La cruïlla de l’aplicació del dret internacional del medi ambient
20/11/2024
La importància del dret internacional del medi ambient (IEL per les seves sigles en anglès) ha experimentat un salt significatiu a mesura que la comunitat internacional ha pres consciència de l’explotació creixent dels recursos naturals, sovint més enllà dels límits planetaris. La humanitat està esgotant el temps per assegurar la sostenibilitat ambiental i frenar el canvi climàtic. El compliment estricte de les normes ambientals de dret internacional no només és aconsellable, sinó absolutament necessari per garantir la supervivència de la flora, la fauna i, evidentment, la de l’espècie humana.
Malgrat això, l’eficàcia de l’IEL ha estat qüestionada per diversos factors, incloent-hi la manca d’atribució de responsabilitat per les seves vulneracions i la tendència a utilitzar mecanismes de compliment soft, que són no adversarials i no confrontatius. Aquests mecanismes poden ser considerats adequats en tant que permeten als estats desenvolupar progressivament, i d’acord amb les seves possibilitats, les capacitats necessàries per complir les seves obligacions internacionals mediambientals. Tanmateix, es pot defensar que la urgència de revertir els impactes ambientals no permet una aplicació progressiva, i que cal una major responsabilitat per assegurar l’eficàcia de l’IEL. Malgrat tot, cal reconèixer que l’IEL no disposa de mecanismes d’aplicació ferms.
A diferència de l’aplicació flexible de l’IEL, altres branques del dret poden obrir vies per fer efectives les obligacions de l’IEL, tenint en compte la connexió estreta entre el medi ambienti els reptes socials. En aquest sentit, l’exigència de compliment d’obligacions de dret ambiental s’ha canalitzat mitjançant altres àmbits com el dret dels danys, el dret constitucional, el dret mercantil internacional i els drets humans, especialment pel que fa als drets humans de subsistència, com el dret a un nivell de vida adequat, així com els drets relacionats amb les necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua i l’habitatge. Aquest procés fa que l’IEL es tradueixi un discurs de dret de danys, drets constitucionals, drets mercantils o de drets humans. Aquest canvi en el discurs pot afectar la manera en què es prioritzen i persegueixen els objectius ambientals. Per aquesta raó, la traducció de les obligacions ambientals en termes legals i en el llenguatge d’altres règims jurídics requereix una avaluació acurada dels riscos sistèmics que aquesta fusió pot generar.
En aquest context, en primer lloc, és necessari reflexionar sobre l’adequació d’aquests règims a les particularitats, els valors intrinsecs (ethos) i els objectius que persegueix l’IEL. En segon lloc, tenint en compte els diferents interessos —potser no-alineats— que persegueixen aquests règims, cal identificar si és en l’interès de l’IEL que els actors d’altres branques del dret esdevinguin intèrprets i aplicadors d’aquest corpus normatiu, contribuint així a la creació de jurisprudència i al desenvolupament progressiu de l’IEL.
Us convidem a assistir a la conferència internacional “The Crossroad of International Environmental Law Enforcement”, que tindrà lloc els dies 2 i 3 de desembre de 2024, a les instal·lacions de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquesta conferència reunirà experts en el camp del Dret Ambiental Internacional per abordar els reptes i les oportunitats de l’aplicació efectiva d’aquesta normativa global.
