Música en directe i festivals de música: populisme musical?

13 de desembre de 2019

Per Jordi Oliva Codina, professor del Postgrau en Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius de la UOC
 
Està massa present el concepte “Populisme musical” en els festivals de música? Quines conseqüències es deriven d’aquestes pràctiques en la programació d’un festival? ¿Fins a quin punt aquesta tendència pot suposar un impacte negatiu en el sector de la música en directe?
Els primers festivals a destapar la programació per a l’estiu són els grans: Coachella, BBK live o el Madcool. Són uns autèntics mestres en la comunicació i en la generació d’expectatives. A continuació trobareu un vídeo que ho demostra. Aquests festivals van néixer amb el distintiu (no tan distintiu) de festivals de música alternativa i que alberguen -teòricament- les novetats musicals. Tot i que fa temps que en la literatura acadèmica ja se’ls coneix com “Popular music festivals”. No obstant això, crec que estem fregant el següent nivell d’aquests festivals “pop”, arribant a el “Populist music festival” o a l’populisme musical.
 Quan fem servir els termes relacionats amb els festivals i el populisme musical? Normalment, fem servir aquests termes per declarar que una interpretació o una adaptació d’alguna peça coneguda, es fa més fàcil o “facilona”, perquè persones alienes a el coneixement d’aquesta peça ho puguin entendre. L’anàlisi de certes programacions de festivals sumat amb les dades de l’evolució de l’economia musical porten a pensar que estem davant d’un fenomen de populisme en la programació.
 

—  Per què ens estem aproximant a una programació de festivals de música basada en el populisme musical? És positiu o negatiu?

 
Actualment, els festivals més coneguts porten programant com a caps de cartell a una sèrie d’artistes consagrats per assegurar la seva taquilla. Aquesta programació, naturalment, inclou noms de bandes poc conegudes que, sempre, solen estar programats per hores intempestives: quatre d’vespre, 03:00 …. Això suposa una part positiva però, no obstant això, hi ha altres punts que convé analitzar per curar-nos d’un potencial populisme cultural.
 

1. Estem caient en un oligopoli de productes artístics

D’una banda, la tendència en l’economia musical és recuperar part dels ingressos amb les plataformes de streaming (Spotify, Apple, Amazon o Deezer). No obstant això, aquest ingrés repercuteix poc en els grans noms de les empreses distribuïdores (Universal, Warner i Sony) que fa temps es van inventar els tractes que inclouen ingressos per venda d’entrades, merchandising i altres. De fet, el centre de l’economia musical, actualment està girant al voltant de la música en directe i apareixen nous actors en la palestra. El més actiu i més agressiu, Live Nation dominant pràcticament el mercat de la música en viu. En definitiva, estem caient en un oligopoli d’uns quants que programen “productes artístics” accentuant l’economia de l’experiència per sobre de l’consum virtual. Això, traduït en dades, vol dir:
– Un augment de nombre de festivals: a Espanya s’ha passat de tenir uns 500 festivals el 2008 a gairebé 900 el 2018 [1]
– Un augment de l’consum digital: 25% que té previsió de créixer a una taxa més alta.

(Visited 40 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Investigador dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.