T’has plantejat mai el cohousing? Això t’interessa!

Dona, amb nivell educatiu mitjà-alt i que treballava en els àmbits educatiu, sanitari o social és el perfil mitjà de les persones a partir de 65 anys que decideixen viure en habitatges col·laboratius a Espanya, coneguts com a cohabitatge (cohousing). Les primeres experiències a l’Estat d’aquesta convivència sènior es remunten a l’any 2000. Actualment, ja hi ha 34 grups –6 a Catalunya– que estan en diferents fases. Són projectes que fomenten la vida en comú, l’ajuda mútua i serveis assistencials entre la gent gran per a un envelliment actiu.

Aquests són els principals resultats preliminars del projecte MOVICOMA, el primer estudi sobre cohabitatge sènior a Espanya, en què s’ha fet un seguiment de 13 grups. L’estudi s’ha presentat a Barcelona en una jornada organitzada pel grup de recerca CareNet (Care and Preparedness in the Network Society) de l’IN3-UOC, liderat per l’investigador Daniel López Gómez.

Envellir amb autonomia

«La capacitat de decidir com es vol viure la vellesa fins al final i de posar en pràctica noves maneres de fer-nos càrrec col·lectivament d’aquest procés vital és un dels punts distintius d’aquests grups», afirma López. L’estudi revela que el motiu principal per a viure en un projecte d’habitatge col·laboratiu és «envellir amb autonomia», «compartir i viure en comunitat» i «disposar d’un entorn i uns serveis adequats». «Només té sentit ser actiu quan puc decidir», remarca aquest investigador.

Segons l’estudi, per cada 10 dones només hi ha 3,5 homes que trien aquesta manera de viure. «Tenen un capital social, cultural i polític que els permet tirar endavant projectes exigents com aquest de manera autogestionada. Formen grups amb experteses diferents i diferents estils de lideratge, però acostumen a funcionar tots d’una manera molt participativa i a constituir-se en cooperatives», assenyala López.

En els grups de cohabitatge que es van creant la mitjana d’edat és de 65 anys i en els pioners que ja viuen en comunitat puja fins a 75. Entre fer un pas i l’altre es triga nou anys.

Més informació en aquesta notícia de UOC News.