La restitució de béns culturals en el mercat interior europeu: el deure de cooperació i l’ús de les TIC

L’article titulat “La restitución de bienes culturales en el mercado interior europeo: el deber de cooperación y el uso de las TIC”, escrit per Maria Julià Barceló, aborda la regulació a la Unió Europea (UE) sobre la restitució de béns culturals objecte de tràfic il·lícit en el mercat interior europeu. L’autora subratlla la importància d’harmonitzar els esforços internacionals dins de la Unió Europea, amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural, i utilitza la Directiva 2014/60/UE com a eix central de la seva anàlisi.

Introducció i context general

El tràfic il·lícit de béns culturals és un problema global, sovint relacionat amb activitats delictives com el terrorisme i el crim organitzat. Segons Julià Barceló, el saqueig i el comerç il·legal d’aquests béns generen ingressos significatius, que ocupen el tercer lloc en guanys il·lícits, després del tràfic de drogues i armes. Aquesta problemàtica afecta especialment països en conflicte o amb sistemes estatals afeblits, on el patrimoni cultural està en risc.

En aquest context, els marcs internacionals com la Convenció de la UNESCO de 1970 i el Conveni d’UNIDROIT de 1995 s’han convertit en referències essencials. Tanmateix, l’autora destaca que, malgrat la seva rellevància, aquests acords no tenen mecanismes coercitius efectius, cosa que en limita l’aplicació pràctica. La UE, en línia amb aquests convenis, ha desenvolupat un marc legislatiu propi per facilitar la cooperació entre els estats membres (EM) i garantir la restitució de béns culturals.

Regulació europea: la Directiva 2014/60/UE

Maria Julià Barceló explica que la Directiva 2014/60/UE va ser adoptada per substituir la normativa prèvia (Directiva 93/7/CEE), abordant-ne les limitacions i ampliant-ne l’àmbit d’aplicació. Aquesta directiva estableix procediments per restituir béns culturals exportats il·legalment des de qualsevol EM a partir de 1993, i considera, a més, la possibilitat d’aplicar retroactivament aquestes normatives.

Un dels avenços clau de la directiva és el seu enfocament en la cooperació administrativa i la utilització de tecnologies com el Sistema d’Informació del Mercat Interior (IMI). Julià Barceló destaca que aquestes eines permeten un intercanvi d’informació més eficient entre els estats membres, cosa que facilita la identificació i la recuperació de béns culturals.

Definicions i conceptes jurídics

L’article també aborda la delimitació de termes com restitució, repatriació i devolució. Julià Barceló assenyala que, encara que aquests termes poden semblar sinònims, tenen diferències jurídiques significatives. La restitució se sol referir a béns robats durant conflictes bèl·lics o en temps de pau, mentre que la repatriació s’aplica al retorn de béns culturals al seu país d’origen en contextos polítics. Per part seva, la devolució se centra en béns exportats il·legalment o pertanyents a antigues colònies. L’autora subratlla que la UE unifica aquests conceptes en la seva normativa, alineant-se amb els postulats dels convenis internacionals.

Desafiaments i deficiències

Malgrat els avenços, Julià Barceló identifica diverses deficiències en l’aplicació de la directiva. Entre elles, esmenta la manca d’harmonització en les definicions de béns culturals i país d’origen, la qual cosa complica la cooperació entre els estats membres. A més, l’auge del comerç d’art en línia ha incrementat la incertesa sobre la procedència legítima de molts béns culturals.

Un altre desafiament important és la necessitat de millorar la traçabilitat i els terminis per a les accions de restitució. Tot i que la directiva amplia els terminis fins a 30 anys per a béns privats i 75 anys per a béns públics o eclesiàstics, Julià Barceló assenyala que encara hi ha obstacles legals i financers que en dificulten l’aplicació.

Ús de TIC i cooperació internacional

L’autora emfatitza el paper central de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la lluita contra el tràfic il·lícit de béns culturals. Eines com les bases de dades d’Interpol i la xarxa ARCHEO de l’Organització Mundial de Duanes són essencials per identificar i recuperar béns culturals. Així mateix, iniciatives com el portal SHERLOC, desenvolupat per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, permeten un accés més ampli a recursos legals i jurisprudencials.

Julià Barceló també analitza la cooperació internacional en el marc de la Convenció de Palerm i altres estratègies regionals i globals. Destaca la importància d’enfortir els programes nacionals i promoure el reconeixement mutu de les normatives entre els estats membres per garantir una restitució efectiva.

Conclusió

En les reflexions finals, Maria Julià Barceló argumenta que la Directiva 2014/60/UE representa un pas inicial cap a la millora de la traçabilitat i la restitució de béns culturals en el mercat interior europeu. Tanmateix, emfatitza que encara queda molt per fer, especialment en termes de cooperació internacional, harmonització de conceptes jurídics i adopció de tecnologies avançades.

L’autora conclou que l’èxit d’aquestes iniciatives depèn no tan sols de la voluntat política dels estats membres, sinó també de la seva capacitat per desenvolupar mesures efectives de prevenció i recuperació de béns culturals, a fi d’assegurar la protecció del patrimoni cultural europeu per a les generacions futures.

Per a un desenvolupament més ampli d’aquestes qüestions, es pot consultar íntegrament l’article esmentat a:

Julià Barceló, M. (2024). La restitución de bienes culturales en el mercado interior europeo:
el deber de cooperación y el uso de las TIC. Revista Española de Derecho Internacional, 76(2), 113-142. https://doi.org/10.36151/REDI.76.2.5