Com influeix l’alimentació en la salut cardiovascular?

Avui dia les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món. Però gran part dels factors de risc d’aquestes patologies es poden prevenir o reduir a través d’una bona alimentació. Gemma Chiva-Blanch, professora, investigadora i sotsdirectora de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut, va impartir la ponència ‘Com influeix la meva alimentació en la salut del meu cor’ en el marc de la novena edició de la Setmana Saludable de la UOC, impulsada pel Vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura en col·laboració del Servei de Prevenció i Salut Integral de la UOC.

Moltes malalties cardiovasculars són causades per l’aterotrombosi, que és la suma de l’ateroesclerosi i la trombosi. Es tracta d’una malaltia progressiva que provoca l’acumulació de greix a la paret interna de l’artèria, formant una placa d’ateroma, fins que aquesta acaba trencant-se i formant un coàgul (trombe). El motiu? Per la sang circulen nivells molt alts de colesterol que van acumulant-se i els glòbuls blancs els van netejant, però quan l’acumulació és molt gran això és cada vegada més difícil i, llavors, es forma com una muntanya de greix (la placa daoteroma), que s’acaba fragmentant. Les plaquetes, en un intent de cicatritzar-ho, el que acaben provocant és un trombe que obtura l’artèria i impedeix que passi la sang, causant un infart. 

Quins són els factors de risc de patir una malaltia cardiovascular?

Hi ha una sèrie de factors de risc que acaben afavorint que les persones puguin acabar desenvolupant una malaltia cardiovascular. Alguns d’ells són, per exemple, el sobrepès, la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme i la dislipèmia. A excepció del tabaquisme, totes les altres situacions són perfectament evitables seguint  una alimentació correcta:

• Sobrepès: és important mantenir un pes saludable, que és el corresponent a un índex de massa corporal entre 18.5 i 24.9. Es calcula com a kg de pes dividit per l’alçada en metres al quadrat. Així, si una persona mesura 1.70 m, el seu pes saludable està comprès entre 53.5 i 72 kg.
• Hipertensió: la tensió arterial és la resistència que fan les venes a la pressió de la sang. Pot ocasionar trombosi si hi ha rigidesa a les venes, perquè això dificulta el pas de la sang. 
• Dislipèmia: és l’augment de greix (colesterol i triglicèrids) en sang. Es recomana menjar productes rics en omega-3 i disminuir el consum de carn d’animals, així com tenir un consum moderat d’alcohol i sucres. 
• Diabetis: tant de tipus 1 com de tipus 2, multiplica per dos el risc de patir un infart.

Com podem cuidar la nostra dieta?

En una dieta és important regular el nivell de sal, present a molts altres aliments com formatges, aigua amb gas, snacks, salses, sopes i cremes envasades, olives, embotits… Per cada ració que mengem al dia de productes ultraprocessats, com les hamburgueses, les patates fregides, la pastisseria industrial, encara és més alt el risc d’acabar patint una trombosi. Però un exemple de bon patró dietètic seria el cas de la dieta mediterrània que, sobretot, té una gran varietat de fruites, verdures, hortalisses, llegums i cereals. De fet, un estudi recent ha demostrat que els pacients que van estar cinc anys amb aquesta dieta van reduir el risc de tenir un infart en un 30 %. A més a més, una altra característica de la dieta mediterrània és que és rica en amanides, que contenen productes que són antioxidants, antiinflamatoris i antitrombòtics i, per aquest motiu, és primordial fomentar el consum d’aquest patró dietètic.

D’altra banda, un estudi de l’IDIBAPS i la UOC que analitzava els nivells de carotens en sang va demostrar que una dieta rica en carotens, antioxidants naturals presents a les fruites i verdures,  s’associa amb menys presència de greix a les artèries i, per tant, menys risc de patir un infart. Així doncs, tenint en compte totes aquestes consideracions, queda clar que les dietes més saludables pel cor són la dieta DASH, la dieta nòrdica, la dieta mediterrània i la dieta japonesa.

Les dietes sostenibles i saludables

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, la FAO, defineix les dietes sostenibles com aquelles que tenen un baix impacte ambiental i que contribueixen a la seguretat alimentària, nutricional i a una vida saludable per a les generacions presents i futures. Són dietes sostenibles totes aquelles que protegeixen i respecten els ecosistemes i la biodiversitat, i que són culturalment acceptables, accessibles, econòmicament justes i assequibles. També ho són totes aquelles que optimitzen els recursos naturals i humans.

A més a més, una dieta saludable i sostenible ha de complir amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (en aquest cas, els números 1, 2, 3, 4, 5, 8, 11, 12 i 15). Uns objectius que posen l’accent en unes dietes riques en productes d’origen vegetal, amb un baix consum de productes ultraprocessats, i que posen l’èmfasi en el consum de peix de fonts sostenibles, una reducció de la carn vermella i processada i del malbaratament alimentari, tot preferint el consum d’aliments de temporada i de quilòmetre zero.

En el marc de la seva ponència, Chiva-Blanch va recordar que, en el cas de Catalunya, s’està posant en funcionament el Pla Estratègic de l’Alimentació de la Generalitat de Catalunya, que vol impulsar les dietes saludables no només a les escoles, sinó també a totes les llars.

Màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible

T’interessa formar-te en l’àmbit de l’alimentació saludable i sostenible? El màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible de la UOC podràs especialitzar-te en alimentació i nutrició, contribuir a la promoció d’hàbits saludables i descobrir les estratègies de canvi conductual per influir en la prevenció de determinades malalties al llarg de la vida. 

El màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible té l’objectiu de formar l’estudiantat sobre els efectes de l’alimentació sobre la salut i la malaltia amb la finalitat de dissenyar, desenvolupar i avaluar activitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns i malalties relacionades amb l’alimentació i els estils de vida. T’hi animes?

Recupera la ponència sencera aquí: