EFC
EFC: A tool for the assessment of the energetic footprint of cloud computing

De què va tot això?

Els centres de dades són l’eix vertebrador del món digitalitzat modern. La seva demanda augmenta ràpidament amb el desenvolupament de tecnologies intensives en dades, com ara la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic. El paradigma de la computació en el núvol (disponibilitat de recursos informàtics sota demanda), especialment l’emmagatzematge de dades i el còmput, són el nucli d’aquesta “revolució de dades”. Més enllà del comerç electrònic, els serveis al núvol s’han convertit en essencials per a altres sectors industrials, com ara sistemes de fabricació distribuïda, logística, finances i molts altres.

Visió esquematica del concepte de computació en el núvol. Font: Inesem.

Els centres de dades són empreses que consumeixen molta energia. L’energia global necessària per subministrar els seus nodes i instal·lacions informàtiques s’estima en 205 TWh per al 2018 [1]. Això representa al voltant de l’1% del consum mundial d’electricitat [2], equivalent a tota la demanda d’un país mitjà com Espanya (249 TWh el 2019 [3]).

Un centre de dades. Font: Fujitsu

Tot i això, la majoria d’usuaris no són conscients de la gran quantitat d’energia gastada pels serveis al núvol i, en particular, no són conscients de com les seves aplicacions específiques contribueixen a la despesa energètica global.

És l’electricitat una font d’energia neta?

Tendim a pensar que l’electricitat és una font d’energia neta. I en certa manera és cert, si ens fixem només en el lloc on es consumeix. Per exemple, al contrari que els cotxes tradicionals, els cotxes elèctrics no omplen les nostres ciutats de fum i gasos contaminants. I els aparells elèctrics a casa nostra funcionen d’una manera discreta i totalment innòcua amb l’aire que respirem. No obstant això, aquesta percepció d’energia neta dista molt de la realitat. Malauradament, avui dia, els combustibles fòssils -o encara pitjor, els nuclears- tenen un pes significatiu en la generació d’energia elèctrica. 

És per això que els països publiquen dades del mix del seu sistema elèctric (el percentatge d’energia generada amb cada font), i també de les tones de CO₂ emeses per la generació de cadascuna de les fonts. D’aquesta manera es pot calcular el que es coneix com a CO₂ equivalent, és a dir, els grams de CO₂ per cada kWh injectat a la xarxa. És un concepte similar els grams de CO₂ emesos per cada km recorregut amb un vehicle de combustió, valor que els fabricants estan obligats a fer públic i que es té en compte en els impostos que paguen els vehicles.

Evidentment, el mix energètic -i per tant el CO₂ emès- depèn de cada país. Per exemple, segons les dades publicades per l’US Environmental Protection Agency [4], a USA s’emeten aproximadament 0.954 lb / kWh, és a dir, uns 430g de CO₂ per cada kWh generat. A Europa tenim un pes relativament més gran d’energies renovables al nostre mix, de manera que el valor de CO₂ equivalent és des de fa alguns anys ja menor [5]. En concret l’any 2019 el valor estava aproximadament a 275g de C02 per kWh generat. Sense restar importància a aquest valor, cal tenir en compte que cremar un litre de gasolina desprèn 2,64 kg de CO₂.   

Què podem fer?

El més important és ser conscients de l’impacte energètic dels sistemes ICT i en particular de les aplicacions que fan un ús intensiu dels recursos en el núvol. Evidentment, no podem deixar de fer servir aquests serveis, però sí que podem apostar per un consum més racional. D’aquesta manera us convidem a reflexionar i us animem a desenvolupar bones pràctiques com les que us suggerim a continuació:

  • No descarreguem fitxers ni contingut que ja s’hagi descarregat si no és necessari.
  • No deixem sessions obertes si no fem servir les aplicacions.
  • Siguem conscients que el consum de material en streaming (contingut multimèdia, videojocs, etc.) requereix molts recursos energètics. Plantegem els límits entre l’ús i abús dels recursos.

Referències

[1] Eric Masanet et al. ”Recalibrating global data center energy use estimates”. Science Vol. 367, Issue 6481, February 2020.

[2] IEA (2020), ”Electricity Information: Overview”, IEA, Paris.

[3] REE (2019) “El Sistema Eléctrico Español”

[4] eGrid summary tables 2019. USA. (enllaç)

[5] CO₂ Emission intensity Europe. 2020. (enllaç)

(Visited 2 times, 1 visits today)