrònic, va sorgir el primer problema: no va funcionar la consulta massiva. Ningú ho utilitza així: si no són pacients de la meva UBA assignada no els hi puc enviar. Ni la directora pot fer-ho. Crec que això s’hauria d’arreglar. Vam fer un grup de treball i ens vam repartir la feina: els vam enviar un a un manualment. Al final van respondre 156 persones, segurament gent amb coneixements de les eines digitals (ja que no és senzill). Crec que ho van fer perquè són coneixedors habituals de l’aplicació La meva salut i l’eConsulta. Un 90% ha valorat positivament l’eina i el seu ús. 

Com valores aquest resultat?

El meu treball és crític: aquesta eina tal com està dissenyada actualment, no funciona per donar-li aquesta finalitat. Més enllà de no facilitar l’enviament, quan el pacient rep el correu electrònic li diu que té un missatge del centre de salut, però no sap com accedir-hi. La gent pensa: “em poden fer una consulta? No soc jo la que fa consultes?” Ara estic fent un informe per a l’ICS on exposo totes les conclusions: ara és un moment de canvi i cal implantar nous usos. El treball de recerca ha estat un èxit perquè ha permès detectar millores necessàries que cal en aquesta eina, per exemple, que cal modificar-la perquè aquest cribratge arribi a més gent fent-lo més àgil i extrapolable a altres centres. A més, tal com demostren les enquestes de satisfacció de l’ús de l’eConsulta els usuaris la valoren de forma positiva i útil com a eina de comunicació.

I ara què?

L’altre dia vaig anar al centre de recerca de primària (IDIAP Jordi Gol) perquè vull posar en marxa la tercera fase del meu treball. M’han posat en contacte amb un grup d’innovació perquè faci una proposta de com hauria de ser perquè funcionés. Ara vull intentar que aquesta eina pugui ser d’utilitat. 

Per què creus malgrat aquests resultats que pot ser una eina útil en cribratge d’alcohol i tabac?

La base de l’atenció primària és la prevenció de la salut. Tenim una franja d’edat de població de 16 a 60 anys que anirà envellint. D’aquí a uns anys la corba de gent gran de la piràmide poblacional, que ara ja és més estreta, ho serà el doble. Si la gent té patologia el sistema sanitari petarà. Una cosa perquè envellim més sans és promocionar hàbits saludables. Per no saturar el sistema en un futur cal anar als adolescents, fer promoció de la salut en tabac o alcohol, però podria ser en mil coses més com, per exemple, aconseguir que la gent sigui més activa i que s’ocupi de la seva salut.

Quins són els avantatges que l’eina sigui en línia? 

La gent jove no ve a l’ambulatori. Per exemple, quan necessiten la baixa, quan s’han fet mal, ja no venen i s’ho baixen per la plataforma de l’eConsulta. Per què no fer altres coses a través d’aquesta eina? Això sí, caldria que el registre que facin vagi a la seva història clínica: així si ens surt una alerta perquè detectem obesitat o alcoholisme, el contactem per si vol ajuda. És evident que el que no sigui actiu, que el que no vulgui, no vindrà mai ni entrarà mai a la meva salut. La pandèmia que hem viscut ha fet que els usuaris mirin amb millors ulls una eina com aquesta. Els canvis fan por, però els sanitaris ens hem adaptat. Abans tot era presencial i ara rebem e-consultes. Cal formar-se perquè el dia a dia és canviant. Amb unes companyes vam fer un article “Impacto de la implementación de las nuevas tecnologías para innovar y transformar la atención primaria: la enfermera tecnológica“, sobre aquesta figura que hauria d’haver-hi als centres sanitaris.

Haver fet aquest màster i aquest treball, ha tingut repercussions directes en el teu dia a dia?

He compartit amb els meus directius que volia fer un estudi. No em van fer gaire cas, però ho vaig penjar a la plataforma Innòbics de l’ICS, on tots els professionals del sector sanitari poden donar la seva idea i et poden ajudar a tirar-la endavant. Arran d’això, en Xavier Cos, que és qui la porta, em va trucar perquè estava molt interessat. Així va quedar la cosa i fa poc em van fer la proposta de ser agent d’innovació de l’ICS a Girona. Ens han fet una formació a 30 persones de tot Catalunya, tres a Girona, per a impulsar projectes, motivar i ser missatgers per tal que la gent porti a terme aquestes innovacions tecnològiques. S’ha obert una porta.