Nadia San Onofre: “Cal facilitar l’accés a una alimentació de qualitat, saludable i sostenible a tota la població”

Nadia San Onofre s’ha incorporat recentment als Estudis de Ciències de la Salut de la UOC per impartir docència en diversos màsters i graus de la UOC. San Onofre ja era professora col·laboradora en algunes assignatures de graus i màsters, però ara passa a formar part del personal docent i investigador de la Universitat. En aquesta entrevista parlem de la seva trajectòria professional, de la seva recerca en el camp de la dieta mediterrània, la sostenibilitat alimentària i el malbaratament alimentari i també descobrim com afronta aquesta nova etapa a la UOC. 

Fes-nos cinc cèntims de la teva trajectòria professional abans d’arribar a la UOC.

Vaig graduar-me en Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de València, i després em vaig anar especialitzant en el camp de la salut pública i l’epidemiologia nutricional, mitjançant un màster internacional i un doctorat a la Universitat d’Alacant. 

He anat combinant la meva formació amb la feina. Vaig començar en projectes comunitaris en l’àmbit municipal, en programes grupals orientat s la prevenció de l’obesitat. També he treballat per a institucions com el CODiNuCoVa, com a delegada provincial, i més endavant vaig estar cinc anys a Serunion com a responsable provincial de Nutrició i Qualitat. Vaig renunciar a aquesta feina per un contracte postdoctoral Margarita Salas, que em va portar de nou a la Universitat de València amb un projecte d’implementació de bancs de llet materna al Perú, a l’Hospital Belén de la ciutat de Trujillo. I després ja em vaig incorporar a la UOC.

Aquests bancs de lactància sonen innovadors…

Ho són. Tenen com a objectiu establir un sistema de recol·lecció, processament i distribució de llet materna per a nadons prematurs i en situació de vulnerabilitat. Aquest era només el quart banc de lactància del Perú, que a més va implementar la primera unitat mòbil de recollida de llet del país. La Càtedra Unesco d’Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València va decidir explicar-ne la història amb un documental que ja porta més de 100 premis internacionals: Ñuñuyachiy: Amamantar con afecto y cariño.

En què va consistir el projecte?

El projecte implicava capacitar el personal sanitari, crear les infraestructures necessàries per recollir i emmagatzemar la llet, i promoure la donació de llet materna per part de mares voluntàries. Així, podem garantir l’accés a la lactància segura i de qualitat a nadons que ho necessiten (35.000 litres des dels seus inicis per a més de 18.000 infants prematurs), millorant la seva salut i benestar i disminuint la mortalitat infantil del país. Amb aquest projecte hem aconseguit reduir l’estada hospitalària de nadons prematurs o delicats a cures intensives de 36 dies a una mitjana de 13, i s’han reduït les despeses individuals de 17.000 euros a  6.000, tenint en compte que la població que acudeix a aquesta institució té, en gran part, baixos recursos econòmics.

Definitivament, la teva trajectòria t’ha permès acostar-te a la nutrició de moltes maneres. Què ens pots explicar de la teva faceta investigadora?

Centro els meus estudis en patrons dietètics, principalment la dieta mediterrània, la lactància i l’alimentació escolar, i darrerament també en temes de sostenibilitat alimentària i malbaratament. Per la meva dedicació al projecte “Impulsando una alimentación saludable y una gestión sostenible en la organización de eventos”, m’han guardonat amb el premi Young Event Professional als MPI Iberian Awards d’aquest 2024. Un projecte que també va guanyar el premi “Estrategia Naos” 2023 de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.

A la UOC vas arribar primer amb algunes assignatures, però ara passes a formar part de l’equip de personal docent investigador de la Universitat. 

Correcte, vaig començar a participar amb la UOC l’any 2020 com a professora col·laboradora. Després em vaig incorporar com a professora associada del màster universitari de Nutrició i Salut, i actualment com a personal docent investigador (PDI). En aquesta nova etapa he fet un gran salt, perquè, tot i que ja estava acostumada a la UOC, ara l’estic coneixent al 100 %.

En quins graus i màsters podran trobar-te els estudiants de la UOC?

Ara m’incorporo al màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible, al màster universitari d’Alimentació en l’Activitat Física i l’Esport, i al grau de Nutrició Humana i Dietètica. 

Evidentment, com a PDI continuaràs també amb la investigació. En quines línies de recerca et mouràs dins la UOC?

Formo part del grup de recerca FoodLab de la UOC i, tot i que continuaré treballant en les línies que esmentava abans, vull prioritzar sobretot la sostenibilitat alimentària i el malbaratament de menjar. Actualment, a la UOC establim col·laboracions amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en projectes d’avaluació de menús escolars, amb el focus posat en els aspectes tant nutricionals com de sostenibilitat d’aquests menús. I també col·laboro amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT): fa poc vam publicar un article a la revista especialitzada Nutrients sobre la qualitat dels berenars dels nens de tres a dotze anys en tres àrees d’Espanya.

Dels Estats Units ens arriben missatges alarmants sobre el declivi de la qualitat dels menús escolars, particularment en mans de determinades empreses. Aquí encara no estem tan malament?

Aquí tenim la sort que existeixen guies i pautes, tant nacional com autonòmiques, d’elaboració de menús escolars. És cert que són guies i no lleis, per tant, no se’n “obliga” el compliment, però el Departament de Salut controla si es porten a terme aquestes recomanacions, i per norma general envia una carta als col·legis amb les millores que han d’implementar en els seus menús (tot i que sense cap conseqüència econòmica si no ho fan, tot a tall informatiu). Habitualment, les empreses i les escoles estan conscienciades d’això i proven, en la mesura del possible, d’acomplir-ho. Però és cert que aquí entren en joc molts factors: econòmics, gustos, preferències, opinió també de les famílies i fins i tot prioritats dels centres… Al final, que s’implementin aquestes pautes o no depèn de molts factors i agents. Grosso modo, es pot afirmar que la qualitat nutricional dels menús escolars ha anat millorant a casa nostra.

Encara se salva la dieta mediterrània en aquest temps de menjar ràpid i a domicili?

La dieta mediterrània és la referent a la nostra zona, tant pels beneficis demostrats per la salut com pel seu baix impacte ambiental. Això la fa principalment propícia per als països mediterranis, perquè en l’àmbit gastronòmic i cultural estem acostumats a ella. És veritat que les tendències no són favorables. Principalment, qui millor s’adhereix a aquesta dieta són les persones més grans de 65 anys. El menjar preparat i ràpid no fan gens fàcil d’aconseguir que la població segueixi una dieta mediterrània, i encara menys que cuini a casa. Són coses que s’estan perdent. Per això és important continuar fent intervencions, ja no només individuals, sinó de remodelació d’entorns alimentaris que facilitin que la població tingui accés a aquesta alimentació de qualitat, saludable i també sostenible.

Les classes menys afavorides són també les que pateixen més en la qualitat de la seva alimentació?

És veritat que el poder adquisitiu i el nivell educatiu (entre altres factors) afecten les eleccions alimentàries. Per norma general, les persones amb menys recursos tenen dietes més pobres i poc variades. Com tot, s’hauria de veure cada cas concret, però habitualment és així. A mi m’agrada recordar sempre que les opcions saludables (i sostenibles) han de ser les més fàcils, per així aconseguir el canvi.

Per acabar, tens cap missatge per als teus estudiants del màster de l’Alimentació a l’Activitat Física i l’Esport?

Que és important adaptar les pautes alimentàries al tipus d’esport, però també al moment del cicle vital en el qual ens trobem. Aquí és especialment interessant el cas de les dones: temes de cicle menstrual, embaràs, lactància, menopausa, etc.

Un altre aspecte —que també pot lligar el tema de la sostenibilitat amb l’alimentació saludable— és que, en general, els i les esportistes també haurien de saber cuinar de forma adequada al nivell i tipus d’esport que practiquen. Molts cops es tendeix a comprar productes, però hi ha casos en què no cal i aquests es poden elaborar a casa amb una gestió adequada dels aliments, el que porta a reduir despeses i impacte ambiental. Animo a tothom a endinsar-se en el món de l’alimentació i l’esport.