Mirela Fiori: “El repte del màster universitari de Ciutat i Urbanisme va ser aconseguir la proximitat amb els estudiants i el territori des de la distància”

L’arquitecta i urbanista Mirela Fiori, directora del màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va rebre el 3 d’octubre una distinció Jaume Vicens Vives, atorgada per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament d’estratègies d’innovació docent amb impacte social. El guardó coincideix amb el 25è aniversari del màster, que se celebra enguany.

Fiori és doctora en Gestió i Valoració Urbana per la Universitat Politècnica de Catalunya (amb la menció honorífica cum laude), màster en Arquitectura dels Nous Entorns per la mateixa universitat, i màster en Gestió de la Ciutat per la Universitat de Barcelona. Des del 2006 treballa a la Universitat Oberta de Catalunya. A més, és directora del màster universitari de Ciutat i Urbanisme des de l’any 2012, forma part del grup de recerca Nodes i és assessora de la Unitat d’Igualtat. Els seus interessos de recerca són multidisciplinaris i se centren en dos aspectes principals: d’una banda, els impactes socials i econòmics dels processos de transformació urbana; de l’altra, la innovació pedagògica i l’impacte social en l’educació superior.

Què significa aquest premi per a tu i per al màster universitari de Ciutat i Urbanisme?

El premi té un significat més enllà de la meva persona. Representa un reconeixement per a tothom que s’aboca a la docència, una feina de formigueta que moltes vegades és poc visible. El guardó m’impulsa moltíssim a continuar treballant en aquesta mateixa línia i a contribuir a la funció social de la Universitat. Per al màster, òbviament, té un significat important, perquè certifica, d’alguna manera, la qualitat de la formació que oferim.

Al llarg de la teva carrera, has treballat per convertir el màster en un agent de canvi amb enfocament social. Quins han estat els reptes i els èxits principals en aquesta transformació?

El 2012 vaig assumir la direcció del programa. La vaig heretar de Jordi Borja, el meu gran mestre i el fundador del màster, ara fa vint-i-cinc anys. Vaig ser estudiant de la primera edició de la titulació. Al llarg dels anys en què he estat la directora del programa, el màster ha passat per tres transformacions estructurals: la primera va tenir lloc el 2015; la segona es va dur a terme el 2017, amb l’objectiu de convertir-lo en màster universitari, i la tercera va ser el 2023, moment en què vam aprofitar el procés d’adaptació a les noves directrius de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). En aquest camí, el denominador comú sempre ha estat promoure un procés d’aprenentatge transformador, pròxim a la comunitat des del compromís social, cívic i ètic. En aquest sentit, potser el repte més gran ha estat aconseguir la proximitat amb l’estudiantat i amb el territori des de la distància, i trobar la manera d’amplificar l’impacte social i transferir polítiques que promoguin ciutats més inclusives, socialment més justes i sostenibles en un marc sense fronteres.

Ens podries donar exemples concrets de les estratègies d’innovació docent i transferència que incorpora el màster?

Els treballs finals m’apassionen, fins ara en tenim 350, dels quals 79 estan publicats al nostre repositori obert. Són una gran oportunitat per connectar amb la comunitat i promoure la transformació social. Per aquest motiu, l’any 2018 vaig participar en el projecte pilot de treballs finals participatius, objecte d’estudi de cas en el projecte europeu SciShops, amb molta projecció internacional. Es tracta d’experiències d’aprenentatge servei (APS) en què s’incorpora la metodologia de la recerca acció participativa. Són treballs que es duen a terme de manera cooperativa entre estudiants i comunitats locals, i que es caracteritzen pel fet d’oferir una transferència directa a la comunitat mitjançant processos de cocreació i participació.

El projecte #SomiaLaPau sembla un bon exemple de col·laboració amb la comunitat.

Sí, totalment. #SomiaLaPau és un procés d’acció comunitària liderat pels veïns i veïnes del barri de la Pau (Barcelona), juntament amb el màster, amb l’objectiu de definir línies d’acció per fer-ne una millora integral. Aquest projecte forma part del nostre objectiu de treballar amb la comunitat per generar un impacte real i significatiu mutu. En aquesta experiència hi han participat quatre estudiants que han acabat el treball final de màster aquest mes de maig. La recerca continuarà amb dos estudiants que s’han incorporat a l’equip i que continuaran treballant al barri fins a finals d’any.

A partir d’aquesta experiència, l’escalabilitat del projecte al territori local es durà a terme en el marc del conveni de col·laboració entre la UOC i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), signat el març del 2024. Amb tot, el meu objectiu és poder-lo traslladar també a altres territoris, tant en àmbit català com espanyol i llatinoamericà. El repte és institucionalitzar l’aprenentatge servei a la Universitat i implementar estratègies conjuntes amb les oficines descentralitzades de la UOC.

Un dels pilars del màster és el fet d’incorporar la perspectiva de gènere i la promoció de l’equitat.

La perspectiva de gènere s’incorpora transversalment al llarg del màster: s’han actualitzat els continguts i resultats d’aprenentatge per incloure-hi aquesta perspectiva; s’ha publicat la guia Ciutat, urbanisme i gènere, per visibilitzar les desigualtats de gènere en l’àmbit urbà, i s’ha incorporat a totes les aules l’accés directe al Pla d’igualtat de la UOC i a altres recursos relacionats.

Així mateix, s’ha prioritzat la contractació de professores col·laboradores amb la finalitat de promoure l’equitat de gènere en el cos docent, i s’han desplegat accions per fomentar la matriculació de dones. Segons l’avaluació de l’impacte social del màster que vam dur a terme el 2017, les facilitats que ofereixen els estudis a distància impacten de manera diferencial en les dones, especialment en les dones llatinoamericanes amb càrrega familiar.

Què ens pots dir sobre els futurs redissenys del programa?

El màster està en construcció constant: és un procés obert i circular. Fem una avaluació integral permanent que orienta les noves accions de millora a partir dels eixos estratègics generals de la titulació: avaluació i testatge permanent, proximitat amb l’estudiantat, proximitat amb el territori, recursos Creative Commons, i igualtat i equitat de gènere.

Com a desig, podria dir que m’agradaria ampliar les sinergies entre docència i recerca, i enfortir la col·laboració amb la ciutadania. L’impacte social i la transferència són la meva brúixola, sempre tenint en compte el compromís amb la justícia espacial i l’urbanisme eticopolític, també heretat de Jordi Borja.

Quin paper consideres que hauria de tenir l’educació superior en la construcció de ciutats més inclusives i sostenibles?

Les universitats tenen un rol molt rellevant en la societat, perquè formen les noves generacions i són un agent per a la transformació social. Des de les universitats, podem incidir en les polítiques i els projectes de ciutat gràcies a la base formativa que oferim.

Per això mateix, la formació no es resumeix en el fet de transmetre coneixements teòrics o tècnics, sinó també en una visió crítica de les realitats i uns criteris eticopolítics que formin i empoderin una ciutadania compromesa amb l’entorn.

Per acabar, quin consell donaries a les futures generacions d’urbanistes que vulguin treballar per aconseguir un impacte social real?

Jo els recomanaria que incorporessin als seus coneixements la mirada integral cap al territori, l’escolta activa i els coneixements comunitaris, sempre des del compromís social, cívic i ètic cap a l’entorn i la ciutadania.