Luis Franco Serrano: “El sistema immunològic encara és un gran desconegut, però se sap que una dieta adequada i la reducció de l’estrès reforcen les defenses”

24/05/2024
Luis Franco Serrano, professor del grau en línia de Nutrició Humana i Dietètica (interuniversitari: UOC, UPF). Luis Franco Serrano, professor del grau en línia de Nutrició Humana i Dietètica (interuniversitari: UOC, UPF).

Com a docent del grau en línia de Nutrició Humana i Dietètica (interuniversitari: UOC, UPF), la “missió” de Luis Franco Serrano és aportar als alumnes la perspectiva de les ciències bàsiques, fonamental per conèixer i comprendre, entre altres aspectes, el nexe existent entre la dieta i el sistema immune.

Llicenciat en Biologia Sanitària i doctor especialista en Immunologia, durant la seva tesi doctoral va treballar investigant la multifuncionalitat de les anomenades proteïnes moonlighting o pluriocupades i la seva implicació en la infecció de microorganismes patògens. Posteriorment, va continuar col·laborant amb el seu antic grup de recerca, compaginant la recerca amb la tasca d’impartir classes a la universitat i en cicles formatius sanitaris del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. 

Franco Serrano també és president i cofundador de l’ONG Bhai Nepal, que ajuda orfes en aquest país asiàtic. En aquesta entrevista comparteix alguns aspectes de la seva completa trajectòria professional, parla de la seva experiència com a professor de la UOC i també aborda temes d’actualitat en l’àmbit de la nutrició com què se sap (i què no) avui dia sobre el rol de la microbiota intestinal.

Sempre vas tenir clar que volies enfocar la teva carrera professional en l’àmbit de la biologia i la immunologia?

Des de petit m’ha apassionat la naturalesa; tant passar-hi temps com comprendre-la. Per aquest motiu als disset anys vaig decidir estudiar Biologia, amb la intenció de fer documentals d’animals en biomes exòtics. Durant la carrera es va potenciar encara més el meu interès per la biologia ‘de bata’ i no ‘de bota’, és a dir, comprendre com funcionen els organismes, com es comuniquen les seves cèl·lules o mitjançant quines proteïnes realitzen els seus processos bioquímics. 

Dins de les diferents especialitats biomèdiques, la immunologia és una de les que té més coses per descobrir, i sempre he pensat que seria la base per combatre un gran nombre de malalties. Amb el temps ha anat cobrant importància i obrint grans portes, com la immunoteràpia (per combatre el càncer, principalment) o la de certs tractaments biològics, altament efectius i amb molts menys efectes adversos. 

Una de les teves línies de recerca són les proteïnes moonlighting. Què són exactament i quines aplicacions pràctiques poden tenir? 

Són les proteïnes que duen a terme més d’una funció molecular mitjançant la mateixa cadena polipeptídica. Això es contraposa amb el que ens han explicat sempre que un gen codifica per a una proteïna i que una proteïna fa una funció.

Quan va començar el projecte genoma humà van estimar el nombre de funcions necessàries per mantenir la vida en prop d’un milió i, per tant, es va pensar a ‘buscar un milió de gens’, però la realitat és que l’ésser humà té al voltant de 19.500 gens i, per tant, calen molts altres mecanismes per poder fer totes aquestes funcions, entre els quals es troba la multifuncionalitat proteica. Es tracta d’un estalvi evolutiu: si aconsegueixo que una proteïna, que ja tinc i és estable, faci altres coses, és molt millor que crear una proteïna nova que no se sap si funcionarà. 

Caracteritzar quines funcions fa cada proteïna i en quines regions de la seva estructura les realitza ens pot ajudar a desenvolupar fàrmacs molt més precisos o fins i tot reciclar fàrmacs existents per tractar altres malalties.

Dins de les diferents especialitats biomèdiques, la immunologia és una de les que té més coses per descobrir, i sempre he pensat que seria la base per combatre un gran nombre de malalties.

Quines lliçons ha deixat la pandèmia respecte a la prevenció d’infeccions? Ha canviat l’enfocament dels experts sobre aquest tema?

Les infeccions són, i sempre han estat, la primera causa de mort al món, encara que no es percebin com tan perilloses perquè a Europa, i en general als països econòmicament desenvolupats, no produeixen tantes morts entre altres motius perquè estem vacunats i tenim accés a tractaments molt més avançats que als països sense recursos.

Crec que la lliçó principal que es va extreure de la pandèmia és que els diners no ens fan immunes a les infeccions, que hem d’invertir en vigilància epidemiològica i que calen més recursos en recerca, que és una cosa que els experts hem après, però no estic del tot segur que també ho hagin fet les institucions.

Una altra lliçó és que la salut és un problema global, i la prova d’això és que no ens vam poder aïllar d’una pandèmia que va començar a milers de quilòmetres de les nostres fronteres. També va quedar demostrat que no serveix de res vacunar només els països rics i oblidar-nos dels que tenen menys recursos, ja que els virus muten, i una vacuna que és efectiva ho pot deixar de ser al cap d’unes setmanes. 

El tàndem “microbis-nutrició”

Com compagines la teva carrera de biòleg sanitari en l’àmbit de la nutrició amb la teva faceta de professor del grau de Nutrició Humana? 

A l’equip docent tenim especialitats molt diferents, la qual cosa resulta enormement enriquidora per a nosaltres i per als alumnes. Jo soc responsable de les assignatures de ciència bàsica (Biologia cel·lular, Bioquímica, Microbiologia i toxicologia i, en un futur, Farmacologia).

La nutrició humana és una ciència multidisciplinària; calen molts enfocaments per comprendre com i per què ens alimentem, des d’un punt de vista antropològic i humà fins a un nivell més químic, passant, òbviament, per la comprensió del funcionament del cos humà. 

Com a investigador i docent ara m’estic adonant que totes les disciplines científiques es necessiten entre elles, i que en un món en què l’especialització és la tendència dominant, veure les coses des de múltiples punts de vista proporciona una perspectiva molt més àmplia de la vida.

Quin és el nexe entre la nutrició i la microbiologia? Quines certeses hi ha sobre aquest tema?

Estan íntimament relacionades per molts motius. Per exemple, nosaltres no podem digerir tots els aliments i tenim microorganismes vivint a l’intestí que ens ajuden en aquest procés.

D’altra banda, la microbiologia juga un paper essencial en la conservació dels aliments: les neveres i congeladors, els envasos al buit o en atmosferes protectores, la salaó, els productes fumats, etc., són mecanismes de conservació que intenten evitar o retardar el creixement de microorganismes. 

Així mateix, hi ha moltes malalties que es transmeten pels aliments i per l’aigua. Però no tot és dolent: els microorganismes també ens ajuden a produir molts aliments saníssims com el iogurt, el formatge o el pa. Per tant, sense microorganismes no hi ha nutrició.

La microbiologia juga un paper essencial en la conservació dels aliments i ens ajuda a produir molts aliments saníssims com el iogurt, el formatge o el pa.

En quines patologies juga un rol determinant (segons l’evidència) la microbiota? Què opines de la tendència generalitzada d’atribuir-ho tot a la disbiosi? 

Tal com vaig comentar recentment als meus alumnes, aquest és precisament un dels grans reptes a què s’enfrontaran com a professionals: fer valer el seu coneixement i el que demostra la ciència per sobre de la notícia fàcil i sovint incerta o exagerada.

La microbiota és essencial per a la salut humana, però està escassament investigada. És difícil fer-ne estudis per la seva enorme variabilitat, i fins ara no se li donava gaire importància, de manera que hi havia pocs recursos destinats a aquest tema, que, efectivament, ara sembla estar de moda, atès que es relacionen algunes patologies amb les seves alteracions (disbiosi). 

Hi ha una cosa clara: tan important és el que mengem com el que aconseguim absorbir a l’intestí, i això últim és una cosa que poden canviar en certa manera les alteracions de la microbiota, però encara s’ha d’investigar molt. 

D’altra banda, a vegades costa diferenciar si les alteracions que veiem són causa o conseqüència de la patologia. Un exemple són els canvis en la microbiota de pacients amb síndrome de l’intestí irritable: contribueixen a provocar la malaltia o estan produïts per la irritació intestinal? En molts casos, un problema retroalimenta l’altre, i les alteracions de la microbiota segurament n’agreugen els símptomes. 

Què hi ha del cert en la idea generalitzada que es pot “reforçar el sistema immune” amb la ingesta de determinats aliments o hàbits de vida? 

L’estil de vida influeix enormement en l’estat de salut, però no podem pensar que podrem evitar el 100 % dels problemes, perquè la malaltia és gairebé sempre multifactorial. 

El sistema immunològic és el gran desconegut. Encara no arribem a comprendre, per exemple, com es desencadenen moltes malalties autoimmunes. Sembla que perquè es desenvolupin calen diversos factors, entre ells, una predisposició genètica, un estat inflamatori crònic o prolongat en el temps i la presència de determinats microorganismes. Respecte a la genètica, podem fer-hi poc, però amb els nostres hàbits de vida i amb una bona alimentació clarament és possible disminuir la inflamació (especialment la intestinal) i millorar l’estat de la microbiota.

Quant a reforçar l’estat immunològic, el nostre sistema immune necessita molta energia i nutrients molt concrets per funcionar, i una bona alimentació que aporti les necessitats energètiques justes i tots els nutrients (especialment alguns microelements i vitamines) essencials pot ajudar en aquest sentit. També és important disminuir l’estrès, un factor que, a més de baixar moltíssim les defenses, afavoreix que ens alimentem pitjor (per falta de temps o de ganes).

Alimentació, hàbits i infeccions

En quines malalties relacionades amb el sistema immune té més impacte l’estil alimentari? 

Es tracta de patologies molt diverses, i algunes d’elles, especialment les autoimmunes, són molt desconegudes, però en general qualsevol baixada de defenses pot portar infeccions. A vegades, aquesta es deu a una malaltia concreta en el sistema immunològic (immunodeficiències primàries), per la qual cosa hi podem fer poc des del punt de vista nutricional, a part de tenir una bona dieta. Però en molts casos la baixada de defenses es produeix en situacions molt diverses, entre elles, una mala alimentació, l’estrès i hàbits tòxics com el consum d’alcohol o tabac.

La meva recomanació és clara: intentar portar una vida amb menys estrès que, a més, ens permeti tenir temps per cuidar la nostra alimentació. Moltes persones tenen la voluntat de menjar bé, però els falta temps per cuinar o tenir a mà els ingredients, la qual cosa afavoreix que optin per menjars altament processats i amb poc valor nutricional. En aquest sentit, tots (població, institucions) hem de posar-hi de la nostra part. Per exemple, la reducció de la jornada laboral seria una bona notícia en aquest sentit.

La baixada de defenses es produeix en situacions molt diverses, entre elles, una mala alimentació, l’estrès i hàbits tòxics com el consum d’alcohol o tabac.

Quines són les principals assignatures pendents entre la població respecte a la nutrició en un context en el qual, paradoxalment, hi ha informació abundant sobre aquest tema? 

Penso que manca formació en salut i, per tant, també en nutrició, cosa que es pot solucionar principalment de dues maneres: afegint aquests continguts tan rellevants a l’educació obligatòria i potenciant els continguts de salut en els mitjans de comunicació.

És cert que a internet hi ha moltíssim contingut sobre aquest tema, però els excessos d’informació poden arribar a aclaparar i fer que aquestes dades no semblin interessants a la població. Així mateix, la informació que es transmet ha de ser veraç i fiable, tenint en compte que la gent no l’ha de saber interpretar necessàriament. Per tant, hem de poder oferir a la població evidència concreta i veraç per canals que siguin còmodes de consumir. 

Què suposa per a tu formar part del professorat de la UOC? Què t’ha aportat des del punt de vista professional?

Sincerament, treballar a l’equip de salut de la UOC és genial. Tinc la sort de tenir unes companyes d’un nivell altíssim, molt professionals i sempre amb voluntat d’ajudar. M’hi he sentit molt integrat des del principi; respecten la meva capacitat de decisió i sempre estem innovant. És un ambient de treball molt dinàmic. D’altra banda, treballar a la universitat em permet situar-me en la primera línia del coneixement i m’obliga a estar sempre al dia, la qual cosa per a mi és molt positiu. 

Finalment, ens agradaria que compartissis la teva experiència al capdavant de l’ONG Bhai Nepal.

El 2015, poc abans que un amic i jo anéssim de vacances a Nepal, hi va haver un terratrèmol en què van morir 9.000 persones i gran part del país va quedar devastat. Quan vam veure el que havia passat, vam decidir canviar el nostre viatge i recollir diners per ajudar als afectats. Una vegada a Nepal ens vam fer amics d’uns orfes ja adults que havien format una associació per ajudar altres orfes de menys edat, i vam canalitzar l’ajuda a través d’ells. 

En tornar a casa vam decidir formar una ONG per continuar ajudant d’una manera més seriosa i organitzada. Vam començar fent obres de rehabilitació d’infraestructura bàsica (electricitat, aigua potable i les mateixes construccions), i actualment estem desenvolupant un projecte de revisions bàsiques de salut en els nens orfes, que no van mai al metge, enfocades principalment a avaluar-ne l’estat nutricional i de desenvolupament, i també a detectar anèmies. Un cop avaluats, proposem i financem els tractaments necessaris i fem un seguiment del seu estat de salut. Creiem que aquesta tasca tindrà un gran impacte en el benestar d’aquests nens. 

(Visited 64 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari