Tendències actuals en gestió de projectes

En el meu últim article, reclamava la necessitat de revisar la teoria i la pràctica de la gestió de projectes tal com l’hem conegut. Alguns, amb raó, m’han reclamat alguna proposta sobre com fer-ho.

Els col·legues de Penteo, una consultora espanyola de prospectiva tecnològica, em van convidar a donar una conferència en una sessió amb responsables d’oficines de gestió de projectes. Vaig estar revisant alguns estudis internacionals i les meves pròpies reflexions. Aquestes són les tendències que veig.

• Orientació al valor. Si, fins fa no gaire, el focus de la gestió de projectes estava en el control de l’abast, el temps i el cost (el famós triangle de ferro), ara el posem en la gestió de l’aportació de valor i la realització de beneficis per al negoci abans, durant i després de la seva execució. El valor ha de ser quantificable i econòmic, sempre que sigui possible, i actualment inclou també, i cada vegada més, els Objectius de Desenvolupament Sostenible. 
• Del projecte al producte. El projecte era una missió única, amb principi i final, per aconseguir un resultat en un temps limitat. Ara, sobretot en la informàtica, el treball és gairebé sempre un esforç continuat per obtenir petites i grans millores d’un producte existent, un servei que és consumit per un conjunt de clients, externs o interns, de manera permanent. Un projecte és automatitzar la gestió de factures; un producte és disposar (construir, mantenir i fer evolucionar) d’un sistema de facturació. La idea de producte (1, 2) ve del món àgil i lean, que no són sinònims. Per fer i mantenir productes de confiança, el client i la tecnologia treballen plegats en el dia a dia. El producte és el mode de gestió per defecte.
• Hibridació de mètodes. La gestió de projectes tradicional i els seus artefactes continuen sent un fonament sòlid. L’agilitat o, almenys, els seus principis estan en el corrent general. Emergeixen nous enfocaments com la gestió extrema o els mètodes de descobriment propis de l’R+D. El fet més important és que estem substituint les bíblies i les certificacions de la professió per un costum de reflexió i actuació pràctica sobre quin enfocament necessitem per fer cada cosa i en cada context, i una barreja de mètodes adaptatius i predictius.
• Gestió estratègica del portafolis. Els projectes s’agrupen estratègicament en programes i portafolis més amplis que tenen sentit per al negoci. La gestió del portafolis permet manejar les interdependències entre els seus components i sincronitzar els seus lliurables. La gestió integral del portafolis és una forma de planificació estratègica continuada que permet assignar recursos a les prioritats de l’empresa de manera transversal i transparent. És el millor instrument de govern. 
• Agilitat en escala. Els principis de l’agilitat aplicables a petits grups de treball s’estan estenent gradualment a la gestió de tot el portafolis de TI i més enllà: l’agilitat com un model de negoci, la business transformation o la transformació digital. És una manera d’executar estratègicament. No és fàcil. Els últims anys s’estan incorporant, en les empreses, models de gestió àgils i en escala, que permeten vincular els objectius de l’empresa, les seves iniciatives empresarials —fortament basades en la tecnologia— i la gestió operativa de portafolis, programes, serveis, productes i projectes.
• Automatització i intel·ligència artificial. Una part no menor del treball de les oficines de projecte segueix sent, i continuarà sent, la redacció d’informes i la presentació d’indicadors, les planificacions i replanificacions derivades dels canvis, la creació d’escenaris, la gestió de la capacitat i les incorporacions i desincorporacions de recursos, especialistes i proveïdors. Molts dels nous productes d’administració de projectes i programes ja inclouen eines automàtiques i d’intel·ligència artificial que es proposen alliberar temps i coneixement expert per fer el que realment importa: crear valor.
• Cuidar les persones i gestionar el canvi. Tots els informes parlen de les dificultats per atreure i retenir el talent, que en aquest àmbit són encara més grans que en les disciplines més tècniques. També parlen de cansament i frustració en els equips, en la que va ser la professió més divertida del món. Als desafiaments coneguts de l’adopció i l’ús efectius de la tecnologia dins del negoci, ara cal sumar-hi l’estrès que produeixen tots aquests canvis en els nous models de govern i gestió de TI i la transformació de rols, en professions que són molt conservadores. Les empreses necessiten establir polítiques, processos i una cultura organitzativa que estiguin orientats a la cura de les persones.

A la UOC treballem aquests temes, i els de sempre, en les assignatures de Gestió avançada de projectes de molts programes de grau i màster, i en el postgrau d’IT Project Management.