III Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC: una mirada a la recerca dels nostres estudiants

8 novembre, 2021
alumnes mirant pantalla ordinador

Un any més organitzem la Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats, que enguany celebra la seva tercera edició i que se celebrarà una vegada més en format webinar, donades les restriccions per causa del context pandèmic que, amb sort, haurem deixat enrere ben aviat.

Aquesta trobada és per nosaltres un moment de celebrar, amb la presentació d’alguns dels treballs finals que han excel·lit aquest darrer any acadèmic, el reconeixement entre els diferents membres de la comunitat acadèmica. Al capdavall el treball final és el moment en el qual l’alumnat posa en joc els coneixements, competències i habilitats adquirits durant el grau o màster i, alhora, aflora i dona sentit a la feina de docents i estudiants.

Brooke Cagle  (Unsplash)

Amb l’objectiu, doncs, de difondre la recerca desenvolupada pels estudiants dels Estudis d’Art i Humanitats en els seus treballs finals, aquest mes de novembre hem programat els dos webinars que conformen la Trobada 2021, un en castellà i l’altre en català, on es presentarà una mostra de TFG i TFM que poden servir d’exemple i guia per aquells estudiants que aviat hauran d’emprendre aquesta investigació per al seu treball final. 

A continuació us presentem les dues sessions, que agrupen treballs finals de diferents disciplines sota una temàtica comuna. Esperem que siguin del vostre interès i que ens puguem trobar, de forma virtual, els dies 10 i 24 de novembre!

Sessió 1. Altres conseqüències de la COVID i les catàstrofes de l’antropocè

Si entenem l’antropocè com l’era gairebé-geològica en què l’activitat humana ha alterat irreversible i massivament els ecosistemes i el clima de la Terra, les seves manifestacions més tràgiques són les catàstrofes mediambientals, sanitàries o d’una altra índole que, com la COVID, empitjoren les condicions de vida del conjunt de la humanitat. Però més enllà dels efectes més directes, evidents i terribles d’aquestes catàstrofes, les conseqüències indirectes s’expandeixen per la societat i transformen elements tan quotidians com el llenguatge i les formes com ens relacionem o aprenem.

Leonard Beard

S’accelera el ritme amb el qual emergeixen, voregen o es reforcen infinitat de comportaments humans. En aquesta sessió s’analitzen alguns d’ells. 

Professorat: Joana Maria Pujadas i Laia Canals

  • Patrimonio arqueológico viral más allá del COVID-19 a càrrec de Josep Gómez Guixà (Màster U. de la Mediterrània antiga (UOC, UAB, UAH)
  • Las videoconferencias. Una herramienta para trabajar la competencia oral en contextos educativos virtuales con alumnado adulto a càrrec de Reyes Martínez Rodríguez (Màster U. d’Ensenyament i Aprenentatge d’Idiomes mitjançant la Tecnologia)
  • Traducción para subtitulación de un documental del accidente nuclear de Fukushima, a càrrec d’Adela Múñoz-Reja Ruiz (Grau de Traducció, Interpretació i Llengües aplicades (UOC, Uvic)
  • Black Box a càrrec d’Irune Serna Zalbidea (Grau d’Art)

Idioma de la sessió: castellà

S’ha presentat una mostra de TFG i TFM que poden servir d’exemple i guia per aquells estudiants que aviat hauran d’emprendre aquesta investigació.

Sessió 2.  El Desig des d’una perspectiva de gènere 

Reescrivint un text de Judith Butler, i canviant gènere per desig, podríem dir: “És impossible separar el desig de les interseccions polítiques i culturals en les quals constantment es produeix i es manté.” Aquesta afirmació ens adverteix que el desig no és neutre i que acostar-nos al desig des d’una perspectiva de gènere ens pot permetre comprendre millor la varietat de les seves manifestacions.

Aquest particular estat de la ment i del cos que és el desig ens és a totes tant familiar, en les seves múltiples manifestacions, que ens sembla “natural” i ens passa desapercebut en la seva producció i en les moltes maneres d’experimentar-lo i viure’l. 

Alexis Fauvet (Unsplash)

Els dos TF que ens exposaran i el petit vídeo artístic ens permetran obrir camins de reflexió i comprensió en la manera en com, per exemple, mirem i ens deixem interpel·lar per la pornografia o pensem l’amor en la tardomodernitat.

Professorat: Begonya Enguix i Francesc Núñez

  • El porno com a problema. Una aproximació des dels Estudis Culturals, a càrrec de Saray Espinosa Rostán (Màster U. D’Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies)
  • Què és l’amor? Canvis en les narratives entorn al concepte d’amor en la societat contemporània del segle XXI, a càrrec d’Anna Riera Gimeno (Grau de Ciències Socials)
  • Reflejos a càrrec de Maria Emilia González Acevedo (Grau d’Arts)

Idioma de la sessió: català

Us convidem a reviure la II Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats, que es va celebrar durant el mes de novembre de 2020.

(Visited 225 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari