La formació del politòleg: una anàlisi de l’oferta acadèmica a Espanya

La formació del politòleg a Espanya ha evolucionat al llarg del temps, afrontant desafiaments i adaptant-se a canvis polítics, tecnològics i educatius. L’article “La formación del politólogo: un análisis de la oferta académica en España” de Mikel Barreda (UOC) i Irene Delgado Sotillos (UNED) ofereix una anàlisi detallada sobre l’evolució i l’estat actual de la formació en ciència política a Espanya. S’estructura en quatre seccions principals. En primer lloc, es realitza una panoràmica històrica sobre el naixement i el desenvolupament de la disciplina a Espanya. Seguidament, s’examina el procés de Bolonya i les seves implicacions en l’organització de les titulacions de ciència política. La tercera secció se centra en la situació actual de l’ensenyament de la disciplina a Espanya: després d’una anàlisi de les titulacions universitàries, es dirigeix l’atenció als graus en ciència política, examinant-los des de dues dimensions (el disseny curricular i l’interès que susciten entre l’estudiantat). Finalment, es realitza un balanç sobre l’ensenyament de la ciència política i s’identifiquen alguns reptes immediats. A continuació, es presenten alguns dels aspectes més rellevants de l’article.

Els inicis de la ciència política a Espanya com a disciplina acadèmica cal situar-los a mitjan segle passat. Va sorgir com una disciplina estretament lligada al dret públic i a la història de les institucions, si bé progressivament va anar aconseguint autonomia acadèmica. Dos dels moments clau en aquest procés són, d’una banda, la reforma del Pla d’Estudis de 1974, que incorpora l’assignatura d’Introducció a la ciència política, que reemplaça assignatures anteriors com Dret polític i Teoria de l’estat, i, de l’altra, la creació, des de mitjan anys vuitanta de noves facultats (UAB, UNED, UGR, UPV, etc.), que acaben amb el “monopoli” de la Universitat Complutense de Madrid. Al costat d’aquesta progressiva institucionalització acadèmica, la ciència política ha anat guanyant en visibilitat i reconeixement social a Espanya, especialment en l’última dècada, fruit sobretot de dues circumstàncies: d’una banda, la presència cada vegada més gran de politòlegs en llocs de responsabilitat política i, de l’altra, la creixent presència de politòlegs en els mitjans de comunicació.

Ja en el segle actual, la posada en marxa del procés de Bolonya va tenir un impacte crític en l’organització de les titulacions de ciència política i va comportar, entre altres aspectes, la creació de nous graus i màsters adaptats als estàndards europeus, la mobilitat d’estudiants i docents, la introducció de noves metodologies docents que van més enllà de les classes presencials i més orientació professional de les titulacions. Aquests canvis generals s’han desenvolupat, però, a diferents velocitats entre les universitats espanyoles, tal com evidencia el treball de Barreda i Delgado. A partir d’una anàlisi de contingut dels plans d’estudi de les 22 universitats que imparteixen avui ciència política a Espanya, s’ofereixen dades comparades sobre el nivell d’implementació d’algunes qüestions clau del procés de Bolonya (tipus de metodologies docents, formació en anglès, pràctiques acadèmiques, etc.).

Després de l’anàlisi de l’oferta de les titulacions en ciència política (amb especial atenció als graus), l’estudi aborda una anàlisi des del costat de la demanda. Es tracta d’examinar l’interès i l’acolliment d’aquestes titulacions entre l’estudiantat. Per fer-ho, s’ha sistematitzat informació entorn de dues qüestions: l’evolució de graduats en ciència política des del curs 1985-1986 i les notes de tall en el curs 2022-2023, tot això comparant-ho amb altres disciplines properes. Una de les conclusions d’aquesta anàlisi és que la demanda dels graus en ciència política gaudeix, en general, de bona salut, si bé està experimentant una forta competència de nous graus amb un destacat contingut politològic (especialment, Relacions Internacionals).

La part final de l’article és d’índole reflexiva i discuteix l’impacte de tres fenòmens actuals sobre l’oferta i el procés formatiu en l’àmbit de la ciència política. Un d’aquests fenòmens és la competència de les titulacions de ciència política davant de noves titulacions properes que s’acaba d’esmentar. Els altres dos fenòmens no afecten només aquesta disciplina, sinó l’ensenyament universitari en general: l’arribada de la intel·ligència artificial a l’àmbit de l’educació i de noves alternatives formatives que fan possible l’aprenentatge al llarg de la vida (microcredencials).

Per a un desenvolupament més ampli d’aquestes qüestions, es pot consultar íntegrament l’article esmentat a:

Barreda M. i Delgado Sotillos I. (2024). La formación del politólogo: un análisis de la oferta académica en España. Política y Sociedad, 61(1), 1-14. https://doi.org/10.5209/poso.90134