Salvador Macip: “Hem d’adoptar un enfocament de salut planetària per evitar futures pandèmies”

Enguany celebrem el Dia Mundial de la Salut fent balanç de la pandèmia de COVID-19 i reflexionant sobre els principals reptes en l’àmbit de la salut global i l’envelliment amb el Dr. Salvador Macip Maresma, metge i doctor en genètica molecular, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigador de la Universitat de Leicester.

Ho fem per mitjà d’una conversa imprescindible sobre salut planetària i envelliment entre el Dr. Salvador Macip Maresma i la Dra. Diana Díaz Rizzolo, doctora en biomedicina, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Pots veure-la sencera en aquest vídeo:

Lliçons apreses i assignatures pendents de la pandèmia de COVID-19

Aquest mes de març es van complir dos anys de l’esclat de la pandèmia de COVID-19. Una crisi sanitària mundial que, segons les dades oficials, fins al moment ha deixat gairebé 6 milions de morts i 500 milions de persones contagiades. Dos anys després, el Dr. Salvador Macip fa balanç del que hauríem d’haver après després d’aquesta pandèmia: “El més important seria haver après que no estàvem preparats per gestionar aquesta crisi sanitària, així com reconèixer que cal fer un treball previ per estar a punt per a futures crisis de salut de l’estil d’una pandèmia”. I afegeix: “Hem de millorar respecte a la preparació que teníem abans d’aquesta crisi sanitària perquè hi haurà més pandèmies —això ho sabem segur— i la preparació marca la diferència, sobretot en els primers mesos, en l’impacte que aquestes puguin arribar tenir”.

Des de fa unes setmanes, alguns països han començat a eliminar les principals restriccions, i fins i tot les quarantenes per COVID-19, per donar pas a una “gripalització” de la COVID-19. Macip assegura que “el més probable és que el virus SARS-CoV-2 es quedi i convisqui entre nosaltres, com va passar amb altres coronavirus en el passat”. “Avui dia tenim diferents coronavirus amb una importància relativament menor en la salut i que causen simples refredats. La idea i l’esperança és que el SARS-CoV-2 segueixi aquest mateix patró, de manera que acabem tenint un virus que anirà apareixent de manera estacional i causarà certs problemes de salut i una certa mortalitat, però ja no aquesta disrupció tan terrible de la vida que hem vist en aquests dos últims anys”, explica l’investigador.

Salut planetària i divulgació científica per fer front a futures pandèmies

La salut planetària s’ha definit com la consecució del nivell màxim de salut, benestar i equitat assolit a tot el món respectant els límits dels sistemes naturals de la Terra per mitjà de la integració de diversos sistemes humans (polítics, econòmics i socials). És un concepte relativament nou però que, en el context de pandèmia i emergència climàtica actual, ha adquirit una gran rellevància en poc temps. “Els humans, els animals, les plantes i els microorganismes vivim en un planeta com a part d’un tot. Els humans tendim a separar això, però amb la pandèmia hem vist que quan un microbi salta d’un animal a un altre i acaba arribant a un ésser humà, es pot generar una disrupció molt gran en el nostre estil de vida”, relata el professor.

Per aquest motiu, Macip assegura que “hem de començar a abordar els problemes de salut des d’un enfocament de salut planetària“. “Si no cuidem el planeta i el nostre entorn, això pot revertir no solament en els efectes que estem veient en el canvi climàtic, sinó també en l’esclat de noves pandèmies“, assegura el professor. I afegeix: “Segurament s’acabarà confirmant que la pandèmia que hem viscut ara va sortir de les ratapinyades, en un moment, una zona i un tipus de contacte que els humans hauríem d’evitar amb certs animals salvatges. És probable que la pandèmia del futur, que no sabem quina serà, també procedeixi d’aquí, i per això hem d’evitar, o reduir al màxim, les possibilitats que això passi cuidant l’ecosistema, l’entorn i la nostra relació amb els animals i els microbis“.

Però, per fer front a futures pandèmies també hem de tenir en compte la importància de la comunicació i la divulgació científica. “En moments de crisi cal donar pas als científics i les científiques, perquè són els que ens ajudaran a trobar les solucions als problemes de salut, però també cal cuidar molt la comunicació. Cal buscar fàrmacs, vacunes noves, i fer el que calgui quan hi hagi una crisi de salut, però els científics hem de sortir a divulgar i explicar molt bé el que estem fent per evitar la desinformació”, apunta Macip.

Els reptes de salut per a una població cada vegada més envellida

Durant l’entrevista, Macip assegura que un dels principals reptes de salut que haurem d’abordar en el futur és el relacionat amb l’envelliment progressiu de la població. “Cada vegada tenim més població amb una edat avançada, i això comporta una sèrie de problemes associats: com més vivim, més malalties tenim. En el futur hem de pensar no sols a tractar les malalties relacionades amb la vellesa —com el càncer o les malalties neurodegeneratives—, sinó també en com tractar la vellesa en si mateixa i centrar-nos en com podem eliminar aquesta base que fa les persones més susceptibles a contreure aquestes malalties”, assenyala l’investigador. I afegeix: “Si aconseguim evitar, frenar, reduir o millorar l’envelliment, també aconseguirem reduir el nombre de malalties associades a aquesta situació“.

Precisament per abordar els principals reptes en l’àmbit de l’envelliment, des dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC —i en col·laboració amb l’eHealth Center—, estem organitzant el cicle de seminaris Els reptes de l’envelliment. Una mirada interdisciplinària a la vellesa, una iniciativa per reflexionar sobre les necessitats, els reptes i les oportunitats que sorgeixen en societats cada vegada més envellides.

L’objectiu d’aquest cicle de nou seminaris és generar un debat que permeti definir noves estratègies al voltant de l’envelliment, i per fer-ho reuneix experts i expertes en envelliment de diversos àmbits per debatre sobre els reptes actuals en aquest camp i presentar una visió actualitzada de l’estat de la qüestió des de diferents angles.