Anna Paré: “El microbioma influeix en el nostre comportament i estat d’ànim”

19/06/2024
cervell i alimentació Anna Paré Vidal, professora col·laboradora del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport.

Podem prevenir el deteriorament cognitiu amb allò que mengem? Hi ha superaliments per al cervell? Aquestes i altres preguntes les respon Anna Paré Vidal al seu llibre La cuina de la memòria (Cossetània Edicions). Paré és farmacèutica, dietista-nutricionista i professora col·laboradora del màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta entrevista ens parla de com mantenir en forma el cervell amb l’alimentació, la relació entre cervell i intestí, i la seva experiència com a docent de la UOC. 

Què et va motivar a escriure aquest llibre?

La relació entre l’alimentació i el cervell és un tema que em cridava l’atenció i que no havia estudiat a la carrera de Farmàcia ni tampoc quan vaig fer el grau de Nutrició Humana i Dietètica. Llegir el llibre No te comas el coco del Dr Linazasoro em va fer adonar que l’alimentació saludable és tan important per prevenir les malalties cardiovasculars, la diabetis, o el càncer, com ho és per prevenir l’ictus, el Parkinson o l’Alzheimer.

Vaig començar a investigar i llegir més sobre el tema. Un dia que vaig parlar-ne a La Fonda, el programa de cuina del Pep Nogué a Catalunya Ràdio, ell mateix em va proposar escriure el llibre.

Ha canviat molt la professió de nutricionista des que vas començar? 

Hi ha hagut canvis importants. Ara tenim més coneixements sobre la microbiota, especialment el que anomenem l’eix microbiota-intestí-cervell. És un tema de molta actualitat i interessant que ens permet entendre millor alguns trastorns digestius i com n’és d’important l’alimentació i el nostre estil de vida per a la salut en general. I ens queda molt per aprendre. El microbioma és un tema realment fascinant que té relació  amb el sistema immunitari, el sistema hormonal i nerviós. Així, influeix en el nostre comportament, la reacció davant el dolor o l’estrès i també en l’estat d’ànim. 

En els darrers temps s’ha parlat molt de la connexió entre el cervell i l’intestí. Quina relació hi ha entre ambdós? 

És una connexió bidireccional que viatja en els dos sentits, però, sobretot, la informació va de l’intestí cap al cervell. S’ha vist que els microbis que viuen a l’intestí produeixen una sèrie de metabòlits que poden arribar al cervell i modificar, com hem dit, l’estat d’ànim, entre altres coses. 

Quan fem referència a la memòria i la concentració parlem de substàncies com la serotonina o altres neurotransmissors que produeixen els bacteris intestinals i que poden influir en el desenvolupament del cervell o actuar en les àrees relacionades amb l’aprenentatge.

També cal tenir en compte que si tenim una bona salut intestinal, amb una bona funció de barrera i permeabilitat intestinals, això es tradueix al cervell amb una millor funció de la barrera hematoencefàlica i un increment de la neuroplasticitat, que és un factor de protecció de la pèrdua de memòria i de la malaltia d’Alzheimer.

Una bona salut intestinal fa que el cervell tingui una millor funció de la barrera hematoencefàlica i un increment de la neuroplasticitat, dos factors claus en la protecció de la pèrdua de memòria i de la malaltia d’Alzheimer.

Per què ens hauria d’interessar llegir La cuina i la memòria?

En el llibre explico la relació entre diferents tipus de dieta (concretament les dietes Mediterrània, DASH i MIND) i la salut cerebral, tant pel que fa a la prevenció de l’ictus com el deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat. També parlo de la relació microbiota-intestí-cervell, quins nutrients són essencials pel cervell, en quins aliments es troben, quins aliments convé mantenir allunyats, la importància d’una bona hidratació i què podem fer per millorar la memòria, més enllà de l’alimentació. 

Ens hauria d’interessar llegir-lo si volem tenir una bona capacitat d’atenció i concentració, per gaudir d’una bona memòria, i per ajudar a prevenir les malalties neurodegeneratives, especialment el deteriorament cognitiu i la malaltia d’Alzheimer.

A qui el recomanaries?

Per exemple, a estudiants o a professionals que tinguin una feina que impliqui molt de treball mental, concentració i atenció. També a persones que estiguin preparant unes oposicions. I a tothom qui vulgui prevenir el deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat o la malaltia d’Alzheimer, adoptant uns bons hàbits alimentaris i un bon estil de vida.

La fórmula dels centenaris

Hi ha trets comuns en l’alimentació i l’activitat física de les persones que tenen un envelliment sa, tant físic com cerebral?

Tant l’alimentació com l’activitat física són dos grans pilars de la nostra salut. També ho són una bona gestió de l’estrès i tenir un son de qualitat. Si cuidem aquests aspectes, viurem amb millor qualitat de vida i tindrem un envelliment més sa, tant físic com cerebral. En investigacions fetes amb poblacions que viuen més de cent anys, s’ha vist que tenen una alimentació sana, que mengen poc i es belluguen molt. 

A grans trets, quin tipus d’alimentació ens pot ajudar a mantenir el cervell sa i endarrerir al màxim el deteriorament cognitiu?

Una alimentació que asseguri una bona aportació de nutrients neurosaludables, com ara greixos de bona qualitat rics en àcid docosahexaenoic (DHA), vitamines del grup B, micronutrients i compostos bioactius com els polifenols o els carotenoides antioxidants, ens ajudaran a tenir un cervell més sa.

Hi ha molta evidència científica sobre el paper de la dieta mediterrània com a protectora de l’envelliment cerebral, però cal tenir en compte que es tracta de la dieta mediterrània tradicional, és a dir, la que seguien els nostres avis, no l’actual. Pensem que pel fet de viure al costat del Mediterrani ja mengem bé, i no sempre és així.

Els superaliments per al cervell: ben a prop

Podem dir que hi ha superaliments per al cervell, és a dir, que són especialment beneficiosos per a aquest òrgan?

Sí que n’hi ha, i no cal anar a l’altra punta del món a buscar-los. Cal assegurar una bona ingesta de peix, especialment de peix blau. També l’oli d’oliva verge extra, fruites riques en antocianines —com els nabius o les cireres—, verdures com els espinacs i les bledes, i també el cacau, per citar alguns exemples. A més del te i el cafè. 

Pensem que pel fet de viure al Mediterrani ja mengem bé, i no sempre és així.

Ens pots recomanar algunes receptes per a mantenir la memòria?

El gaspatxo de remolatxa i cireres és una de les meves preferides, o l’albergínia amb cafè i iogurt d’ovella, els cigrons medievals, els seitons amb romesco, la sopa de cacau i ametlles… Al llibre n’hi ha més de quaranta! En Pep Nogué és un xef molt creatiu!

Parlem ara de la teva experiència com a professora a la UOC. Quina valoració en fas? 

Fa sis anys que soc professora col·laboradora a la UOC. Treballar en la formació en línia em permet compaginar aquesta activitat professional amb d’altres que tenen un horari més fix. Soc professora d’Ergogènia nutricional i farmacològica al màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport. Els estudiants solen ser majoritàriament dietistes-nutricionistes i persones que han estudiat Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. En menys proporció, també hi ha fisioterapeutes, farmacèutics i metges. La gran majoria viuen a Espanya i alguns a Amèrica Llatina. És una experiència molt enriquidora perquè em motiva a actualitzar els meus coneixements contínuament i també aprenc dels estudiants!

(Visited 100 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari