Un món en conflicte: les dades de l’UCDP revelen rècords històrics el 2024

El món ha superat un llindar inquietant: segons les noves dades publicades per l’Uppsala Conflict Data Program (UCDP), l’any 2024 es van registrar 61 conflictes armats entre estats, la xifra més alta des del final de la Segona Guerra Mundial. Segons mostra la Figura 1, s’observa un augment sostingut del nombre total de conflictes armats entre 1946 i 2024. La gran majoria són conflictes intraestatals —dins d’un mateix país—, encara que a partir dels anys 2010 s’observa un fort augment dels conflictes intraestatals internacionalitzats, és a dir, guerres civils amb implicació directa d’altres estats. 

Aquestes noves xifres, publicades al Journal of Peace Research per Davies et al. (2025), confirmen que la violència organitzada ha arribat al seu nivell més alt en dècades. Malgrat que el nombre de morts per conflicte va disminuir lleugerament —de 160.300 el 2023 a uns 159.800 el 2024—, el nombre de conflictes actius va augmentar, fet que indica que la guerra s’estén geogràficament, tot i que algunes de les batalles més brutals són una mica menys intenses que en anys anteriors.

Cap altra regió il·lustra aquest canvi tan clarament com l’Àfrica. Amb gairebé 30 conflictes actius, el continent africà continua sent la zona més afectada per la violència armada —una xifra que gairebé s’ha duplicat en la darrera dècada. Des de les insurgències jihadistes al Sahel fins a la fragilitat estatal a la regió del Corn d’Àfrica, el continent suporta una càrrega desproporcionada de la violència mundial. Ara bé, les víctimes mortals a l’Àfrica van disminuir un 17% aquest any, gràcies sobretot a la reducció del conflicte a Burkina Faso i Somàlia.

Un altre motiu d’alarma és que els conflictes entre estats s’han duplicat, passant de dos casos el 2023 a quatre el 2024 —la xifra més alta des del 1987. Inclouen, entre altres, l’escalada entre l’Afganistan i el Pakistan, i el conflicte entre els hutis del Iemen i potències occidentals pel control de les rutes marítimes al mar Roig. Aquesta tendència reverteix dècades de descens en les guerres entre estats.

També és preocupant l’increment de la violència unidireccional, on els civils són atacats deliberadament. El 2024, gairebé 14.000 civils van morir en aquest tipus d’atacs —la xifra més alta des del 2014. L’Estat Islàmic (IS) va ser el principal autor, responsable de milers d’assassinats, especialment a la República Democràtica del Congo. A Haití, grups criminals van executar centenars de persones en l’onada de violència més greu des del 2005.

Tot i que els conflictes no estatals —entre milícies, bandes criminals o comunitats— han disminuït lleugerament tant en nombre com en letalitat, la fragmentació de la violència i l’aparició de nous actors fan que el mapa de conflictes global sigui més complex que mai. A Bangladesh, per exemple, l’agitació política es va convertir en violència organitzada, desdibuixant els límits entre protesta i guerra civil.